LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’orgull és un sentiment dur, no es pot dir ni que és bo ni dolent, simplement és un sentiment més. Jo sóc i sempre he sigut molt orgullosa, sobretot amb els nois. Sóc de les que puc enfadar-me amb tu i tenir moltíssimes ganes de trucar-te o parlar-te per poder arreglar les coses, però no goso fer-ho, perquè penso: Si tu no ho fas, per què hauria de fer-ho jo? Tenir aquest orgull al llarg de la meva vida m’ha anat bé i malament a la vegada.

Els avantatges de tenir orgull principalment són que quan ets orgullós et sents més fort sentimentalment i per això ningú mai ha pogut aprofitar-se de mi i he pogut comprovar quines persones valien la pena realment i quines eren interessades o anaven al que anaven. Però clar, com totes les coses també té els seus desavantatges. A causa d’això he perdut el contacte amb moltíssima gent que realment m’importava, ja que podia estar sense parlar-los durant mesos i tot per culpa del meu gran orgull, i això no em permetia arreglar les coses i acabar amb els mals rotllos i poder finalment, reconciliar-me amb qui eren els meus amics.

Fins fa poc, no em vaig adonar del veritable mal que em feia ser tan orgullosa, ja que per culpa d’això, vaig estar a punt de perdre a la meva parella actual. Sincerament arriba un moment en aquesta vida que et ”menges” el teu orgull o et ”menges” les persones que t’importen i et rodegen. Ser orgullós no et fa ser una persona menys sensible ni menys dèbil, simplement hem de saber en quins moments actuar amb orgull davant de situacions que hem de ser forts i rectes i en quins moments deixar-lo apartat, com quan realment volem fer alguna cosa amb ganes i no hem de deixar de fer-la per culpa de l’orgull, ja que si actuem d’aquesta manera, totes aquestes accions ens faran separar-nos de la nostra gent.

Marta Morató