LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Els videojocs són un gran entreteniment per les persones, consisteixen a moure a un personatge amb uns controls que poden ser josticks o botons. La història dels videojocs va començar amb un joc anomenat Pong.

Pong va ser el primer joc electrònic que es va comercialitzar. Va ser creat en 1972 per Atari la primera empresa de videojocs del món. El joc consistia a simular el joc de ping pong i era controlat per dues rodes, una per cada jugador, que feia que les barres pugessin o baixessin per poder donar a la pilota.

En veure l’èxit tan gran que va tenir aquest lloc es van crear salons recreatius que ajuntaven una gran quantitat de màquines i videojocs. Durant aquest temps es van crear grans videojocs com per exemple: Space invaders, Frogger, Pac-man, Asteroids, Centipede, Donkey Kong.

En haver-hi tant d’èxit amb els videojocs van sorgir diferents empreses que volien formar part d’aquest negoci per això es va crear grans  rivalitats. Les més importants van ser Microsoft, Nintendo i Sega, però aquestes empreses creaven llocs sense significat i profunditat. Això va fer que alguns programadors independents creessin uns llocs amb millor trama o missatge.

En conclusió, gràcies a videojocs del passat com el joc de Pong,  avui dia tenim molt bons videojocs per poder entretenir-nos i divertir-nos.

Sherlock, un detective brillante después de, supuestamente, haber resuelto un caso muy importante en Estados Unidos sobre unos narcotraficantes, su vida dio un giro de 180 grados debido a que el capo de los narcotraficantes que él descubrió en Estados Unidos resultaba haber escapado de prisión el mismo día de su encarcelamiento.

Sherlock  junto a su compañera Watson, una mujer muy lista y trabajadora, recibieron una llamada proveniente de Estados Unidos, en la cual les pedían  si podían ir allí para resolver un caso de narcotraficantes muy peligrosos y bien organizados. En ese momento a Sherlock le pareció buena idea ir a Estados Unidos debido a que él era alcohólico, por lo tanto no le gustaba que los narcotraficantes ayudasen a la gente a arruinar sus vidas debido a las drogas, y en eso Watson estaba de acuerdo. El 12/2/2001 Sherlock y Watson marcharon hacia Estados Unidos. Al llegar,  fueron directamente a la comisaría de Washington D.C para empezar a trabajar sobre el caso. Al pasar una semana de la investigación Sherlock y Watson ya habían encarcelado a más del 80% de los narcotraficantes, pero no había rastro ni del capo ni de su hermano. Al día siguiente 20/2/2001, Sherlock y Watson  encontraron al capo y a su hermano en un burdel de Texas y los llevaron a la cárcel de Miami (a petición del presidente de los Estados Unidos), al día siguiente el capo de los narcotraficantes se fugó de la prisión junto a su hermano y nunca más hubo rastro de ellos.

La conclusión que tuvieron Sherlock y Watson fue que hay fuerzas, poderes, potencias que no se pueden parar ni tan solo con el uso de la ley, ¿ sino por qué de repente el presidente de los Estados Unidos pidió su encarcelamiento en Miami? Sherlock cayó en una pequeña depresión porque todo su esfuerzo no sirvió para nada, pero Watson le ayudó a recuperarse y siguieron resolviendo casos, sobre todo de narcotraficantes con la esperanza de algún día poder encontrar al capo de los narcotraficantes de nuevo.

Els diners molts cops ens porten a complir els nostres somnis, per tant a ser feliços. Però ens hauríem de parar a pensar en si de veritat aquesta felicitat, en alguns casos, compensa el que hem hagut de fer per aconseguir-la.

El fet de voler  tenir molts diners és una ambició que molts éssers humans tenim, inclós jo. Però si sapiguessim més o simplement ens interesessim més de cara a com s’aconsegueixen aquests diners, a quins sacrificis s’han dut a terme per obtenir tal quantitat, possiblement aquesta idea no ens resultaria tant atractiva.

Segons Edward Rashford (professor de la Universitat de Kembridge), hi ha moltes maneres d’obtenir una gran quantitat econòmica: sent un gran empresàri, sent futbolista… i totes aquestes encara que no ho sembli,  porten darrera grans sacrificis; com deixar el teu país i la teva família per ser futbolista professional, o estar tant de temps centrat/ada en la feina que no tinguis temps per estar amb la teva família… I tot això molts cops es fa perquè la teva família tingui millor vida o simplement perquè es senti orgullosa de tu. Però realment és molt difícil aconseguir diners, o el teu somni, sense haver de fer grans sacrificis.

Així doncs, a molta gent ens encantaria tenir molts diners, però també, en bastants casos, s’ha hagut de passar per molts sacrificis per poder aconseguir tal quantitat econòmica. Per tant, hem de seguir sent ambiciosos i hem de seguir lluitant pel que realment dessitjem, encara que tots sabem que el camí no serà fàcil.

Los 100 es una serie de ciencia ficción, consta de 4 temporadas de 13 a 16 episodios cada una. El argumento principal es que a base de una guerra radioactiva en la tierra los supervivientes se ven obligados a abandonarla y subir al espacio a vivir para mantener la especie humana viva.

