LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Bullying, bullying, bullying, bullying…
Segur que tots hem escoltat i llegit aquesta paraula moltes vegades; a la televisió, dels amics, a Internet…i a la majoria li sonarà el cas de l’Amanda Todd, una canadenca de 15 anys que va ser víctima d’assetjament, ciberassetjament i extorsió. Aquesta història va passar fa dos anys, el 10 d’Octubre del 2012, però tot i així la vull recordar per a la gent que no la sap.

Un mes abans de suïcidar-se, va penjar un vídeo al Youtube en el qual explicava els seus anys sent víctima del bullying. En el vídeo no es deixa veure la seva cara. Només mostra unes targetes amb missatges escrits. Al llarg de casi 9 minuts de la gravació, confessa que estant a sèptim grau (1r d’Eso) va començar a fer servir la càmera web per comunicar-se amb alguns amics virtuals i en una d’aquestes converses va enviar una foto seva en la que estava en topless.

Un any després, aquell amic virtual el qual li va enviar la foto l’Amanda, la qual la seva identitat real desconeixia, la va contactar per Facebook amb la finalitat de extorsionar-la. Li va demanar que es tornés a treure la roba o del contrari publicaria la foto que ell tenia d’ella.
Al cap d’un temps, la foto va ser enviada a tots els contactes de l’Amanda. Però això no era tot. Passat un any, la situació la situació va empitjorar. L’acusador va crear una pàgina en el Facebook a la qual va convidar a tots els amics d’ella; una foto seva, sense roba, era la foto de perfil.

Ella estava frustrada i tenia por de la situació, llavors es va canviar d’escola. Tot i així l’acusador va continuar. En el penúltim institut en el que va estar, els seus companys van iniciar un nou assetjament que va incloure agressions físiques i psicològiques, i que amb el pas dels dies es va traslladar a Internet.

Una fotografia i l’assetjament dels seus companys van ser la causa del seu suïcidi.
Amb aquest text, vull que penseu i reflexioneu dues vegades abans d’accedir a mostrar-vos o enviar fotos a la web, i més si són sense roba. Un cop ho fas, és difícil tornar enrere.

Andrea

De fet, quan em vaig posar a pensar en el tema del meu primer escrit en aquest blog, de seguida em va venir al cap la idea de si la felicitat era la base de la innocència, la veritat és que encara no sé ben bé perquè. Però me’n vaig adonar que era un tema molt extens i difícil de tractar, així que vaig decidir començar per idees més senzilles.

Però, deu fer cosa d’una setmana, recordo que no havia tingut gaire bon dia, a més a més, només pensava que en arribar a casa havia de dinar d’una revolada i posar-me a estudiar, ja que els extraescolars m’ocupen la major part del temps. Jo preferia una tarda més tranquil·la, però era el que tocava. Caminava amb el cap cot quan vaig passar per davant d’una llar d’infants, alguns reien mentre es perseguien els uns als altres, però també n’hi havia que jugaven amb la sorra o es balancejaven en els gronxadors. Aquesta escena em va fer recordar aquella època sense obligacions ni problemes. Però, realment són feliços? A simple vista tothom tindria un sí de resposta, a més a més, en arribar a l’edat adulta, tothom posa com a excusa que la innocència dels nens fa que sempre siguin feliços, no tenen mal de caps ni obligacions i tampoc estan gaire assabentats del que passa al seu voltant, ni guerres, ni crisis econòmiques…

Realment, si no ens adonessim de tot el que passa contínuament al nostre voltant, seríem més feliços? Probablement, però suposo que a mesura que madurem, la felicitat també ho fa amb nosaltres. Al principi es basa en aspectes tan senzills com passar una bona estona jugant al parc, però ens fem grans i cada vegada som més conscients de la realitat, i la felicitat ja no és tan fàcil d’aconseguir, sinó que és més difícil de trobar.

Laia

Blau i grana, aquests són uns colors que molta gent adora. Uns colors que identifiquen a un conjunt de persones molt valorades positivament. Aquests que els porten són l’equip del Barça. Sóc culé des de petita igual que tota la meva família i no me’n penedeixo.

Des que era una nena de quatre anys que seguia tots els partits de futbol que jugava aquest equip. Per molt que no m’apassionés gaire aquell esport, m’encantava veure’ls jugar i gaudir. En Pep Guardiola va ser una de les persones que més em va marcar d’aquella gran pinya que formaven tots, per això quan va marxar vaig deixar de seguir el fil futbolista que havia estat seguint des de feia uns anys. A vegades veia un tros de partit però molt de tant en tant.

Ahir mateix jugava un partit molt important i vam decidir conjuntament amb dues amigues d’anar-lo a veure. Al principi no va ser gaire interessant, ja que el marcador anava igualat a zero i no teníem la passió i els nervis d’un joc més puntuat. Tot va començar a posar-se interessant quan el Barça va marcar el primer gol, ja que a partir d’aquell moment li vam posar més atenció al que passava al camp. En cada un dels tres gols que van marcar vam tornar a sentir la passió que havíem sentit anys enrere i vam gaudir celebrant-ho.

