LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Crec que la felicitat és la satisfacció propia de veure’t a tu mateix com a tu t’agradaria ser sempre, amb un somriure a la cara, gaudint d’allò que t’ha fet, et fa i et continuarà fent feliç. Però quan ja creus que ets completament feliç, veus que encara hi hauria coses que et farien ser encara més feliç. Malgrat això, la felicitat és diferent per a cadascú de nosaltres. Hi ha persones que amb molt poc ja són feliços i unes altres que necessiten més per aconseguir la felicitat. També crec que si ets feliç, la vida se’t fa més fàcil, veus la vida d’un altre color, per això crec que la felicitat és indispensable per a la vida.

Jo penso que la felicitat no són les grans fortunes, sinó les petites coses positives de cada dia. Però el més important per ser feliç un mateix és sentir-se feliç amb totes i cadascuna de les nostres accions, en poques paraules: estimar-se a un mateix.

Per això, per a mi mateixa, la meva felicitat és seguir gaudint de la companyia d’aquestes persones que fan tot el possible per veure’m somriure, i gaudir de cadascun dels moments viscuts i per viure al seu costat.

La felicitat i el plaer són dos termes que trobo que estan lligats entre si en moltes circumstàncies. Una d’elles podria ser, per exemple, quan aconsegueixes realitzar amb èxit un repte o un objectiu amb què et sents feliç. El triomf obtingut en realitzar-lo pot ser amb diners, fama o algun tipus de reconeixement. Però després hi ha el plaer que sents tu mateix en veure el que has aconseguit amb l’esforç i el treball. I és perquè ho has volgut, independentment del premi obtingut finalment com a recompensa.

Sóc feliç, quan sento aquella cançó que tant m’agrada, quan rebo el missatge que la música em vol transmetre, quan oloro aquell perfum que em recorda a primavera i somric, quan estic gaudint d’una posta de sol, o quan em sento lliure. Tinc la immensa sort de tenir uns amics verdaders, que sé que puc comptar amb ells i que, passi el que passi, seguiran al meu costat.

Estimo tot allò que faig i intento posar la màxima positivitat a cada problema. He après que la felicitat es constitueix de petites coses, petits detalls que a poc a poc van omplint el meu cor i fan que segueixi endavant. Està clar que no puc viure sempre així i, que la vida va i ve; i no sempre les coses surten com un s’espera. Però s’ha d’aprendre dels errors, tot i que potser en el moment en què les coses no surten com esperaves, t’enfonses, plores i plores més, i et preguntes, perquè t’ha de passar a tu això? Després, passa el temps, i et pares a pensar i ho entens; obtens la resposta.

Tot el que passa, passa per alguna raó, així que, sigues feliç, per tu, i si vols aconseguir-ho, només depèn de tu, d’un mateix i de la manera en què mires les coses. Realitza tot allò que t’ompli, encara ets a temps. Et queden moltes coses per fer i tot és possible. La felicitat no està tan lluny, només has de trobar-la.

Hi ha unes dates de l’any que m’agraden molt, i espero no ser-ne l’únic. És el Nadal, en el qual la gent es reuneix en família, parlem de la vida i sobretot gaudim del moment. Quan som junts allà mengem, bevem, etc., però el que fem no és important sinó com ho fem, és a dir, ho fem amb ganes, compartim, intentem que a ningú li falti de res i això al final fa que siguem una família unida i aquest fet em provoca felicitat, la nostra felicitat.

Però ells no són els únics que em provoquen aquest sentiment, els meus amics també em provoquen el mateix i sense tots aquests no sé què faria, ja que fan part de mi i, amb esperança, espero que jo part d’ells.

La felicitat és allò que tot home desitja arribar a tenir, a mantenir-la i allargar-la el màxim que pugui. Bé, doncs, la felicitat és el fet de sentir-se ple, de no necessitar cap cosa afegida al que tens.

Ser feliç per a mi, és un camí ple d’aventures i problemes però que acaben desembocant en un gran plaer. Molta gent comenta que els diners ens fan ser feliços, altres diuen que no, que el que és important és la salut.

En la meva opinió, la felicitat es basa a procurar no tenir més necessitats de les que ja tenim. Sentir-te a gust amb el que ets, amb el que fas i el que tens. Has de dirigir la teva vida per aconseguir aquest propòsit, ja que és el què et farà una vida plena i satisfeta.

Encara que vulgui la felicitat, sempre he pensat que m’agradaria tenir històries de situacions dolentes amb les quals pogués aprendre dels meus errors i explicar-se-les als meus progenitors. Fent així, de la meva historia, un mite i una bona anècdota per a explicar a tothom, com les típiques que m’explicava la meva àvia quan estàvem les dues parlant de la seva vida.

