LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La nit del dissabte passat es va disputar un combat de boxa entre Floyd Mayweather i Manny Pacquiao, dos boxejadors professionals, en la que per a molts era la baralla del segle. La baralla estava programada per a fa cinc anys, però unes desigualtats a l’hora dels guanys econòmics, van obligar als organitzadors a aplaçar-la fins aquest cap de setmana.

Per posar-nos en situació, Floyd Mayweather és un boxejador nord-americà de 38 anys amb un registre de victòries de 47 victòries, cap empat i cap derrota, abans del combat amb Pacquiao. D’altra banda, Pacquiao, és un boxejador filipí, que també es dedica a la política, de 36 anys, amb un registre de 57 victòries, 2 empats i 6 derrotes. Per a molts era l’única oportunitat de que l’americà perdés un combat, però no va passar.

Però, una dada ressalta per sobre de la resta, i és que entre els dos boxejadors, van superar els 300 milions de dòlars en guanys. El nord-americà va guanyar una xifra al voltant dels 180 milions, és a dir, 15 milions per round del combat i 83 mil dòlars per segon que durava sobre el ring. Aquestes xifres són estratosfèriques, superant, entre els dos, el salari de Leo Messi i Cristiano Ronaldo junts en tres o quatre anys. Comparant amb el que guanya un treballador de mitjana a l’estat espanyol; uns 2000€ al mes que passant a dòlars, són uns 2200 dòlars; Floyd Mayweather va cobrar 81818 mensualitats d’un treballador espanyol.

Tot això representa la diferència que hi ha a l’hora d’afavorir el treballador o el famós, que ja tenia la vida pagada abans de cobrar el que ha cobrat pel combat. Encara que també s’ha de dir que la meitat dels guanys de Pacquiao anaven destinats directament a la caritat i als ajuts humanitaris a les Filipines.

Tot i això, el combat es va disputar la matinada del 2 de maig a Las Vegas, i el guanyador va ser Floyd Mayweather, per decisió unànime del jutges, que li van donar un resultat favorable amb una diferència de sis punts, cosa que va aconseguir que Mayweather unifiqués els tres títols del pes wèlter i es coronés com un dels millors boxejadors de la història, amb l’objectiu d’igualar un rècord de Rocky Marciano de 49 victòries sense cap empat ni cap derrota.

Roger

La música és una de les coses que més m’agrada, des de ben petita que tinc aquesta afició.
Toco el violí des de fa vuit anys i el piano des de fa un, a més la meva mare m’ha ensenyat una mica de guitarra. El piano m’està resultant més fàcil ara que tinc més coneixements en la música, però el violí em va costar bastant, ja que mai havia tocat un instrument ni llegit una partitura. Ara per això, em va molt bé i m’agrada molt.
Aquest any, l’escola de música de Vilassar, on aprenc violí, m’ha seleccionat a una amiga que toca el piano i a mi, amb el violí, perquè la representem en una trobada d’estudiants de diferents escoles. Aquesta trobada es diu Moments Musicals, i hi participen escoles de diferents llocs. Se celebra a diferents dates i llocs, però la primera és aquest divendres dia 8, aquí a Vilassar. La següent on jo també tocaré, és a Sant Vicenç el dia 28 de Maig.
Tinc moltes ganes de poder tocar, ja que vaig començar a preparar les peces que toco al Setembre. Espero que em surti molt bé.

Marta

Hace unas semanas fui a Barcelona con una de las primas de mi madre, pasé una tarde divertida. Nos quedamos hasta la noche, me invitó a cenar. Después de comer fuimos a dar una vuelta por Plaza Catalunya, vimos a unos indigentes durmiendo encima de cajas de cartón, en ese momento me pregunté: ¿Cómo es que han llegado hasta aquí?¿Qué historia tendrán? mientras que estaba pensando en eso la prima de mi madre me preguntó que si me imaginaba en esa situación, le dije que me sentía muy afortunada de tener un techo y comida y de vez en cuando poder permitirme algún capricho.

Hace unos años pensé que lo mejor que podría hacer era dedicarme a ayudar a los más necesitados cooperando en alguna ONG, pero con el paso del tiempo esa idea ya no era la que tenía en cuenta. Al ver ese panorama de gente muriéndose de frío y hambre, comiendo de la basura y durmiendo sobre cajas de cartón, me pregunté por qué las organizaciones que ayudan a la gente con necesidades no les ayuda y siempre es el mismo motivo, la crisis.

Ésta es la principal preocupación de los ciudadanos, aunque los principales partidos políticos aseguraron que la situación económica del país iba a mejorar, pero aun así es lo que más nos preocupa a todos.

Dunia

El destí és el seguit d’esdeveniments futurs que no es poden alterar, ja que està fixat a través de forces i/o poders sobrenaturals inevitables i ineludibles. Aquest, segons es creu i escapant del control humà, guien la vida humana i la de qualsevol ésser viu cap a un fi no escollit de tal manera que la conducta no és lliure sinó predestinada.
Molts creuran en aquesta definició, en el destí, i totes aquestes coses místiques, tot i que jo no. Bé, jo sóc d’aquelles persones indecises sobre aquests temes de creure en una idea efímera. Que creuen que els actes del passat i del present influeixen en el teu futur i per tant tot allò que fem modificarà el nostre destí i per tant els nostres actes prescriuen el nostre futur. Però a la vegada, i contradient la meva primera idea, penso que no naixem amb una història ja escrita i un destí on arribarem tot contradient també, la primera definició sobre el destí.
En resum no crec que existeix el destí tal com es defineix sinó que els nostres actes ens porten a ser qui som i a escriure la nostra història que, sense cap problema, la podem anar modificant.

Ivet

Tengo un hermano pequeño que se llama Santiago. Tiene 8 años, es moreno, alto, y tiene los ojos verdes. Es muy inquieto, esta todo el día moviéndose, saltando, corriendo y nunca se cansa. Tiene mucho carácter lo que hace que a veces nos enfademos pero al cabo de poco tiempo viene y me pide perdón.  Le encanta la televisión, sobretodo unos dibujos nuevos que creo que se llaman “hora de aventuras”. También le gusta muchísimo jugar a la consola, últimamente juega demasiado a los juegos de lucha libre, lo que le encanta y hace que luego vaya por casa con máscaras de luchadores famosos o haciendo llaves y esas cosas que suelen hacer.

Le encanta el deporte, sobretodo el fútbol que lo practica en el colegio. Su equipo preferido es el Barça, y su jugador favorito es Messi aunque a veces diga que es Neymar solo porque le gusta su peinado. Le gustan mucho los animales, en especial los leones y los tigres africanos.

También es aficionado a  leer libros de aventura, de ciencia ficción y comics. Su preferido es el de Geronimo Stilton porque dice que sus aventuras son muy entretenidas y siempre acaban con un final feliz.

Fede