LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una llei és una norma jurídica dictada pel legislador, en què es mana o es prohibeix alguna cosa d’acord amb la justícia. Si no s’obeeixen aquestes normes, la persona serà sancionada.

La nostra societat està regulada per una sèrie de lleis i normes. Totes aquestes, s’han de respectar perquè en cas contrari, la persona estarà obligada a ser castigada. Aquestes lleis ens ajuden a separar el que és bo del que és dolent dins d’una societat. Per això, sense les normes no podríem conviure en pau, ja que tothom faria el que volgués i més d’una persona sortiria perdent.

Moltes de les lleis imposades són injustes per algunes persones, per això moltes vegades m’agradaria viure en un món completament lliure, sense lleis i que les persones busquessin la seva pròpia harmonia. Però estar en un món sense cap llei seria impossible, ja que no totes les persones tenen el benefici d’ajudar a altres i no tothom fa actes bons. Per tant, no penso que les lleis estiguin lligades a la llibertat d’una persona.

Que seria del món sense les lleis? Aquesta és una de les preguntes que moltes vegades em faig a mi mateix. Penso que la societat seria completament diferent de la d’avui, molta gent faria actes malèfics i dolents, i no serien castigats. Les persones no s’ajudarien entre elles i hi hauria un caos immens en el món.

La meva conclusió és que les lleis són essencials per tenir un món just i castigar a les persones que no fan actes bons dins d’una societat. Les persones sense cap acte dolent es beneficiaran per elles mateixes i les persones que són dolentes amb els altres o fent actes malvats, tindran el càstig que es mereixen.

Tinc un germà petit que la meva mare em fa cuidar a les tardes quan els meus pares treballen i és una obligació que no puc evitar. Tinc el deure de vigilar-lo però, al cap i a la fi, no només és el meu deure. Quan vull passar les tardes amb els meus amics, ell sempre ha de venir amb mi i em sento molt incòmoda quan l’haig de vigilar davant d’ells.

En aquesta obligació haig de ser prudent amb les accions que faig conscient o inconscientment perquè si alguna cosa falla, pot acabar perjudicant-lo a ell i als altres que l’envolten.

Haig d’estar al càrrec de tot el que succeeixi durant aquell període de temps en el que els meus pares m’han deixat al meu germà. Així podré demostrar que sóc moralment responsable.

M’acabo de despertar, crec que no vull sortir del llit. M’intento tornar a dormir però sempre hi ha el típic veí pesat que es posa a fer soroll de bon matí. Un veí que pica la paret amb algun objecte, probablement un martell. Però qui fa això a les 9 h del matí?
Penso que és millor aixecar-me, ja que he d’anar a esmorzar i no aguanto més els cops. Baixo les escales i me’n vaig a la cuina. En arribar, veig que no hi ha pràcticament cap cosa que em vingui de gust i decideixo tornar a pujar a veure si puc tornar a dormir. En estirar-me al llit, amb el soroll del veí, no puc ni tancar els ulls.
Penso que no puc ser l’única persona que li deu passar això. Però ja ha passat mitja hora i no crec que aguanti fins a les dues sense menjar. Així que acabo pensant més en el que haig de fer (aprofitar el temps) que no pas en el que vull (quedar-me dormint), resolent així els problemes del veí i de la gana.