Temps de boig
paucomasblazquez | 24 març 2015En aquests moments de l’any el temps és boig. Un dia fa sol com a ple juliol i l’altre fred com si fóssim a desembre. Personalment no m’agrada aquesta època de l’any, perquè espero ansiós que arribi estiu i, de tantes ganes, em penso que ja hi som.
Per exemple l’altre dia vaig anar amb tirants a classe i lògicament vaig acabar passant fred.
Em moro de ganes de poder arribar a casa d’un dia calorós de juny i deixar-me caure sobre l’aigua ben freda de la meva piscina. L’estiu, des del meu punt de vista, és una època màgica, no hem d’anar a l’institut, no ens hem de preocupar per l’hora, el dia aguanta fins tard, tot és perfecte.
L’estiu passat va ser el millor de la meva vida, ara espero treure’m bé el tercer trimestre i gaudir d’un estiu magnífic, tant com amb la meva família, com amb els amics.
Pau
Pau, obres una interessant reflexió a partir del temps atmosfèric canviant, característic de la primavera. Per cert, t’has fixat que és una època fantàstica en algún aspecte? o només és una antipàtica sala d’espera de la felicitat? No dic que no s’hagi de somiar, però sense oblidar-nos de gaudir dels plaers del present.
L’escrit no està gaire elaborat (he corregit algunes incorreccions, recorda que això és feina teva). Per exemple, el segon paràgraf (paràgraf-frase que cal evitar, recordes?), que comença amb “per exemple”, és clar que ha de formar part del primer, no et sembla? I el darrer paràgraf queda “despenjat”, sembla voler introduir un tema que després no es desenvolupa. O el títol mateix: sembla que vols dir “Temps boig”. No li cal el “de”.
Fins al proper escrit. Recorda’t de revisar-lo a fons.
Josep Maria