La felicitat d’una persona consisteix a aconseguir un repte o un somni. Però aquest no dura per sempre. Al llarg de la vida, hi ha moltes emocions diferents i la més perseguida, per l’ésser humà, és la felicitat. Però aquesta no dura per sempre i depèn de cada persona. N’hi ha que pensen que es pot ser feliç a través dels béns materials.

En la meva opinió, aquestes persones estan enganyades, ja que el que s’aconsegueix és el plaer, no pas la felicitat. En canvi, hi ha gent que no el necessita i és prudent quan busca la felicitat. És cert que, per a mi, la majoria tria la primera opció, el plaer, però perquè no saben trobar la seva felicitat.

Segons Aristòtil, la felicitat és la finalitat última que ens proposem per naturalesa, és a dir, tots desitgem ser feliços, i com que som éssers dotats de raó, podem triar els mitjans que ens condueixin cap a la felicitat, realitzant-los de la manera més racional possible. Això se’n diu eudemonisme.

En canvi, Epicur diu que tots els éssers vius busquem plaer i fugim del dolor, és a dir, tenim el plaer com a meta de la vida, i hem d’assolir el màxim de plaer i el mínim de dolor. Aquest filòsof parla d’hedonisme individual, que tracta d’assolir el màxim plaer individual. Ell també diu que el principi de la moral és l’equilibri entre el cos i l’ànima, d’acord amb les nostres decisions racionals. I que existeixen els plaers estables, que consisteixen en l’harmonia produïda per absència de dolor en el cos, i els plaers positius, com el de l’alegria.

Jo crec que ser feliç és més important que tenir o sentir plaer, ja que segons quin tipus de felicitat tinguis, pots també sentir plaer.

Que és la felicitat? Realment podem obtenir una resposta clara d’aquesta pregunta? No, no puc respondre aquesta pregunta perquè crec que cada ésser humà ha de saber que és la felicitat per a ell mateix. La felicitat és com un joc, pots perdre o guanyar, depenent dels teus actes guanyaràs el joc, és a dir, seràs feliç, o bé el perdràs i per tant, ja no seràs feliç.

Ara ens trobem en la felicitat social i individual. Jo crec que per obtenir una felicitat social, primer cal obtenir i consolidar la felicitat d’un mateix. Aquesta felicitat ja l’aconsegueixo estant segur de mi mateix, tenint clars els meus pensaments i no tindré raons per estar malament o trist. I si les tinc, fer el possible perquè marxin i torni la felicitat.

Crec també que un ésser humà ha de saber controlar i jugar amb els quatre sentiments: l’alegria, la tristesa, la ràbia i la por. Aquests són sentiments que els tenim interioritzats i que per molt que vulguem sempre els tindrem a dins, preparats per sortir. Com és així, he pensat que cal saber conviure i controlar aquests sentiments i fer una harmonia amb tots ells, per tal d’arribar a ser feliços sent persones, amb tristesa, alegria, por i ràbia. Sense cap excés, sobretot; no són bons els excessos.

Finalment, crec que ser feliç pot arribar a ser un plaer. En el món dels plaers… En fi, n’hi ha moltíssims! Però jo crec que el plaer més gran de tots és la felicitat duradora i segura.

La felicitat per mi és imprescindible en aquesta vida, jo sé que en algun moment seré feliç. Pot haver-hi moments de tristesa, dolor o simplement de voler desaparèixer d’aquest món, però el sentiment en el qual es basa aquest escrit és el més positiu, alegre i el que dóna ganes de viure.

La cosa que sempre m’ha fet molt feliç, és la dansa. Em sento així quan hi penso i quan hi ballo perquè m’agrada. Mai he pensat en una vida sense això. En qualsevol moment que hi penso, em surt un somriure que em costa fer fora de la meva cara.

Sóc feliç tal com sóc, amb tot el que tinc i amb tot el que m’envolta. Tinc tot el que necessito, per tant em comprometo a viure una vida plena de felicitat; vivint cada moment, orgullosa del viscut i envoltada dels que m’estimen i estimo.

Pensar en els records i en el que vindrà em fa ser feliç, ja que estaré acompanyada en cada moment, dedicant-li un somriure en el record més petit de tots perquè per poc que sigui m’ha fet sentir bé.

Estic orgullosa de la vida que m’ha tocat, ja que jo mateixa m’he proposat d’anar-la canviant cap al millor bé personal i estic segura que si segueixo així, la recerca que tant m’agrada transmetre serà cada vegada més gran cap a mi i cap als altres.