LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Tot és possible

sergiosanchezfernandez | 24 març 2015

Fa un mes o així vaig fer un escrit sobre el freestyle football, on explicava que havia començat a practicar-ho quan estava avorrit o quan no tenia res millor a fer. La veritat és que ha passat gairebé més d’un mes, posem que dos, i he millorat fins a tal punt que ni jo m’imaginava que podria fer certs trucs.
Per fer aquest trucs només cal practicar cada dia i el més important no rendir-te mai, perquè si ho fas al dia següent ja et serà impossible realitzar cert truc. I gràcies a aquest exemple puc dir-vos que si voleu alguna cosa intenteu-la amb tot el vostre empeny, perquè al final tant a la vida com en el meu cas en el futbol, t’acabes en sortint.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CgBoxHQ3HHo[/youtube]

Sergio

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Sergio Sánchez Fernández, Tenacitat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Kira

andreaaranda | 24 març 2015

Cuando tenía seis años, en casa teníamos un perro que era de todos, pero yo quería tener uno que solo fuera mío, así que mi tío me consiguió traer un cachorro de Yorkshire que acababa de nacer. Me acuerdo perfectamente la primera vez que la vi, era Semana Santa y llovía,  llamaron a la puerta y mi madre fue a abrir, mi prima entró  al comedor con un cachorro de color negro  y en ese momento supe que era el cachorro que yo quería.

Cada noche mi madre se levantaba para darle el biberón, porque todavía no podía comer sólidos, también le daba un jarabe que creo que no le gustaba mucho porque lo escupía. Cuando empezó a abrir los ojos y a andar, mi madre me dijo que tendría que ponerle un nombre para que se fuera acostumbrando a él, así que yo no me lo pensé mucho la verdad porque ya lo tenía clarísimo. El nombre que le puse fue “Kira” ahora no me acuerdo mucho por qué se lo puse. pero creo que fue por una película que me gustaba de pequeña.

Kira a día de hoy tiene 10 años casi 11 y puedo decir que tener a un perro es como tener a una amiga  porque, cuando te ve mal siempre estará a tu lado intentando quitarte la tristeza o por ejemplo cuando te vas varios días de casa y nada más volver, ella está ahí esperando en la escalera a que abras la puerta para recibirte. Eso yo creo que no lo haría cualquier persona y pienso que quien tiene a un perro, tiene un tesoro.

Andrea Aranda Ramírez

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Andrea Aranda, Animals, Gossos
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’intercanvi

laiacotet | 24 març 2015

Devien ser les cinc de la tarda, feia un dia gris, trist, humit, semblava que tingués ganes de ploure però no s’acabava de decidir. A mitjans de març aquest dia era del més normal. Tothom es prepara per dies més calorosos però al temps sempre li ha agradat jugar amb nosaltres, sobretot en aquests mesos de traspàs entre estacions. Però això no era un problema, ja que l’únic que ens importava era l’arribada dels nostres corresponents francesos.

En aquell moment, el nerviosisme fins i tot es podia palpar, les mans tremoloses agafaven amb força els cartells de benvinguda, esperant el moment idoni per enlairar-los. M’era impossible no poder parar de repassar mentalment si la casa estava ben ordenada, per donar bona impressió, o com resultarien els pròxims cinc dies, això provocava que les converses entre nosaltres fossin monotemàtiques i de poques paraules. Cada vegada que es podia percebre el soroll d’un motor en funcionament ens posàvem en alerta, però ens decebia veure que tan sols era un Volkswagen vermell amb els vidres tintats que passava per allà. Finalment va arribar el moment més esperat, un autocar va girar la cantonada i va començar a pujar la forta pendent per arribar a la porta de l’institut, anava tan atapeït de gent que semblava que les rodes no li responien però va aconseguir aparcar davant nostre. Es va aturar i en obrir-se la porta van començar a desfilar tot de nois i noies de la mateixa edat. En aquell instant intentàvem reconèixer les cares que haviem vist per internet, però és clar, tot és diferent vist a través d’una freda pantalla. Ens vam presentar, l’idioma era un problema, però era d’això del que es tractava. Les paraules no ens sortien de la boca, de què parlar? què dir? Ni tan sols sabíem si tindríem gustos en comú però a poc a poc ho aniríem descobrint.

En aquest text us podria haver explicat tot el que vam fer durant aquells dies que al final van resultar tenir gust de poc. Però he preferit centrar-me en aquest moment en concret.

Laia

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Intercanvi, Laia Cotet
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

“Jo voldria ser metgessa “

juditlopezfernandez | 24 març 2015

A mi m’agradaria ser metgessa quan tenia tres anys vaig dir que volia ser metgessa i fins ara la meva idea s’ha mantingut. De petita tenia un estoig de joguina en el qual hi havia coses de metge com unes tisores, esparadrap, termòmetre…

Dintre de la medicina hi ha diferents camins un dels que més m’agrada es el de cirurgiana, però no descarto mai que pugui ser una altra cosa com infermera, o farmacéutica.  Els motius perquè vull ser alguna cosa relacionada amb la salut es perquè la idea de poder ajudar a la gent o poder-la salvar em satisfà moltíssim. Però després hi ha els desavantatges quan alguna persona ve amb una malaltia que no es pot salvar i tu no hi pots fer res, crec que aquest sentiment és el pitjor ja que li estàs dient a una persona que no pot viure o que viurà amb una malaltia la resta de la seva vida.

El que tinc molt clar de moment és que vull continuar per aquest camí que és la medicina més endavant quan sigui el moment decidiré quina branca.

Judit

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Futur, Judit Lòpez Fernández, Professió
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los hermanos

Alberto Udina Silvestre | 24 març 2015

Tener hermanos es una de las mejores cosas que puede tener uno en la vida. Un hermano, es la persona con la que más te vas a parecer tanto físicamente como psíquicamente. Eso hace que sea algo magnífico. La gente que los tiene, se habrá dado cuenta de que es un tipo de relación única e indescriptible; jamás encontrarás a nadie con el que te entiendas mejor o con el que conectes mejor.

Soy de los que piensan que tener un solo hijo es un error ya que siempre debería estar acompañado de alguien, y cuantos más, mejor. Seas el pequeño, seas el mediano, o seas el mayor, aprendes lecciones que jamás aprenderías de otras formas. Psicológicamente, hacen un papel muy importante: si eres el mayor, cuidar de los pequeños te hace madurar como persona y te obliga a darte cuenta de que estás rodeado de personas, y por tanto evitas los celos y la egocentricidad. Por otro lado, si eres el pequeño aprendes de los errores que han cometido y aprendes valores desde muy jovencito. Lo mejor es cuando más se asemejan las edades, ya que comparten la mayoría de momentos juntos y su diversión no depende de los padres o de personas externas. Siempre tendrás a alguien con quien hablar sobre cualquier tema, alguien con quien pelearte y desahogarte, alguien que te aconseje y te ayude a defenderte ante cualquier situación. Siempre tendrás a ese gran amigo al lado para todo.

Las únicas personas que de verdad te van a acompañar por este sendero van a ser ellos, al igual que los que te van a apoyar siempre que puedan, y es por eso que doy gracias por tener a mi lado a unas de las personas que más quiero en el mundo, mis hermanos.

Alberto

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Albert Udina, Germans
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Temps de boig

paucomasblazquez | 24 març 2015

En aquests moments de l’any el temps és boig. Un dia fa sol com a ple juliol i l’altre fred com si fóssim a desembre. Personalment no m’agrada aquesta època de l’any, perquè espero ansiós que arribi estiu i, de tantes ganes, em penso que ja hi som.
Per exemple l’altre dia vaig anar amb tirants a classe i lògicament vaig acabar passant fred.
Em moro de ganes de poder arribar a casa d’un dia calorós de juny i deixar-me caure sobre l’aigua ben freda de la meva piscina. L’estiu, des del meu punt de vista, és una època màgica, no hem d’anar a l’institut, no ens hem de preocupar per l’hora, el dia aguanta fins tard, tot és perfecte.
L’estiu passat va ser el millor de la meva vida, ara espero treure’m bé el tercer trimestre i gaudir d’un estiu magnífic, tant com amb la meva família, com amb els amics.

Pau

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Estiu, Pau Comas
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El futuro laboral

Alberto Udina Silvestre | 24 març 2015

Todos hemos sido víctimas de la pregunta “¿Qué quieres ser de mayor?”. Desde bien pequeños, nos incitan a elegir una profesión entre la multitud que hay, y nos inculcan que debemos esforzarnos para llegar a ejercerla. Lógicamente, un niño chico todavía no sabe lo que será de mayor, pero lo cierto es que un adolescente tampoco. Nos infunden el miedo de que hay que estudiar para ser alguien de provecho en la vida, y de que siempre hay que luchar y competir para llegar a lo más alto. Personalmente, opino que es un gran error.

