LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Magic cubes: “Un mundo de vicio.”

polmorenojimenez | 20 març 2017

El cubo de Rubik es un rompecabezas inventado por Erno Rubik en 1974. Originalmente llamado “cubo mágico”, el rompecabezas fue licenciado por Rubik para ser vendido con el nombre de “Rubik’s Cube”.

Un cubo de Rubik clásico, posee seis colores en sus respectivas caras (tradicionalmente blanco, rojo, azul, naranja, verde y amarillo), con un mecanismo que permite girar cada cara 360º o más. El objetivo es, una vez mezclados los colores, volver a unirlos como en el inicio. Para realizar este objetivo, existen miles y miles de patrones, páginas web, vídeos, imágenes, y hasta dispositivos programados.

Una vez introducidos en el tema, hay que saber qué hay detrás de todo eso.

En este mundo tan extenso, siempre ha existido la competitividad para ver quién hace el cubo antes. Gracias a esto, se inició este mundo competitivo donde se realizan competiciones entre los mejores, en torneos internacionales con premios económicos. Y no sólo hay competiciones, también hay una inmensidad de variedad entre todos los cubos.

Hay cubos 3x3x3 (el clásico), 4x4x4, y hasta el más grande creado hasta la fecha: el 22x22x22. También hay gran variedad de colores, formas, modificaciones, etc.

Pero una vez te especializas en el tema, uno no puede parar de comprar más cubos de diferentes colores, formas, mejoras de algunos, ya que al acabar uno quieres otro con la dificultad aumentada para más entretenimiento… Y realmente convertirse en una adicción.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Pol Moreno
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Avis

blancaamich | 20 març 2017

Els meu avis eren persones fantàstiques. Sovint veig parelles que s’estimen però mai n’he vist una com la dels meus avis, allò era una gran descripció de com ha de ser una parella i com s’han de cuidar l’un del altre. Les seves històries que explicaven junts són les millors històries que ningú m’explicarà mai.

Cent mil històries dels estius a Calella de Palafrugell, que si pescaven taurons amb la barca de l’avi, que si marxaven en bicicleta a buscar bolets i trobaven porcs senglars. Sí, el meu Avi era així, un home que no tenia por a res, i que faria el que fos per la seva família, molt tranquil i alegre, diguessim que era l’home de les aventures, si marxaves amb ell a passejar tornaves a casa amb cent històries diferents. Amb l’Àvia passava el mateix, era molt tranquila i amb un somriure sempre a la cara que provocava que el teu ho fos el doble. Jo em sentia molt segura al seu costat.

Si fa uns anys m’aguessin dit que ara no hi serien els hagués disfrutat molt més. Eren tan positius que ara em falta la seva positivitat, haig de dir que sense ells em sento una miqueta més sola. Us trobo a faltar Avis!

Comentaris
Comentaris tancats a Avis
Categories
4 ESO B, Blanca Amich, blancaamich, General

Una mañana especial.

erikruizpujol | 20 març 2017

Era una mañana del domingo, podría ser como todas las demás, con el café mañanero y la luz atravesando la cortina que se entrecorta en pequeñas ráfagas . Pero no, esta mañana era diferente, me desperté sin a penas ver nada, con los ojos entreabiertos, para poder observar algo decidí palpar lo que había a mi alrededor. Noté algo extraño, me pregunté si era mi perro, pero recordé que estaba en su colchón. Me froté los ojos con mis manos húmedas y cálidas, para poder ver mejor miré a mí derecha, no había nada, miré a mí izquierda, sorprendido me encontré un cuerpo somnoliento de una bella y joven mujer semidesnuda. Los rayos de luz que pasaban por la cortina hacían resaltar sus curvas como si de una montaña rusa se tratase. Subí la mirada acompañándola con una dulce caricia que recorría su cuerpo de piel tersa, hasta llegar al rostro, era simplemente hermoso. Sus labios gruesos y perfectos creaban una expresión somnolienta, pero eso no le impedía dejar de ser hermosa. Cuando llegué a mirarla a los ojos, éstos se abrieron de una forma delicada e inocente, mostrando un iris de color azul grisáceo con trazos de negro aclarado que en combinación formaban ese hermoso color, al igual que ella entera. De su boca salieron palabras con una entonación dulce pero dormida aún, sus buenos días entraron en mis oídos y en vez de ir al cerebro , fueron directos al corazón. Le respondí de igual modo, creándose así una pequeña sonrisa que posteriormente dejaría paso a un beso, su forma de besar era inigualable y única, sus labios chocaron contra los míos haciendo que nos evadiésemos de este mundo. Sólo con un beso mágico.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Erik Ruiz, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox