Diversió o deure
janarderiu | 24 gener 2016S’apropava l’aniversari d’un amic i li estàvem preparant una festa sorpresa. Tots els amics hi posàvem molta il·lusió. El dia anterior a la festa, el meu avi em va trucar per recordar-me que l’endemà havíem quedat per anar a un museu, que li feia molta il·lusió d’anar-hi amb mi. Jo no sabia que fer, no podia quedar malament amb l’avi, però tampoc podia faltar a la festa que tant havíem preparat.
Creia que la decisió era anar amb el meu avi, ja que hi havíem quedat abans. No obstant això, vaig decidir que aniria a la festa, no abans de parlar amb el meu avi. Li vaig explicar la situació i em va entendre perfectament, hi ha més dies per anar al museu i la festa no es repetiria. Li vaig prometre que el cap de setmana següent hi aniríem i li ho vaig agrair molt que m’hagués entès. Per a mi, el més important era quedar bé amb l’avi i que no hi hagués cap problema amb ell.