Hemos convertido la vida en algo increíble. Se pueden hacer una cantidad inimaginable de cosas. Sin embargo, ya desde pequeños parece que se nos exige elegir una sola. Nunca he entendido la razón de que una persona deba escoger una profesión y trabajar de eso, al igual que nunca he entendido eso de que siempre hay una profesión para cada persona. En vez de presionarnos durante toda nuestra infancia y adolescencia sobre los estudios, el futuro, el dinero y el esfuerzo, creo que deberían presionarnos por el presente. Qué es lo que hoy quieres hacer, y sobretodo, qué es lo que hoy te gusta. A veces, la gente llega a ser muy contradictoria. Te dicen que pienses sobre el futuro, pero te dicen también que vivas el presente y disfrutes de la vida. ¿Cómo vas a vivir el presente, si por cada cosa que haces te recuerdan las consecuencias del futuro?.

Volviendo al tema laboral, no me parece correcto que una persona ejerza de una sola profesión. La vida se hace monótona, repetitiva. Siempre se debería poder hacer de todo, o al menos intentarlo, pero nunca decantarse por una sola función. Hay que saber de todo un poco: anatomía, astrología, física, química, psicología, historia, geografía,… pero no; si quieres ser abogado, pásate años estudiando derecho, pero que ni se te ocurra pensar en por qué los objetos caen. La mayoría de personas tienen mucho conocimiento de una sola cosa en vez de un poco de conocimiento sobre muchas, que en lo que a mí respecta, es más importante. Eso es lo que más me sorprende

De la vida se pueden sacar muchas conclusiones, y hay todavía muchas cosas que no sabemos, pero nadie te incita a averiguarlas. Sólo te incitan a estudiar una profesión y a vivir de eso. Principalmente, esa es mi queja.

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Albert Udina, Decisions, Futur, Professió
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Les decisions

irialorenzo | 24 març 2015

Les decisions són uns fets de la nostra vida molt importants que defineixen el nostre camí, és a dir, el que farem, el que estudiarem… a mida que ens anem fent grans són més importants. En el nostre camí hi ha molts obstacles, un d’ells és saber prendre les decisions adequades per a cada moment.
Una de les decisions més importants que he tingut que prendre fins ara ha sigut el que vull estudiar, perquè encara no sé ben bé el que vull fer, a què em vull dedicar. En el meu cas necessito molta informació per acabar de decidir-me, com la que ens donen a l’escola el crèdit de síntesi, el saló de l’ensenyament, tutories durant tot el curs per finalment optar i estar segura d’allò que realment m’agrada.

Iria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Decisions, Iria Lorenzo
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un amigo fiel

federicosiabatto | 24 març 2015

Desde que era pequeño mi animal favorito siempre ha sido el perro. Es el único animal que me aporta cosas similares a lo que una persona te puede dar, como por ejemplo afecto, cariño mutuo y diversión.

Todos conocemos el típico refrán de “El perro es el mejor amigo del hombre” pues bien, yo estoy de acuerdo. Muchas veces cuando no estoy de ánimo, enfadado o triste, mi perro viene e intenta jugar conmigo, con esto no digo que no pueda ser casualidad, que quizás ese día le apetece jugar u otros motivos pero yo pienso que es porque él lo nota e intenta distraerme.

Desde siempre en mi familia hemos tenido perros como mascotas, porque lo consideramos un animal imprescindible por temas aparte de afectivos de vigilancia y protección para el hogar.

Sin duda me reafirmo con que el perro es y será mi animal favorito, un verdadero amigo fiel.

Fede

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Fede Siabatto, Gos
Etiquetes
amigo, fiel
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Una alegria

irialorenzo | 24 març 2015

Per fi tenim un gosset. Es diu Duki i és molt bufó. Quan la meva mare el va anar a buscar ella tenia pensat regalar-nos una femella però en quant el va veure es va enamorar d’ell i al final ens el va portar.
Era l’aniversari del meu germà, estàvem els dos a la nostra habitació quan van picar al timbre, era la meva tieta. La meva mare ens havia dit que dobleguèssim la roba i que no baixèssim fins a acabar. Quan la meva tieta va arribar, la meva mare va insistir molt en que baixeisim i jo en aquell moment vaig començar a sospitar. Efectivament quan vam anar al menjador hi havia una caixeta amb un cadellet tot blanc i amb el cap marró estava mort de por i era molt petitó.
Ara ja té cinc mesos i ha crescut molt, sempre té ganes de jugar i com li estan creixent les dents no para de mossegar tot el que agafa. Gracies aquest gos li hem agafat molt més de carinyo als animals ja que quan erem petits ens feien molta por. Així que aquest regal ha sigut el millor que ens podrien haver fet.

Iria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Animals, Gos, Iria Lorenzo, Regals
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2015
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox