LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

-Ara?
-Sí, Mario, sí!
-Encara són les quatre…
-Ara!
Els deures són molt avorrits, però necessaris per poder decidir amb llibertat quan siguis gran. A més, serveixen per aprendre, ser més obert, rebutjar la ignorància i ser independents de tothom, ja que si no tenim coneixement no podem ser lliures. També, gràcies als deures, podem tenir una millor consciència de tot el món en general. Però per fer els deures s’ha de tenir responsabilitat. I això és una cosa que realment ben poca gent té… I aquestes persones són les que podrien treure bones notes i arribar a ser alguna cosa en la vida.

Des de petit que m’agrada jugar a videojocs d’acció en primera persona o d’estratègia. Jugar a qualsevol joc és un plaer, però necessita temps. Quan era més petit això no era cap problema, ja que disposava de tot el temps que volia, però ara ja no el tinc perquè hi ha més responsabilitats, sigui a casa o a l’escola. I això representa que no puc permetre’m el luxe de gaudir fent només el que m’agrada, però tot i així, ho faig… Crec que a diferència del que molta gent pensa (que el temps dedicat als videojocs són hores perdudes), les hores invertides per no estar estressat o preocupat són hores per estar feliç. Però aquesta mentalitat m’ha portat a repetir curs. Per tant, a partir d’ara, hauria de replantejar-ho millor.

Em sembla increïble que només en un mes s’acabi aquest any i comenci un altre de nou, amb moments i experiències noves. És impressionant el fet que ja hagin passat gairebé 365 dies. Això vol dir que tinc més moments i més records en el meu cap, que probablement d’aquí a un temps ja no recordaré, però que potser m’han fet canviar i marcar un abans i un després. I si en un futur em parés a pensar, el més probable és que m’adonés d’això. Ara mateix, sí que puc notar els canvis en el passat, com per exemple, si he canviat com a persona o si tots els que estaven abans amb mi, actualment encara hi són. Així que com més moments visquis, més canvis notaràs.

Gairebé les úniques persones que t’acompanyaran sempre i t’ajudaran en tot seran els de la teva família, malgrat alguns amics que sempre hagin estat amb tu o bé la teva parella. Penso que el problema realment està quan ens adonem massa tard del que ha passat o si, fins i tot, no ens adonem prou i seguim cometent encara els mateixos errors.

Potser d’aquí a un mes, en un dinar en família, el més probable és que trobem a faltar a algú de nosaltres, però penso que hem de comprendre que tots els que hi falten ja han format part dels moments de la nostra vida, siguin bons o dolents.

La meva germana se n’ha anat de vacances i ens ha deixat a càrrec de la seva gossa. Nosaltres ja tenim un gos i ara la meva mare els hi ha de donar menjar, treure’ls a passejar i cuidar-los a tots dos. Així que li vaig dir que als matins, quan fa més mandra, ja els trauria jo. Però m’haig de despertar més aviat per fer-ho i això no em ve de gust. I a més, també perquè a la meva mare no li va agradar la idea de quedar-nos amb la gossa, ja que cuidar de dos gossos suposa més del doble de feina. Així que traient-los jo, li estalvio molt de treball a la meva mare.