LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una experiencia inolvidable y que recordaré durante muchos años es la esquiada que hice en segundo de secundaria. Se quedó grabada en mi mente por todas las anécdotas que viví durante esos tres días tan intensos y espectaculares. Tengo que reconocer que en septiembre no tenía claro si quería ir a esquiar a Andorra. No lo tenía claro porque nunca había practicado ese deporte y no sabía si me iba a gustar. Al final, después de que todos me hablaran muy bien del esquí decidí decir que sí.

Cuando quedaban pocos días el nerviosismo iba en aumento y solo hacía que contar el tiempo restante. Cuando me levanté a las cinco de la mañana para ir a coger el autobús estaba muy inquieto porque sabía que solo quedaban unas escasas horas para estar en Andorra. Allí viví algunas anécdotas muy importantes para mí. Una de ellas fue ir a Caldea. Es más que un spa y distinto de un balneario. Me acuerdo que junto a mis amigos disfruté como un niño chico. Guardo un gran recuerdo de aquella noche y me gustaría poder volver de Venecia con una anécdota tan buena como esa.

En conclusión, estoy muy contento de haber podido gozar de una estancia tan fructífera en Andorra. También espero que en Venecia me lo pase tan bien como me lo pasé cuando iba a segundo de secundaria.

Víctor

Des de ja fa uns anys, quan els meus pares, familiars, amics, professors em pregunten què vull ser de gran jo ja ho tinc clar.

El futur que a mi m’agradaria fer és un cicle formatiu de grau mitjà d’informàtica i més endavant fer-ne un de grau superior d’animació 3D, jocs i entorns interactius. Finalment acabar els meus estudis en una carrera universitària per ampliar els meus coneixements. La raó què vulgui anar per aquest camí i no per batxillerat, en la meva opinió, és perquè la informàtica i tot aquest entorn es faria de manera molt per sobre en el batxillerat, és a dir, molt en general i jo el que vull és fer el que m’agrada d’una manera més específica i detallada. A més a més, una altra raó de què opti per un cicle formatiu és que em dóna l’opció de fer pràctiques laborals en una empresa, mentre estudies. Encara que també penso que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat hauria de fer un estudi per replantejar-se si algunes de les assignatures de les quals s’imparteixen encara a batxillerat haurien d’adaptar-se a la societat d’avui en dia.

Després dels estudis, m’agradaria treballar a l’estranger, en una empresa de videojocs, de cinema o d’ordinadors, ja que les millors o les que venen més avui dia són fora de Catalunya, però el lloc on vulgui treballar, ja veurem on serà. Potser d’aquí a uns anys, les empreses canvien i tenim més oportunitats en el nostre propi país.

Pol

Són mil moments d’amor els que hem compartit, són mil instants junts i moltes paraules en què ens hem dit amb amor el que sentim. Potser mai deixem de dir-nos el que ens volem, el que ens estimem, el que esperem, l’amor és així: mai apareix el cansament, ni desapareix la màgia.
I jo vull que segueixi així, perquè amb cada paraula, amb cada síl·laba, amb cada so que surt dels teus llavis m’enamoro, i encara que ja conegui la teva veu, cada vegada que l’escolto torno a tremolar i em torno a enamorar de tu, una i mil vegades. Així que procuraré ficar-me en els teus somnis i en els teus pensaments, complint les teves esperances i estant al teu costat a cada instant.

T’estimo.

El dia 28 de Febrer vaig anar a esquiar a la Masella el cap de setmana amb els meus pares i el meu germà. Vam sortir de Vilassar a les set del matí per poder arribar a les pistes ben aviat, ja que són dues hores de viatge i, si no, no aprofitaríem el dia.

El viatge es va fer llarg però per fi vam arribar a les pistes. Primer vam llogar el material i seguidament vam començar a esquiar. Anàvem parant de tant en tant per menjar alguna cosa però no ens entreteníem perquè, si no, perdíem el temps i no podríem esquiar tot el que ens agradaria, ja que les pistes les tanquen a les cinc de la tarda, que exactament va ser quan vàrem marxar cap a l’hotel que havíem reservat a Alp, un petit poble on hi viu poquíssima gent i està a dotze quilòmetres de la Masella. Aquella tarda vàrem berenar i sopar al poble i després vam anar a dormir perquè estàvem cansats.

L’endemà, ens vam aixecar i vam baixar a esmorzar al mateix hotel i ràpidament vam tornar a les pistes, però aquest cop vam escollir anar a la Molina perquè estava de camí a casa i així a la nit no hauríem de fer tanta caravana amb el cotxe.

Carla

Quim Masferrer és “El Foraster”, un monologuista ambulant que recorre els pobles de Catalunya amb menys de mil habitants.

Cada dilluns a la nit el Forester va a un poble diferent i allà s’hi passa quaranta-vuit hores en les quals coneix el màxim de persones que pot, visita el més important i fa entrevistes als veïns. Després d’aquests dos dies en Quim reuneix al teatre del poble a tots els veïns i realitza un monòleg personalitzat i fet a mida sobre el poble que ha visitat i els seus habitants, on explica la seva experiència i totes les curiositats que li han explicat. En aquest programa els veïns són al mateix temps el públic i els protagonistes, ja que tots hi són presents quan el Foraster està fent el monòleg i tots poden aparèixer en qualsevol moment.

El Foraster és un programa amb el qual pots conèixer molts poblets que segurament no hauràs sentit mai el seu nom i gràcies al programa no sols tindràs la possibilitat de saber-ne el nom sinó també de saber profundament com és i també com són els seus habitants. Com diu Quim Masferrer: “Potser no hi has estat mai, però segur que després de veure’ls, els voldràs conèixer en persona. Jo faig de caçador de poblets i ells fan d’ells. Cada poble és, en el fons, Catalunya en miniatura”.

Carla