“Jo voldria ser metgessa “
juditlopezfernandez | 24 març 2015A mi m’agradaria ser metgessa quan tenia tres anys vaig dir que volia ser metgessa i fins ara la meva idea s’ha mantingut. De petita tenia un estoig de joguina en el qual hi havia coses de metge com unes tisores, esparadrap, termòmetre…
Dintre de la medicina hi ha diferents camins un dels que més m’agrada es el de cirurgiana, però no descarto mai que pugui ser una altra cosa com infermera, o farmacéutica. Els motius perquè vull ser alguna cosa relacionada amb la salut es perquè la idea de poder ajudar a la gent o poder-la salvar em satisfà moltíssim. Però després hi ha els desavantatges quan alguna persona ve amb una malaltia que no es pot salvar i tu no hi pots fer res, crec que aquest sentiment és el pitjor ja que li estàs dient a una persona que no pot viure o que viurà amb una malaltia la resta de la seva vida.
El que tinc molt clar de moment és que vull continuar per aquest camí que és la medicina més endavant quan sigui el moment decidiré quina branca.
Judit
Judit, veig que tens un desig de futur professional molt clar. Endavant, doncs, i res no t’aturi!
l’escrit està bé però se li poden presentar algunes objeccions que val la pena quer tinguis en compte:
Primera observació: puntuació incorrecta. Tres exemples:
1. És clar que a “A mi m’agradaria ser metgessa quan tenia tres anys vaig dir que volia ser metgessa” hi falta algun signe de puntuació. Podria ser un punt: “A mi m’agradaria ser metgessa. Quan tenia tres anys vaig dir que volia ser metgessa…”
2. Alguna cosa semblant passa a “vull continuar per aquest camí que és la medicina més endavant quan sigui el moment decidiré quina branca”, que hauríem d’escriure, per exemple: “vull continuar per aquest camí que és la medicina; més endavant, quan sigui el moment, decidiré quina branca.”
3. O també a “Dintre de la medicina hi ha diferents camins un dels que més m’agrada es el de cirurgiana”, que podria ser “Dintre de la medicina hi ha diferents camins i un dels que més m’agrada és el de cirurgiana”
No m’allargo: els signes de puntuació o les conjuncions no són ornaments dels que es pugui prescindir. Són elements fonamentals de l’escrit.
Segona observació. Els accents. A la darrera frase hi deia: “es que vull continuar per aquest camí que es la medicina mes”. Hi falten tres accents! (no és l’única cas)
Judit, t’hi has de fixar i no pots escriure de qualsevol manera, si vols que t’entenguin, d’acord?
Fins al proper escrit (revisat i treballat!)
Josep Maria