LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una amiga meva em va dir: “Saps Marc, tinc un conflicte d’interessos amb mi mateixa: m’encanta menjar coses dolces (referint-se, per exemple, a la brioixeria tipus croissant, dònut o a la xocolata en qualsevol de les seves varietats, etc.) però vull gaudir d’un bon cos, atlètic, que llueixi la roba i que agradi als altres i sobretot m’agradi a mi.”

Doncs pensant en les paraules de la meva amiga, entenc perfectament com es referia a què no sempre allò que ens dóna plaer durant un moment, més o menys llarg, és sinònim de felicitat. És més, de vegades passa tot el contrari: allò que ens fa feliços, sovint també ens fa patir.

Ella sentia un gran plaer mentre menjava un dònut, però no s’ha de confondre amb la felicitat; la felicitat li aportava el fet de gaudir d’un cos espectacular (i tot el que d’això se’n derivava, com sentir-se més segura de si mateixa, agradar-se, agradar els altres, sentir-se més saludable, etc.) i, aquest cos, l’aconseguia amb esforç i sacrifici, fent esport pràcticament cada dia, fet que no identificava com a plaent, més aviat al contrari en determinats moments (com quan havia de matinar per sortir a córrer, les lesions, el cansament, etc.).

Clarament, menjar un dònut li donava plaer i fer esport per mantenir un bon cos, li donava la felicitat, que no el plaer. Penso que és important que cadascú identifiqui allò que el fa feliç, i lluitar per aconseguir-ho, perquè encara que no sigui un plaer instantani, pagarà la pena la felicitat que se’n derivarà.

Com diu Aristòtil que tothom va a la recerca de la felicitat per a la seva vida, les persones sempre buscaran sortides per tal d’obtenir una finalitat bona. Ser feliç per mi, diria que és com un estil de vida. Tu decideixes ser feliç o no ser-ho. La felicitat és un terme que normalment la majoria de gent l’entén i el sent per igual. Provoquen felicitat les coses semblants universalment. Un exemple bastant clar: una persona sempre buscarà tenir amics que el facin feliç, es distraurà amb coses positives i s’allunyarà de la gent que el fa sentir malament o que li pren les ganes de fer coses que li aporten felicitat.

En canvi, el terme del plaer segons Epicur és totalment diferent. Buscar o arribar al plaer seria sacrificar-se en alguna ocasió o lluitar per allò. També podrien haver-hi unes conseqüències fins a arribar al punt de plaer amb què l’ésser humà pogués gaudir. Ja que no és un estil de vida, el plaer no es busca, s’hi arriba a base d’alguns objectius que ens proposem. També podríem dir que el plaer és una cosa més intima o més personal. Es considera plaer aquella cosa o situació en el moment en què “es posa a la balança” tot el que t’has esforçat per aquell benefici obtingut. Com a exemple, podria dir la situació d’una persona obesa no es pot permetre molts “plaers alimentaris” per menjar perquè té un excés de greix. Si aquesta persona fes el sacrifici de seguir una dieta i deixar enrere els greixos i fer més esport, acabaria obtenint el seu pes ideal i se sentiria millor amb si mateixa, procurant una vida més saludable.

Actualment, vivim en una societat en la qual ens intenten fer creure que la felicitat es basa en objectes materials i en tot allò referent al consumisme, però, què és realment allò que ens fa feliços?

Anys enrere, quan érem més petits, respondre aquesta pregunta hauria estat fàcil: la nostra joguina preferida, els nostres pares, fins i tot anar a l’escola… Però ara, si ens preguntem això, trobar una resposta ens costa més. És veritat que moltes coses que comprem ens fan feliços, però n’hi ha moltes de no materials que encara ens en fan més. Amb això vull dir que, si prescindíssim d’aquests objectes materials que creiem imprescindibles, podríem seguir sent feliços amb els petits records de la infància, moments amb els amics, els somriures dels nostres familiars… Mentre que si invertíssim la situació, deixant de banda els sentiments positius però tenint tots aquells productes materials que volguéssim i que creiem que ens aporten felicitat, estic segura que no seríem tan feliços i que ens sentiríem sols i sense l’estimació de ningú.

Per tant, si el que realment volem és assolir la felicitat, no ens hauríem de preocupar tant en aconseguir el nou mòbil que ha sortit al mercat, ni aquell joc que tant ens agrada, sinó de trobar-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten, perquè és d’aquesta manera com som feliços.

L’home, moltes vegades, actua per obtenir aquell plaer que ha estat buscant, però hi ha vegades que el plaer no és suficient per a l’esforç o la dedicació que s’hi ha posat.

Existeixen dos tipus de plaers: els plaers quantitatius que són aquells que es mesuren en quantitat i els plaers qualitatius que són els que es mesuren en qualitat. A parer meu, prefereixo mesurar els plaers per qualitat, però a vegades no sempre és millor buscar la qualitat, però això depèn de la persona.

Moltes vegades, les persones es paren a pensar abans d’actuar per a obtenir un major benefici, tot i que després de fer-ho, es poden equivocar al deixar-se arrossegar per les passions.

L’home sempre busca el plaer per naturalesa, sense adonar-se que fa totes les accions per aconseguir aquesta satisfacció.

La felicitat ens transmet satisfacció, per això tots desitgem ser feliços i triem els camins que ens condueixen a aquesta finalitat. Ser feliç no només és somriure, també és reflexionar sobre la tristesa, saber que val la pena viure i deixar de ser la víctima dels problemes. Jo només sóc feliç quan les altres persones que estimo també ho són i em conformo amb les petites coses de la vida, que són les més significatives i les que et fan ser feliç de veritat.