LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui, un dia normal i corrent com qualsevol altre, surto de l’institut sabent que ja és hora de descansar perquè és divendres. Arribo a casa i miro el mòbil, un missatge de grup pregunta si surto aquesta nit a sopar amb tots els amics. I sense pensar-ho dos cops els hi dic: “No! Tinc entrenament!”. Els meus amics molts cops es molesten per això. Què puc fer? La meva obligació és anar cada dia a entrenar i ser millor que el dia anterior. Però, qui m’obliga? Perfectament podria dir que sí i passar-ho d’allò més bé amb els amics i pensar l’endemà quina excusa li puc dir a l’entrenador. En canvi, no ho faig. Per què? Perquè des de petit vaig aprendre que un no arriba on vol sense complir amb els seus deures.