Un bon canvi
monicadausa | 17 maig 2015La ciutat de Barcelona, és un lloc on em porta molts records de l’altra escola on vaig estar 6 anys, on tinc família, amics.. De petita sempre m’havia encantat; el moviment constant de la població, l’excés de transport, tot.. Tenia un pis d’estiueig a Cabrils i ens hi vam mudar ja que volíem fer un canvi, així també va millorar la situació econòmica familiar d’aquell moment. Però seguírem anant a l’escola de BCN. La rutina d’aixecar-me a les 6:00 del matí i arribar a les 19:00h a casa va durar tan sols 2 anys, a causa de la falta de comoditat.
Deixar l’escola on havíem passat tants anys va ser dur. Vam venir a l’Institut Jaume Almera que està a 10 minuts de casa nostra i estic vivint l’època més feliç de la meva vida. Qui m’ho anava a dir? Bons amics i amigues (considerats de la família), pau, amb un gos al pis, sense contaminació, muntanya i mar aprop, tanta felicitat… Tot i això, mai he oblidat els amics de Barcelona. De fet escric aquest text en un banc de Plaça Catalunya esperant a veure’ls, ja que no tardaran en arribar i seguiré compartint amb ells bons moments.
Moltes vegades tenim por als canvis però canviar d’aires, conèixer nova gent, nous llocs… és de les millors experiències que podem viure. La nostra vida no ha de ser cada dia, cada any igual. Som-hi, donem-li algun canvi, experimentem, descobrim.. Que al cap i a la fi a això hem vingut en aquest món: A viure la nostra vida!!
Mònica
Mònica,
el teu article constava com a esborrany des de fa dies, però com que no el modificaves he pensat que t’havies despistat i he decidit publicar-lo. No sé si he fet bé, però sempre som a temps de modificar-lo, ja em diràs.
No l’hauria publicat si pensés que estava a mig acabar des del punt de vista del redactat. És una bona crònica d’una història de canvis, i una bona reflexió sobre els seus avantatges i inconveneients. A mi m’han anat bé els teus canvis, perquè així t’he pogut conèixer!
No paris!
Josep Maria