LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En estos últimos días me he dado cuenta de quién ha estado a mi lado, algunas personas cuando relamente las necesitas no están pero en cambio otras como Andrea sí.

Desde que la conozco no hace falta que me diga que le pasa algo porque solo con mirarnos ya sabemos lo que sentimos y lo que pensamos. Es una persona que significa muchísimo para mi, es como mi mitad, algunas veces pienso que sin ella todo seria muy diferente y no me equivoco al prensarlo. Al principio de nuestra amistad dijimos que siempre estaríamos juntas, después de cuatro años a su lado me he dado cuenta de que no me gustaría separarme y no disfrutar de todas aquellas tardes riéndonos hasta no poder más. Para mi Andrea no es una amiga es como mi hermana, forma parte de mi vida y quiero que siempre sea así.

Gracias Andrea por hacer estos cuatro años los mejores de mi vida, por estar a mi lado y de mostrarlo cada día. Siempre XXIII.

Judit López

Els idiomes, són una peça molt important avui dia. Conèixer i dominar llengües estrangeres, obre moltes portes tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit social. Existeixen milions i milions de llengües en tot el món; anglès, espanyol, francès, portuguès, xinès, àrab, turc, etc. i a més a més existeixen una gran varietat de dialectes per cadascun. Però hi ha alguns que són més demandats i parlats que no pas els altres. És el cas, per exemple de l’anglès. Aquest idioma és un requisit en quasi qualsevol feina que existeix avui dia. També és el cas del francès, xinès i japonès, que últimament, s’han convertit en llengües molt utilitzades i demandades, a causa del creixement de la importància dels països en l’àmbit laboral.
Per una banda, conèixer idiomes permet viatjar arreu del món amb molta més facilitat. És una bona eina per conèixer més de prop la cultura d’altres zones del món, i permet endinsar-se dins el seu món per conèixer els seus hàbits, costums, forma de vida, mentalitat, etc.
Penso que és molt interessant poder tenir el coneixement de tot això, i que per tant, tothom hauria de dominar almenys una llengua estrangera, com l’anglès (que és la llengua més parlada del món).
Per altra banda, el nostre país ha viscut una època de crisi important en què el treball escasseja i quasi un 25% de població es troba a l’atur, i més concretament, un 50% dels joves espanyols, es troba en l’atur. És per això, que penso en la utilitat i la necessitat d’aprendre idiomes, ja que en cas de necessitat, és probable que alguns de nosaltres hàgim de viatjar a l’estranger a la recerca d’un treball, i conèixer certs idiomes ens obriria moltes portes.

Laia

Ja està. Ja s’ha acabat. Ja no hi haurà més exàmens en tot l’estiu. Tres mesos per descansar, passar-s’ho bé, gaudir de les festes, de les postes de sol, de les tardes a la platja, dels dies amb les amigues, de l’estiu. Hem estat nou mesos desitjant que arribi aquell 19 de Juny. Nou mesos estudiant, patint pels exàmens, llevant-se d’hora per anar a classes, quedant-se fins tard repassant, nou mesos amb molt d’estrès. Però ara ja està. En tot just quinze dies acabem aquests llargs nou mesos. Per fi podrem dir que hem acabat el curs, i que hem acabat l’ESO!

Canviar de l’ESO a batxillerat, és un canvi important per a tothom, ja que ara és quan comences a guiar pel que vols estudiar en un futur. Algunes de les amigues amb les quals portes tota la vida, marxen de l’institut. Les enyorarem molt, igual que a les que no portem tant de temps però que li hem agafat un enorme afecte. Les trobaré molt a faltar.

Per sort, en acabar aquests últims quinze dies de classe, farem el viatge de fi de curs a Venècia. Volem gaudir-ho al màxim. Serà un viatge que recordarem tota la vida.

L’esperadíssim 19 de junt està aquí mateix! Menys d’un mes per què arribi aquest dia. De fet, aquest esperat dia pot ser també el dia 12, ja que és quan realment acabem les classes. Ara hem de fer l’últim esforç, ja que queda molt poc. Hem d’acabar bé el curs per així poder obtenir una bona mitjana de quart.

Estic molt contenta per haver passat aquest últim curs de l’ESO amb les meves amigues, i crec que he obtingut uns bons resultats.

Per acabar, aquests pròxims tres mesos que ens esperen, serà de relax total per així descansar després d’aquests durs nou mesos. Crec que tots ens ho mereixem després del dur esforç que hem fet. És el nostre premi.

Us trobaré molt a faltar noies! Us desitjo el millor, espero que ens seguim veient!!

Lidia

S’acaba la temporada i els clubs comencen a moure’s per fitxar els jugadors més bons i els que han destacat més durant la temporada.
En el meu cas, la meva temporada ha sigut d’allò més bona, setze gols i quart golejador de la lliga. Per tant això vol dir que comencen a trucar clubs veïns interessant-se per mi. Però sempre he tingut clar que si no em trucava un equip gran o un equip en una categoria elevada no me n’aniria del Vilassar, porto des de petit jugant aquí i són molts records que deixaria enrere. Però també tinc clar que si m’hi vull dedicar-me, algun dia hauré de marxar per seguir progressant i avançant, ningú va dir que el camí seria fàcil però estic cent per cent convençut que jo jugaré a primera divisió i arribaré a complir el meu somni des de petit.

Sergio

Avui he pogut assistir a la segona sessió de l’obra PSIQUE, al Casal. Un treball d’interpretació fantàstic i una escenificació de molt mèrit. En Pau Castillo pot estar molt satisfet com a escriptor novell (que no pari!) i com a intèrpret. És una obra gens fàcil d’interpretar, per tant el repte s’ha aconseguit. Les moltes hores de treball previ han fet possible un espectacle de gairebé dues hores, amb una tensió dramàtica que els espectadors hem pogut gaudir gràcies a una presentació sorprenent.
Quan em va presentar el seu objectiu de treball de recerca (finals de juny del 2014) el primer que li vaig dir va ser: Pau, escriure no és fàcil, escriure bé encara menys, i escriure una obra de teatre és molt ambiciós, n’estàs segur? Quan ell em contestà que no tan sols volia escriure-la sinó també posar-la en escena, no pensava pas que seria possible. M’equivocava de mig a mig!
Molt bon treball d’equip. Felicitats a tots!!!
(Hi tornen el proper divendres 5. Val la pena)

Josep Maria