LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de ben petita m’han cridat l’atenció els pares que premiaven els seus fills quan treien bones notes. Al principi em feia molta ràbia perquè quan jo arribava a casa amb bones notes, o almenys amb tot aprovat, mai em premiaven amb res; només em donaven ànims per continuar així i em felicitaven. En canvi, amigues meves rebien joguines. Amb el temps, m’he adonat que el més important és aprendre tant com puguem i no pas rebre premis per a una cosa que és el nostre deure. Treure bones notes és una obligació que tenim com a estudiants. Suposo que encara existeixen els pares que premien els seus fills en comptes d’educar-los, però jo, personalment, em quedo amb la satisfacció que em transmeten les paraules dels meus pares.