Tras más de 90 años viviendo en el espacio,  concretamente en una nave llamada “el arca”, un científico descubre que en las instalaciones, al haber muchas más personas de las previstas, el oxígeno se agotaría en poco tiempo. El canciller cree que la única esperanza está en la tierra, así que decide enviar a los que habían infringido las normas en “el arca” para comprobar si la tierra vuelve a ser habitable para poder bajar con todos los supervivientes.

Una vez abajo, ocurren una serie de problemas que conllevan a ciertas rivalidades entre ellos. Pero descubren que no están solos y que será necesario estar unidos para resistir y poder asegurarles a los del arca que la tierra es segura para que bajen todos e intentar volver a empezar una nueva vida en ella. Las cosas se complican y en vez de unirse cada vez se van separando a medida que van descubriendo cómo es la tierra realmente y todos los diferentes grupos que hay.

Esta es una de la series en las que todo puede cambiar de un capítulo a otro ya que suelen haber muchas traiciones inesperadas que cambian completamente el rumbo de la historia.

La energia nuclear és l’energia més pura que existeix ja que s’extreu a partir de la modificació dels nuclis dels àtoms de un element químic en concret que es l’urani.

Encara que sigui l’energia més pura, al mateix temps és la més perillosa per la radiació que provoca l’urani; aquesta radiació és causada per la modificació dels nuclis dels àtoms ja que són inestables. La radiació el que fa és que puguis desenvolupar càncer i altres malalties greus….
També per culpa de l’alt perill que té aquesta energia, s’han produit molts accidents, un dels més importants va ser el de Txernòbil, això va passar el 26 de abril de 1986, va haver un augment de potencia en un reactor,  hi va haver una explosió; això va crear un incendi que va durar 10 dies, a més la radiació que va emetre el cianur va ser tant grossa que encara hi ha radiació en aquella zona. El pitjor mal ús va ser durant la Segona Guerra Mundial, el exèrcit dels Estats Units, que estava en guerra contra el Japó, al veure que els japonesos no es rendien,  van decidir utilitza armes nuclears;  bàsicament dues bombes nuclears, una va caure a Iroshima i l’altre a Nagasaki i van causar la mort de milions de persones ja sigui per l’explosió o per la radiació.

En conclusió,  aquesta font de energia trobo que no s’hauria d’utilitzar de manera militar ja que afecta a una àrea   molt gran i deixa una gran zona de terreny en radiació.

La mentida en general és una declaració, que no és totalment certa, que tot ésser humà té en la seva pròpia essència; però sabem ben bé com són les mentides i quines conseqüències poden tenir?

Per començar, les persones, normalment diem mentides pel simple fet d’autoprotegir-nos d’alguna cosa, o quan estem en situacions límit. Aquestes mentides, encara que siguin per protegir-nos, l’únic que fan és enganyar-nos a nosaltres mateixos i fer que les persones a les que has mentit s’ho creguin.

En general, les mentides normalment surten bé i ja no els fas cas, però n’hi ha d’altres que poden sortir malament i causar greus problemes a la persona o persones que han mentit. Encara que nosaltres pensem que les mentides són petites bromes sense cap repercució, hi ha mentides que són molt greus i que poden tenir unes conseqüències molt greus; com podria ser el cas d’una persona que ha matat a algú i està en llibertat, això seria un exemple d’una mentida que pot estar ocasionant greus problemes a altres persones.

En la meva opinió, la mentida no serveix per res, i per molt que estiguem en una situació límit i pensem que l’única manera de sortir-ne d’ella és la mentida, el millor que pots fer és dir la veritat i probablement serà el millor per a tú i per a l’altre persona; ja que al dir la veritat segurament et sentiràs més bé amb tu mateix. En el cas de la mentida la repercusió que pot tenir és pitjor perquè hauràs sortit de la realitat i probablement et sentis malament i amb una sensació estranya encara que la mentida t’hagués sortit bé.

En conclusió, la mentida, encara que pensem que sigui bona per a nosaltres, en realitat és perjudicial per a nosaltres i per a la nostra vida social.

El whatsapp se ha convertido en una de las redes sociales más usadas en el mundo, tanto que se ha convertido en muchos casos en una obsesión.

Esta red entre otras han provocado muchos problemas, entre ellos los siguientes:

En primer lugar, la gente que contesta correos o mensajes a las 12 de la noche por temas de  trabajo, creo que en las horas que no son laborales, la gente no tendría que trabajar ni implicarse con su trabajo,  ya que la jornada laboral ya se ha acabado; esto no quita que esta gente que necesita horas extras para trabajar en casa, aveces, aprovechan la situación  poniendo una excusa de que tienen que trabajar para estar con el whatsapp o en otras redes sociales.

Por otro lado el hecho de colgar radiografías,  entre otras cosas personales,  en Facebook o Instagram. Cada persona es libre de hacer lo que quiera con su intimidad, pero creo que hechos tan personales como puede ser una radiografía, no está bien, o no es ético, pero como he dicho antes, todo el mundo es libre de hacer l0 que quiera. 

Por último, utilizar el whatsapp delante de un amigo o un familiar cuando se está manteniendo una conversación, es de muy mala educación. Además,  representa que has quedado con alguien para estar juntos y no para estar con el whatsapp y dejando de lado a la persona que tienes delante.

En conclusión, decir que el hecho de tener whatsapp y redes sociales nos facilita mucho la vida además de que nos ayuda a hablar con gente que no tenemos cerca, pero creo que se le hace un mal uso, ya que todo con exceso es malo.