No em penedeixo gens de la nit viscuda ahir perquè vaig gaudir molt i m’ho vaig passar d’allò més bé.

Elisenda

Aquests últims dies a casa només fa que sortir el tema dels meus estudis, jo tinc molt clar el que vull fer en un futur per això ens hem de posar en marxa a buscar on poder realitzar aquests estudis.

La meva passió és l’esport, ja fa 9 anys que jugo a bàsquet en el Vilassar de dalt i faig curses de muntanya entre 18 i 22 km, per això des del primer moment, vaig decidir que em volia dedicar a això. M’agradaria poder fer un grau mitjà i seguidament el grau superior d’activitat física i l’esport a la natura.

Estem ben implicats a buscar diferents centres per què jo pugui realitzar els estudis que vull, perquè per sobre de tot vull estudiar el que m’agrada i dedicar-me a un ofici que estigui a gust.

És complicat buscar aquests centres, ja que hi ha centres en què el grau només se centri en un esport específic i jo vull fer un grau de l’activitat física i l’esport en general, també convindria que sigues públic, ja que no tenim un pressupost molt alt a la nostra família.

Sabent que aquests estudis són els que m’agraden faré el possible i més per poder treure la major nota per poder continuar els meus estudis i poder anar a la universitat.

M’agradaria fer la carrera de INEFC mentres m’ho compagino amb una petita feina per poder-me pagar els meus estudis.

El més important és poder estar feliç, acompanyat i amb bona salut.

Maria

Penso que en els bons equips hi ha d’haver per sobre de tot confiança, ganes de millorar, esforç, ànim i sobretot estar unit.

El nostre equip de basquet cada vegada cada una posa el seu granet de sorra per què estiguem poc a poc més unides.
A cada entrenament 2 jugadores de l’equip som les encarregades d’animar, tot i que fallem i ens equivoquem en exercicis, estem allà, per animar i fer veure en el fet que ens equivoquem i a donar ganes de seguir-ho intentant corregir en el fet que ens hem equivocat. 

El dissabte dia 14, a les 12.00 del matí hem jugat contra el CB BOET, era un equip que de tots els partits jugats aquesta temporada no havien perdut cap partit, fins avui, el nostre equip, totes unides li hem plantat cara al camp del Vilassar de Dalt, ha estat un partit molt ajustat i amb molta emoció, però hem acabat amb un resultat de 44 – 40.

El nostre  entrenador estava molt orgullós del nostre treball, i nosaltres totes emocionades, ha estat un dels millors moments d’aquesta temporada.

Molt bon partit Noies!

Maria

Quan ets petit ets innocent i per sort no ets conscient de moltes de les desgràcies que t’envolten. Vius en un món de rialles, colors, il.lusions i fantasies (parlo del meu cas), on els teus pitjors problemes son què et renyin per no acabar-te el plat de verdura.

Aquest mes d’abril ha estat especialment tràgic. La catàstrofe aèria als Alps de l’avió de la Companyia German Wings procedent de Barcelona, on van morir molts estudiants alemanys d’intercanvi, entre d’altres, em va impactar moltíssim perquè fa cosa d’un any, vaig fer un intercanvi semblant amb alumnes de Normandia i em sento totalment identificada amb les families de les víctimes. També em fa molta ràbia la manera com va succeir, ja que tot indica que va ser un fet intencionat pel pilot.

Per si no fos poc, fa cosa d’una setmana, ens va conmocionar l’assassinat d’un professor d’un institut de Barcelona a mans d’un alumne de 13 anys. No voldria ser a la pell dels alumes i professors que ho han viscut…, és molt fort! I ha de ser molt dur veure com un dels teus companys agredeix i mata als teus companys i professors, per no parlar de les seves families… No sé què farán amb aquest nen, però està clar que un fet així no es pot deixar passar…

Quan encara no ens havíem recuperat de tot això, es difon la notícia del terrible naufragi d’un vaixell en aigües del canal de Sicília, on van morir al voltant de 700 immigrants que fugien del seu país en guerra en busca d’una vida millor. Aquest naufragi ha estat citat com el més greu de la història recent del mar Mediterrani. No hi ha mes de l’any que no tinguem notícies d’immigrants ofegats. A veure si les autoritats prenen consciència i fan alguna cosa per intentar evitar-ho.

Per acabar (espero…), un fort terratrèmol ha sacsejat el Nepal i han mort més de 3.700 persones i al voltant de 3 milions de nens necessiten ajuda humanitària urgent.

Com més gran em faig més ganes tinc de tornar a ser petita. Com això no passarà i les desgràcies, per desgràcia, no cessaran, penso que hem d’intentar gaudir de cada moment de la nostra vida i dels nostres èssers estimats, amb una mentalitat optimista, per nosaltres mateixos i per respecte a les persones que han sofert aquests drames.

