LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En Gerard, un home ric com qualsevol altre ric, que viu de la seva herència que prové de generacions i generacions d’homes majoritàriament infeliços i tranquils. I quan dic tranquils, vull dir “econòmicament tranquils”, aquells que gràcies als seus diners no assolien la felicitat, sinó que vivien amb menys coses de les quals preocupar-se.

Han intentat assolir la felicitat de moltes formes, viatjant arreu del món, comprant les cases més extraordinàries, menjant en els restaurants més luxosos… En alguns moments han estat feliços, però ha estat una felicitat efímera: han obtingut una falsa felicitat, emmascarada, la que podien pagar… És impossible assolir aquesta meta sense esforç.

Potser en Gerard ja veu l’error que està cometent: el mateix que tots els seus avantpassats han comès. Però potser el descobreix a temps, abans que la seva vida s’apagui del tot i s’adoni que tota aquella felicitat que havia comprat ja no li serveix per a res.

Des que era petit veia com en sortir de l’escola de primària, hi havia una taula on els alumnes de quart de l’institut hi venien pastissos per guanyar diners, per poder anar al viatge d’estudis. I jo pensava: “On aniré quan vagi a quart? Quants diners em costarà? Ens portarà molta feina als meus companys i a mi aconseguir diners per anar de viatge? Hi hauré d’anar amb avió?…” Però sempre acabava amb la mateixa conclusió: “Ara sóc petit i encara falta molt. Quan vagi a quart ja ho sabré. Encara falten molts anys.”

Doncs estava equivocat. No faltaven tants anys com em pensava. Ara ja hi sóc! I ara sí que em puc contestar totes les preguntes que em feia a mi mateix quan veia a aquells alumnes preparant el viatge. Ara ja ho sé, aniré a Amsterdam! També sé quants diners necessitarem, aproximadament uns cinc-cents euros. I que ens costarà aconseguir els diners per al viatge. En efecte, hi hauré d’anar amb avió, tot i que no m’agraden gaire els avions… Però la resposta que tinc més clara és que, de ben segur, tots junts ens ho passarem d’allò més bé a Amsterdam!

No tots els plaers són iguals. Alguns també són auditius, visuals o d’altres tipus. Quan tens fam i arribes a casa, si et trobes un bistec boníssim, sents un plaer positiu i immediatament et canvia l’expressió de la teva cara. Quan jo escolto la música que m’agrada, depenent de la cançó, això em transmet un tipus de missatge, de records o d’emocions ben diferents de les altres que puc escoltar.

Un plaer ens fa despertar els nostres interessos i passions. Una cançó, per exemple, pot motivar-te a aprendre’t la lletra o a començar a tocar un instrument. Quan escolto música sóc feliç.

Feu la prova. Jo l’he fet abans de redactar aquest escrit. Atureu-vos a la vorera i observeu totes les persones que van amunt i avall, homes, dones, nens… Amb gos, sense gos, anant a treballar, a passejar… Tant és! Quantes d’aquestes persones són felices? No ho sé! Una persona feliç és aquella que té un somriure als llavis, que li brillen els ulls, que és agradable i, sobretot, que se sent bé amb ella mateixa.

Moltes vegades veiem persones que tenen un caràcter agre, és a dir, un caràcter antipàtic i poc sociable per què, segurament, tenen algun sentiment negatiu o de culpabilitat que no les deixa sentir-se realitzades. I si no et sents realitzat, no et pots sentir feliç del tot. En canvi, hi ha persones que de seguida les veus que són amables, tolerants i agradables, les quals segurament són prou felices. També trobem persones que un dia estan bé i al següent no. Doncs jo crec que tenen alguna angoixa que no els deixa arribar a la felicitat.

Jo sóc feliç. Em considero una noia feliç. Lluito cada dia per ser-ho i perquè ningú m’ho impedeixi. Però moltes vegades no depèn de mi. Quan depèn de les altres persones, intento sentir-me positiva i equilibrar el meu estat d’ànim per aconseguir la felicitat. Ens hem de treure de dins els remordiments i tot allò que ens oprimeix per ser forts i gaudir senzillament de la felicitat.

Parlaré sobre el que és per a mi la felicitat. Per a mi, la felicitat és sobretot sentir-se bé amb un mateix, és a dir, fer realment allò que ens agrada. La felicitat és lluitar pel que volem. I si ho aconseguim, ens arriba el sentiment d’alegria.

Les persones infelices són les què no han pogut aconseguir el que desitjaven, potser perquè no han lluitat prou o bé perquè no ha pogut ser. Però jo, personalment, sóc feliç, ja que faig el que m’agrada i tinc al costat les persones per les quals sento molt d’afecte.

Tothom es mereix tenir aquest sentiment de felicitat. Podem aconseguir tots els reptes que se’ns posin al davant; això si, sempre que ho intentem de veritat.