LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de fa bastant de temps que porto donant-li voltes al tema, i és que no és perquè tingui algun tipus d’obsessió amb la llibertat ni res semblant sinó més aviat que no hi crec, i per més que m’expliquin punts de vista en els quals la llibertat és irrefutable, no em convenç de cap de les maneres.

Vivim simulant una falsa llibertat, creiem que el nostre camí és totalment decisió nostra mentre que en el nostre camí nosaltres influïm ben poc. Sí és cert que pots guiar cap a una meta el teu viatge però malgrat això no seràs lliure, més aviat seràs una persona més guiada per una societat. I és que si parlem de llibertat us ho puc permetre quasi tot, però dir que aquesta societat és lliure no, ja que sempre la societat exerceix un pes invisible sobre les nostres decisions, amb això no vull dir que jo sigui una espècie de súper savi i estigui fora d’aquest pes que ens fa suportar la societat sinó més aviat al contrari, jo sóc com tots vosaltres i també sense adonar-me caic en aquest joc que ens fa jugar la societat.

I arribats en aquest punt de l’escrit crec que va essent hora que us digui el perquè crec que vivim un falsa llibertat, el perquè? Simple. Vivim en un món de tòpics i amb tòpics no em refereixo a fets com que una persona que és de religió islàmica és un terrorista, sinó que em refereixo a les imposicions en forma de convencionalismes, un exemple clar és quan es diu que el color blau és per a nens i el rosa per a nenes, i així podria estar escrivint línees i línees d’exemples, però bé, això ja seria anar-se’n del tema.

Crec que les imposicions que ens vénen donades des de petits són les que ens fan viure una falsa llibertat, ja que en venir-nos imposades des d’abans que nosaltres tinguéssim ús de la raó, fan que ignorem gran part de les possibilitats que se’ns brindarien en ser realment lliures. No serem lliures fins que no siguem capaços de trencar amb les imposicions donades, cosa que és tan difícil que jo dubto viure en una llibertat real.

Guillem

He decidit tractar l’últim text d’aquest curs contestant a les preguntes que em vas questionar anteriorment en el text titulat “Millors amics”. He fet una petita enquesta demanant a una colla de persones quins els sembla que són els “requisits d’una bona amistat” i han sortit els requisits següents:

– La confiança, poder explicar tot encara que sigui bo o dolent perquè han de saber entendre’t i donar-te suport amb el que faci falta

– La sinceritat, si un/a amiga/amic és “fals” afecta molt a la persona del qual és amic/amiga.

– El respecte

– La tolerància

– La complicitat

– La diversió

– La fidelitat

– La comunicació

Hi ha gent que està a favor dels requisits que vaig publicar anteriorment  ja que la seva opinió consta que l’amistat és el que et fa feliç, però també hi ha gent que no ho esta ja que pensa que és menys important que la confiança i la sinceritat.

Al finalitzar l’enquesta he tret diverses conclucions. En aquesta societat hi predominen els requisits d’una bona confiança i sinceritat entre les persones i molta comunicació. He observat com hi han molts punts de vista de veure l’amistat.

Marina

Todos tenemos un sueño, algo que nos gustaría cumplir con todas nuestras fuerzas y que de verdad nos haga ilusión. Este es mi sueño: coger una mochila, meter cuatro camisetas, cuatro pantalones y un par de calcetines e irme, irme lejos, muy lejos; pero no a cualquier lado. Podría irme a Noruega pero hace demasiado frío, podría irme a Canarias pero está demasiado cerca, podría irme a muchos lados pero yo quiero poner rumbo a la India.
¿y por qué a la India? La respuesta es fácil. Es un país, que en mi opinión desprende vida; a pesar de que está lleno de pobreza la gente sonríe y la religión y la cultura llenan el país de clores. Es una aventura, un sueño, el que más me gustaría cumplir y el que voy a cumplir cueste lo que cueste.

Mariona