LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Jo sóc bastant crític i materialista sobre les coses, així que vaig a pensar sobre el que és la felicitat. Per a mi, la felicitat no existeix. Doncs la felicitat és una espècie de sentiment que dura poc perquè a mi ja m’ha passat que volia tant una cosa que pensava que amb allò seria feliç. I va ser així, però durant un període molt curt de temps. Així que basant-me en les meves experiències, crec que la felicitat no és més que un estat d’eufòria.

Tot i així, crec que hi ha molta gent que podria tenir un estat de felicitat molt més freqüent que una altra i això passa per l’avarícia, crec jo. L’avarícia impedeix que puguem estar en un estat de felicitat etern perquè aquesta característica humana ens fa voler més i llavors ens fa perdre aquest estat de felicitat per tenir un desig encara més gran.

La felicitat és un estat d’ànim de satisfacció dels nostres desitjos. Els desitjos són diferents per a cada persona i això ens mostra que la felicitat és subjectiva. No es basa en béns materials, sinó en diferents àmbits de la nostra vida: amics, família, aficions, etc.

En el meu cas, per exemple, el que contribueix a la meva felicitat és el cau i tot el que l’envolta. Però el que per a mi és tan especial, per una amiga meva pot no significar res. Per a molta gent, el cau és avorrit, cansat o per als hippies. Jo hi estic des dels set anys i, des que vaig començar, les caminades són uns dels millors moments. No és en si pel fet d’estar hores caminant i patint les dificultats com la calor, quan ens quedem sense aigua i ens deixem les cames en els pendents. El que esperem és al final del dia, les espectaculars vistes, el moment en què arribem al nostre destí i podem descansar, menjar, asseure’ns grans i petits tots junts i comentar anècdotes del dia, cantar cançons amb la guitarra passant fred però amb ganes de seguir allà, uns sobre els altres còmodament, mirant les estrelles i imaginant els seus significats. Pel simple fet d’estar allà tots junts val la pena l’esforç de tot el dia. Per aquests moments i molts més és pel que vull seguir formant part d’aquesta gran família.

És per tant que la felicitat és un desig inesgotable; sempre volem que tenir totes les coses que ens fan feliços per sentir-nos bé. Així lluitem cada dia per allò que ens agrada, ens omple i ens fa sentir a nosaltres mateixos. És per això que em considero feliç, perquè el desig és una necessitat i el que necessito per ser-ho ja ho tinc.