El Camino
paucomasblazquez | 8 abril 2015Formo part d’un agrupament escolta i aquesta setmana santa vam organitzar una sortida des de Vigo fins a Santiago.
Era un viatge dur, ens havíem de despertar a les 6 de la matinada i caminar 4 o 5 hores diàries, evidentment jo preferia quedar-me a Vilassar. Però un cop allà tot va canviar, estic molt content d’haver-hi anat, he tingut temps per pensar i reflexionar sobre els meus problemes personals i he pogut gaudir d’un paisatge veritablement bonic.
El fet de preocupar-se únicament per poder arribar al següent alberg és fantàstic, t’oblides de la resta de problemes, només t’has de preocupar en arribar i gaudir de la muntanya. Ha sigut una experiència preciosa i que sense cap dubte tornaré a repetir, recomano a tothom fer el Camino, per poder trobar-se a un mateix.
El que us volia fer entendre, és simplement que no hem de jutjar les coses abans de saber com són, perquè a vegades ens poden sorprendre.
Pau
Pau, m’ha agradat rebre el teu article, aviam si a partir d’ara fas una “producció” més intensa.
Pel que fa a aquest article, algunes consideracions:
– El primer paràgraf és un paràgraf-frase, i no està gaire justificat. Segurament es pot unir al segon, perquè no hi ha pas un canvi de tema.
– Em sembla que pots enriquir el contingut del text si no dones per suposat que el teu lector ja sap el que li vols dir. Per exemple, comences el tercer paràgraf amb “El fet de preocupar-se únicament per poder arribar al següent alberg és fantàstic”. No hauria estat gens malament explicar coses com ara quantes etapes tenia la caminada, quants quilòmetres havíeu de recórrer, quantes persones éreu al grup, que us allotjàveu en albergs… i moltes altres coses. De manera que no doni la sensació que tens ganes d’acabar la conversa. No tinguis mandra!
Fins al pròxim,
Josep Maria