El partit de bàsquet
marinajimenezg | 8 desembre 2015Avui és dia 18 de desembre, dilluns, i sóc a l’institut. Tinc classe d’educació física i aquest trimestre l’esport que ens toca fer és el bàsquet. No m’agrada jugar a bàsquet, bé, en veritat, no m’agraden els esports. Tinc tan poques ganes de jugar… A sobre, és ple hivern, fa molt de fred i el vent que corre és gelat. La professora comença a fer els equips per disputar el partit. Quan ja estan fets, toca el xiulet, cosa que indica que el partit comença. No vull jugar, no vull. Però ho haig de fer. Si no ho faig, trauré mala nota, però el més important és que si no ho faig, possiblement el meu equip perdrà, ja que tindran un jugador menys. Ara sóc davant de la cistella contrària i tinc la pilota a les mans. No hi ha ningú de l’equip contrari defensant, així que llenço la pilota. La pilota entra a la cistella i pugen dos punts al marcador del meu equip. Tot i això, perdem el partit. Ningú m’ha obligat a llançar la pilota, he sigut lliure de fer-ho o no fer-ho. I ho he fet, m’he esforçat pel meu equip i per mi mateixa, i ara mateix, sóc una miqueta més feliç que abans.
