LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Cultura
El dilluns dia 9 de març sortia una notícia que m’impactava molt, l’iva cultural baixava a un 10%. Això hem va fer pensar.

Actualment l’iva cultural esta al 21%, és a dir elevadíssim si comparem amb la nostra veïna Portugal (que té un iva del 13%) es a dir 8 punts menys, fa que ens plantegem moltes coses. Com per exemple que la pornografia només tingui un 5% d’iva. És a dir que el govern està fomentant la pornografia al aplicar-hi un iva tan baix i la cultura només hi poden accedir uns quants. Una entada de teatre, per a un musical de certa qualitat, costa uns 60 euros amunt. Una entrada de teatre de 20 euros amunt, és això el que volem deixar als nostres descendents?? Un país on la pornografia surt més a compte que no la cultura?

Per posar exemples clars, no fa gaire temps una companyia de teatre llançava una campanya amb aquest nom “revistes porno 4%, Calderón 21%.” La companyia primas de riesgo va posar a la venda, mitjançant la seva pagina web, 300 revistes pornogràfiques amb la qual es rebia una invitació per assistir a la representació de «El Mágico prodigioso» de Calderón de la Barca. No és la primera vegada que una companyia de teatre ven un altre producte per regalar entrades amb ell i denunciar així l’elevat gravamen de l’IVA cultural. El 2012, a la província de Girona, el teatre Bescanó va posar en marxa una iniciativa semblant: venia pastanagues a 15 euros i regalava amb elles una entrada per a l’estrena de l’obra suïcidis. Amb aquesta iniciativa, el teatre gironí va voler protestar també contra la pujada de l’IVA cultural i reivindicar que “la cultura no és un luxe”.

Personalment crec que això s’ha de fer mirar i reflexionar sobre com el nostre país a fet que la cultura sigui un luxe.

Gorka

La meva àvia es diu Pili, bé així és com l’anomenem nosaltres. És una persona que sempre pensa en els altres abans que en ella. Crec que és el pilar d’aquesta família, no sé què faríem sense ella, de veritat. És feliç amb el que té i afectuosa amb les persones que l’envolten.

Es podria dir que és l’única àvia que he conegut realment, ja que els meus dos avis van morir abans que jo nasqués. La meva àvia de part de mare va patir una malaltia, anomenada Alzheimer, consistent en que durant els anys vas perdent la memòria, per tant tot el que saps o has après a fer, no sabràs fer-ho en un futur. Li van detectar un o dos anys després que jo nasqués, així que vaig poder passar uns anys amb ella fins que el 2012 ens va deixar. Penso que tant la meva mare, com els meus tiets ho van passar malament. Quan era petita no m’adonava del que era que la teva pròpia mare no recordés el teu nom o qui eres. Però quan ja vaig ser més gran i de tant en tant l’anàvem a veure, vaig poder saber quina era aquesta sensació, quan no et contestava o simplement tartamudejava coses sense sentit.

En arribar de l’esquiada de segon d’ESO, els meus pares em van explicar que en pocs dies es moriria. Estava greu. Jo no vaig saber com reaccionar, l’únic que podia aportar era ànims a la meva família. Escric això amb nus a la gola, perquè en aquell moment vaig saber que hauria d’haver aprofitat molt més els moments amb ella per poder recordar alguna sensació. Ara m’adono que l’única cosa que em transmetia era la força de la seva mà dreta quan li agafava, no me la deixava anar. Mai.

Per això, la Pili és l’àvia que he pogut conèixer millor. Com a persona, és fantàstica. Me l’estimo moltíssim i m’agrada passar temps al seu costat. Ella ha sabut fer la tasca tant d’avi com d’àvia, té una energia que te la transmet a cada moment. Espero passar més temps amb ella i aprofitar-lo al màxim, perquè és l’única que he tingut l’oportunitat de créixer al seu costat. Dia a dia, donant-me consells i valors que altres no han pogut aportar-me. Per mi, és com una segona mare que no em renya. Espero no deixar mai d’escoltar el seu riure, ple d’alegria.

Blanca

Els amics de tota la vida són MOLT diferents de la resta d’amics que puguis anar trobant a la vida. Aquestes cinc coses són les diferències que hi ha entre els amics de tota la vida i la resta:

– Una persona que tingui la qualitat de fer-te riure sense parar.

– Una persona que tingui la qualitat de fer-te veure el món d’una manera encara millor.

– Una persona que tingui la qualitat que quan tinguis un dia dolent la vegis i pensis que encara tens coses positives a la vida.

– Una persona que tingui la qualitat d’animar-te sempre a fer les coses que desitges.

Si és un/a amic/amiga de veritat, us entendreu amb una sola mirada; recordareu junts anècdotes passades; tenir vergonya entre vosaltres serà una cosa que vau perdre fa molt de temps i quan miris enrere sabràs que passi el que passi el tindràs tota la teva vida al teu costat.

Marina