Anna Cuevas

Els meus dos pobles estan situats en el mig de la comarca dels ports de Beceite, molt a prop d’un poble fortalesa que es diu Morella, situat a la província de Castelló de la plana, que està a mil metres d’alçada.

Els pobles on vaig estan a 10 kilòmetres, aproximadament, de Morella. Un és el del meu avi, que és diu Todolella i l’altre, el de la meva àvia, que és diu Xiva. Em trobo molt a gust en aquests dos pobles, l’aire és fresc i sec.

A Xiva, només tenen casa els meus pares, ja que la resta de la família la tenen a Todolella. Xiva és un poble petit, on a l’hivern no hi viu ningú i, a l’estiu, hi ha estiuejants d’arreu del país. No hi ha cobertura, per tant, la gent passa el temps lliure fent excursions a la muntanya. A l’entrada del bar hi ha molts nens enganxats amb el mòbil, ja que allà hi ha WI-FI. A mi, no m’agrada estar al bar perquè és on es concentra la gent. Jo sempre vaig a un lloc de la muntanya per trobar cobertura i, així, poder parlar amb els meus amics.

El poble del meu avi és on sempre vull acabar anant, i sempre em quedo allà gairebé tot l’estiu, bàsicament, perquè hi ha més gent i més festa. Todolella té alguna cosa especial. Quan hi ha festes, t’ho passes d’allò més bé. Allà, hi tinc tots els meus cosins i tota la meva família, a part d’amics. Cada estiu, quan haig de tornar a Vilassar penso en tots els bons moments que he viscut i en com trobaré a faltar aquells dos petits pobles.

Maria

La nit del dissabte passat es va disputar un combat de boxa entre Floyd Mayweather i Manny Pacquiao, dos boxejadors professionals, en la que per a molts era la baralla del segle. La baralla estava programada per a fa cinc anys, però unes desigualtats a l’hora dels guanys econòmics, van obligar als organitzadors a aplaçar-la fins aquest cap de setmana.

Per posar-nos en situació, Floyd Mayweather és un boxejador nord-americà de 38 anys amb un registre de victòries de 47 victòries, cap empat i cap derrota, abans del combat amb Pacquiao. D’altra banda, Pacquiao, és un boxejador filipí, que també es dedica a la política, de 36 anys, amb un registre de 57 victòries, 2 empats i 6 derrotes. Per a molts era l’única oportunitat de que l’americà perdés un combat, però no va passar.

Però, una dada ressalta per sobre de la resta, i és que entre els dos boxejadors, van superar els 300 milions de dòlars en guanys. El nord-americà va guanyar una xifra al voltant dels 180 milions, és a dir, 15 milions per round del combat i 83 mil dòlars per segon que durava sobre el ring. Aquestes xifres són estratosfèriques, superant, entre els dos, el salari de Leo Messi i Cristiano Ronaldo junts en tres o quatre anys. Comparant amb el que guanya un treballador de mitjana a l’estat espanyol; uns 2000€ al mes que passant a dòlars, són uns 2200 dòlars; Floyd Mayweather va cobrar 81818 mensualitats d’un treballador espanyol.

Tot això representa la diferència que hi ha a l’hora d’afavorir el treballador o el famós, que ja tenia la vida pagada abans de cobrar el que ha cobrat pel combat. Encara que també s’ha de dir que la meitat dels guanys de Pacquiao anaven destinats directament a la caritat i als ajuts humanitaris a les Filipines.

Tot i això, el combat es va disputar la matinada del 2 de maig a Las Vegas, i el guanyador va ser Floyd Mayweather, per decisió unànime del jutges, que li van donar un resultat favorable amb una diferència de sis punts, cosa que va aconseguir que Mayweather unifiqués els tres títols del pes wèlter i es coronés com un dels millors boxejadors de la història, amb l’objectiu d’igualar un rècord de Rocky Marciano de 49 victòries sense cap empat ni cap derrota.

Roger

La música és una de les coses que més m’agrada, des de ben petita que tinc aquesta afició.
Toco el violí des de fa vuit anys i el piano des de fa un, a més la meva mare m’ha ensenyat una mica de guitarra. El piano m’està resultant més fàcil ara que tinc més coneixements en la música, però el violí em va costar bastant, ja que mai havia tocat un instrument ni llegit una partitura. Ara per això, em va molt bé i m’agrada molt.
Aquest any, l’escola de música de Vilassar, on aprenc violí, m’ha seleccionat a una amiga que toca el piano i a mi, amb el violí, perquè la representem en una trobada d’estudiants de diferents escoles. Aquesta trobada es diu Moments Musicals, i hi participen escoles de diferents llocs. Se celebra a diferents dates i llocs, però la primera és aquest divendres dia 8, aquí a Vilassar. La següent on jo també tocaré, és a Sant Vicenç el dia 28 de Maig.
Tinc moltes ganes de poder tocar, ja que vaig començar a preparar les peces que toco al Setembre. Espero que em surti molt bé.

Marta