El fet de compartir.
mariarosalsina | 15 febrer 2017L’Eric i la Paula eren dos germans bessons de 5 anys. Formaven part d’una família molt unida i nombrosa, que vivien a Vic. L’Eric era un nen tranquil, cosa que la Paula era el contrari. No estava mai quieta, s’havia de tenir molta paciència. L’Eric, tenia els cabells llisos i rossos com els raigs de sol, i en canvi la Paula els tenia arrissats i de color castany. Vivien en una casa molt gran amb piscina i jardí, i a ells els hi agradava molt jugar a l’exterior. Eren adorables, i alhora, entremaliats.
Quan l’estiu va arribar, deixant enrere l’escola i les preocupacions, va ser el seu aniversari, i per celebrar-ho es va organitzar una gran festa a casa els avis, amb menjar, jocs, etc., i molts convidats: la família, els amics…i també molts regals. Però un dels regals va ser molt especial per ells, no era una joguina qualsevol, sinó què els hi van regalar un patinet per la Paula i una bicicleta molt maca per l’Eric. L’Eric estava tan emocionat amb la seva bicicleta que no la deixava a ningú. La Berta va tenir una mica de fred de peus, ja que va veure que era una bicicleta per nens grans, i va començar a plorar i a rondinar, no entenia el sentit de la propietat.
Al cap d’una estona l’Eric es va adonar que estava jugant sol amb la seva bicicleta i que la seva germaneta estava plorant, ja que li feia molta il·lusió provar-la. Va baixar de la bicicleta i la va arrossegar fins on estava la Paula. Li va dexar arrepenjada dabant seu amb la intenció de què l’agafes i la proves. Ràpidament la Paula va deixar de plorar i es va posar damunt de la bicicleta. Tan petits i es van adonar per ells mateixos de la importància que té la família i el fet de compartir.