LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Actualment, vivim en una societat en la qual ens intenten fer creure que la felicitat es basa en objectes materials i en tot allò referent al consumisme, però, què és realment allò que ens fa feliços?

Anys enrere, quan érem més petits, respondre aquesta pregunta hauria estat fàcil: la nostra joguina preferida, els nostres pares, fins i tot anar a l’escola… Però ara, si ens preguntem això, trobar una resposta ens costa més. És veritat que moltes coses que comprem ens fan feliços, però n’hi ha moltes de no materials que encara ens en fan més. Amb això vull dir que, si prescindíssim d’aquests objectes materials que creiem imprescindibles, podríem seguir sent feliços amb els petits records de la infància, moments amb els amics, els somriures dels nostres familiars… Mentre que si invertíssim la situació, deixant de banda els sentiments positius però tenint tots aquells productes materials que volguéssim i que creiem que ens aporten felicitat, estic segura que no seríem tan feliços i que ens sentiríem sols i sense l’estimació de ningú.

Per tant, si el que realment volem és assolir la felicitat, no ens hauríem de preocupar tant en aconseguir el nou mòbil que ha sortit al mercat, ni aquell joc que tant ens agrada, sinó de trobar-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten, perquè és d’aquesta manera com som feliços.

L’home, moltes vegades, actua per obtenir aquell plaer que ha estat buscant, però hi ha vegades que el plaer no és suficient per a l’esforç o la dedicació que s’hi ha posat.

Existeixen dos tipus de plaers: els plaers quantitatius que són aquells que es mesuren en quantitat i els plaers qualitatius que són els que es mesuren en qualitat. A parer meu, prefereixo mesurar els plaers per qualitat, però a vegades no sempre és millor buscar la qualitat, però això depèn de la persona.

Moltes vegades, les persones es paren a pensar abans d’actuar per a obtenir un major benefici, tot i que després de fer-ho, es poden equivocar al deixar-se arrossegar per les passions.

L’home sempre busca el plaer per naturalesa, sense adonar-se que fa totes les accions per aconseguir aquesta satisfacció.

La felicitat ens transmet satisfacció, per això tots desitgem ser feliços i triem els camins que ens condueixen a aquesta finalitat. Ser feliç no només és somriure, també és reflexionar sobre la tristesa, saber que val la pena viure i deixar de ser la víctima dels problemes. Jo només sóc feliç quan les altres persones que estimo també ho són i em conformo amb les petites coses de la vida, que són les més significatives i les que et fan ser feliç de veritat.

En Gerard, un home ric com qualsevol altre ric, que viu de la seva herència que prové de generacions i generacions d’homes majoritàriament infeliços i tranquils. I quan dic tranquils, vull dir “econòmicament tranquils”, aquells que gràcies als seus diners no assolien la felicitat, sinó que vivien amb menys coses de les quals preocupar-se.

Han intentat assolir la felicitat de moltes formes, viatjant arreu del món, comprant les cases més extraordinàries, menjant en els restaurants més luxosos… En alguns moments han estat feliços, però ha estat una felicitat efímera: han obtingut una falsa felicitat, emmascarada, la que podien pagar… És impossible assolir aquesta meta sense esforç.

Potser en Gerard ja veu l’error que està cometent: el mateix que tots els seus avantpassats han comès. Però potser el descobreix a temps, abans que la seva vida s’apagui del tot i s’adoni que tota aquella felicitat que havia comprat ja no li serveix per a res.

Des que era petit veia com en sortir de l’escola de primària, hi havia una taula on els alumnes de quart de l’institut hi venien pastissos per guanyar diners, per poder anar al viatge d’estudis. I jo pensava: “On aniré quan vagi a quart? Quants diners em costarà? Ens portarà molta feina als meus companys i a mi aconseguir diners per anar de viatge? Hi hauré d’anar amb avió?…” Però sempre acabava amb la mateixa conclusió: “Ara sóc petit i encara falta molt. Quan vagi a quart ja ho sabré. Encara falten molts anys.”

Doncs estava equivocat. No faltaven tants anys com em pensava. Ara ja hi sóc! I ara sí que em puc contestar totes les preguntes que em feia a mi mateix quan veia a aquells alumnes preparant el viatge. Ara ja ho sé, aniré a Amsterdam! També sé quants diners necessitarem, aproximadament uns cinc-cents euros. I que ens costarà aconseguir els diners per al viatge. En efecte, hi hauré d’anar amb avió, tot i que no m’agraden gaire els avions… Però la resposta que tinc més clara és que, de ben segur, tots junts ens ho passarem d’allò més bé a Amsterdam!

