LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Era un dia qualsevol d’institut. Després del pati, vam fer classe d’anglès i, quan quedaven cinc minuts per acabar, la professora ens va informar que la de socials, no havia vingut… Tots vam fer gestos d’alegria!

Quan ens vam quedar sols a l’aula, tothom reia i conversava animadament, la situació va anar a més fins que una idea es va estendre: baixem al pati!

Alguns van marxar ràpidament, d’altres vam tenir més dubtes però, finalment, també ho vam fer; tota la classe havia sortit de l’aula. Mentre baixàvem les escales cap a la pista, un company i jo ens anàvem dient: hauríem de pujar a classe. Però els que estaven a prop nostre ens van dir que a la classe ens avorriríem fent deures i, tot i els nostres dubtes, finalment ens vam deixar convèncer encara que, per dins, pensàvem que ens enxamparien i que això no seria correcte. Tot anava molt bé, la primera mitja hora ens estàvem fent fotos, escoltant música… De cop, va aparèixer una professora baixant les escales que ens va fer pujar a l’aula. Tota l’alegria en baixar al pati es va convertir en mal rotllo i preocupació mentre tornàvem.

Va entrar el director a l’aula i es va enfadar moltíssim amb nosaltres, penalitzant-nos amb una falta per cadascú. El meu company i jo ens penedíem de no haver tornat a classe en el seu moment i haver-nos deixat convèncer per la resta.

La nostra vida està constituïda per tot el que decidim dia rere dia, minut rere minut i fins i tot segon rere segon. De fet, mai sabem ben del cert quan estem decidint alguna cosa que ens afectarà en el futur, de la mateixa manera que tampoc sabem si allò que ens aportarà serà bo o dolent. Això mai se sap, excepte quan ja és massa tard i aleshores pensem. Li donem voltes al tema i esclafats per una gran impotència ens culpem per haver escollit aparentment malament. No intentem pas mirar amb més profunditat la situació. I, si ens hem equivocat, qui ens diu que aquest “error” no ens durà finalment per un camí diferent i potser millor?

És per això que no hem de catalogar les nostres decisions com a bones o dolentes, simplement les hem de tenir presents perquè totes elles formen part del camí que anem construint a poc a poc, el camí de la nostra vida.