No tots els plaers són iguals. Alguns també són auditius, visuals o d’altres tipus. Quan tens fam i arribes a casa, si et trobes un bistec boníssim, sents un plaer positiu i immediatament et canvia l’expressió de la teva cara. Quan jo escolto la música que m’agrada, depenent de la cançó, això em transmet un tipus de missatge, de records o d’emocions ben diferents de les altres que puc escoltar.

Un plaer ens fa despertar els nostres interessos i passions. Una cançó, per exemple, pot motivar-te a aprendre’t la lletra o a començar a tocar un instrument. Quan escolto música sóc feliç.

Feu la prova. Jo l’he fet abans de redactar aquest escrit. Atureu-vos a la vorera i observeu totes les persones que van amunt i avall, homes, dones, nens… Amb gos, sense gos, anant a treballar, a passejar… Tant és! Quantes d’aquestes persones són felices? No ho sé! Una persona feliç és aquella que té un somriure als llavis, que li brillen els ulls, que és agradable i, sobretot, que se sent bé amb ella mateixa.

Moltes vegades veiem persones que tenen un caràcter agre, és a dir, un caràcter antipàtic i poc sociable per què, segurament, tenen algun sentiment negatiu o de culpabilitat que no les deixa sentir-se realitzades. I si no et sents realitzat, no et pots sentir feliç del tot. En canvi, hi ha persones que de seguida les veus que són amables, tolerants i agradables, les quals segurament són prou felices. També trobem persones que un dia estan bé i al següent no. Doncs jo crec que tenen alguna angoixa que no els deixa arribar a la felicitat.

Jo sóc feliç. Em considero una noia feliç. Lluito cada dia per ser-ho i perquè ningú m’ho impedeixi. Però moltes vegades no depèn de mi. Quan depèn de les altres persones, intento sentir-me positiva i equilibrar el meu estat d’ànim per aconseguir la felicitat. Ens hem de treure de dins els remordiments i tot allò que ens oprimeix per ser forts i gaudir senzillament de la felicitat.

Parlaré sobre el que és per a mi la felicitat. Per a mi, la felicitat és sobretot sentir-se bé amb un mateix, és a dir, fer realment allò que ens agrada. La felicitat és lluitar pel que volem. I si ho aconseguim, ens arriba el sentiment d’alegria.

Les persones infelices són les què no han pogut aconseguir el que desitjaven, potser perquè no han lluitat prou o bé perquè no ha pogut ser. Però jo, personalment, sóc feliç, ja que faig el que m’agrada i tinc al costat les persones per les quals sento molt d’afecte.

Tothom es mereix tenir aquest sentiment de felicitat. Podem aconseguir tots els reptes que se’ns posin al davant; això si, sempre que ho intentem de veritat.

Avui és el meu aniversari. He estat esperant un any a què arribés aquest dia i per fi ja hi som. Fa més d’un any que vull que em regalin el nou videojoc de cotxes, el nou portàtil i la roba Nike tan cara que feia tant de temps que volia. La meva mare em diu sempre que no demani tantes coses que ja en tinc moltes a casa i que el meu pare va just de diners aquest mes, però jo seria l’home més feliç del món si pogués tenir el que vull.

A la tarda ve la meva família amb el pastís a taula i ens el mengem. La meva mare comença a donar-me els regals. Jo els vaig obrint i veig que és tot el que havia demanat menys una cosa i em vaig enfadar. El que més ràbia em va fer va ser que ja feia més d‘ un any que jo estava demanant tot allò i sembla que els meus pares no havien estalviat prou per als meus regals.

Al final, vaig reflexionar i pensar una mica més en la meva família, ja que si anaven justos de diners, segur que era perquè ja s’ho havien gastat en nosaltres.

Es pot ser feliç sense cap objecte que ens doni la felicitat o el plaer? En aquest cas, jo responc que sí. Es pot ser feliç, perquè en molts casos hi ha persones que no tenen res o que ho han perdut tot i, tot i així, segueixen sent felices. Jo he vist persones que no tenen res però, al mateix temps, ho tenen tot. És a dir, persones que no tenen diners i, tot i així, són felices.

En molts casos, en els països en què vivim, els béns materials són molt importants per a nosaltres, com el mòbil, la televisió, etc. I en el nostre país, els béns materials ho són tot. A la nostra societat, un objecte ens pot provocar plaer. És per això que necessitem moltes coses per arribar a la felicitat o provocar-nos el plaer. Però, a altres països, he vist gent que, amb una roda i un pal, poden arribar a ser feliços sense perdre mai el somriure.

Si finalment relacionem els dos termes de felicitat i plaer podem arribar a la conclusió que, sense obtenir una satisfacció sensible, les persones poden arribar a autorealitzar-se. Algunes teories ètiques afirmen que a la felicitat s’arriba amb un equilibri entre el món espiritual i el món material.