LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

A vegades, tenir una bona relació amb tota la família no és fàcil. A casa meva, per sort, som una pinya. Estem tots units més que mai. A la televisió hi ha un programa que es diu “Hermano Mayor” que tracta d’un home intentant que pares i fills tinguin una bona relació entre ells. Quan jo veig aquest programa penso com un fill pot tractar de tan mala manera els seus pares, aquells que fan el possible perquè ho tinguin tot i s’atreveixen a posar-li la mà a sobre, o a insultar-los. No ho entenc. Moltes vegades penso que si li faltés un d’ells, valorarien el que tenen.

Jo per sort, després de tot el que ha passat tinc molt bona relació amb la família, per molt que a vegades em baralli amb la mare o la germana. Ells són els únics que estaran SEMPRE.

Míriam

El pare del meu cunyat és policia urbana de Barcelona i vaig pensar, perquè no disfressar-me de policia? El vaig trucar i li vaig demanar l’uniforme, sense cap inconvenient me’l va deixar. Em va dir que sobretot tapés les consignes, perquè no es podien veure, ja que era una jaqueta oficial.

Va arribar el dia 14 de febrer i tocava disfressar-se, ma neboda d’Elsa, personatge de Frozen, i jo de policia.

Al matí vam anar al mercat de Mataró i normalment els negritos és posen al mig a vendre sense llicència i com jo anava de policia, quan em veien arribar on ells estaven sortien corrents, ja que es pensaven que era de veritat.

A la tarda-nit vam anar a la rua de Vilassar de Mar i, mentre esperàvem que arribés on estàvem nosaltres, la gent em tractava com si fos policia, em preguntaven si sabia a quina hora arribava, si havien sortit ja… Sense dubte va ser el millor carnaval.

Míriam

Aquest nadal ha sigut inoblidable. La nit del Pare Noel, quan va venir la família a sopar a casa, es va fer fosc i ja era l’hora d’entregar els regals, però la més petita va demanar que volia veure el senyor de la barba.

Quan jo era petita, ma mare es disfressava per venir a entregar els regals, així que vam decidir que aquest nadal em tocaria a mi, i així va ser, vaig posar-me tota la disfressa i vaig picar el timbre. Naturalment, la petita estava molt il·lusionada, aquell senyor que venia de tan lluny i havia de passar per totes les cases, havia fet una parada per fer-li una visita. La nena va quedar molt contenta de poder veure’l, i dels regals que havia tingut aquella nit.

Míriam

Demà dia dotze de Febrer, és el dia del meu aniversari, faig els meus esparadissims setze. Els últims anys que he anat complint no hem feien especial il·lusió però aquest any si.
La veritat porto molts dies i setmanes fent-me pesada amb les meves amigues a causa de la meva impaciència. Des de fa aproximadament uns cent quaranta dies porto el compte enrrere en la meva agenda, precisament és allà on tinc ben marcat amb tot ple de colors el dia del meu aniversari.

Sóc la més petita del meu grup d’amigues, potser per aquesta raó la meva impaciència és tant immensa. Com que aquest any el dia dotze de Febrer cau en carnestoltes podré anar amb pijama a l’institut i segur que riurem molt i ens ho passarem bé, així que no puc demanar res més. També ja dono per suposat que serà un dia genial perquè tinc unes amigues excepcionals amb les que disfrutaré moltíssim del dia. Divendres hem organitzat a casa una petita festa en la que soparem totes juntes i passarem una bona estona, després per acabar-ho d’arrodonir anirem a cocoa per celebrar-ho ja que fan una festa especial de carnaval i podrem estar-hi fins tard.
Demà no canviarà res en especial en la meva vida ni potser serà el meu millor aniversari però espero el dia amb impaciència. Només falten 6 hores i 42 minuts.

Ivet

Sóc una noia a la qual li agrada molt tocar els instruments, ja que em relaxa molt i m’ho passo bé.
Sé tocar el piano, una mica la guitarra, l’ukelele i la flauta del col·legi. El que més m’agrada és el piano, perquè és el que més sé tocar.
Tot va començar fa 5 anys a una petita escola de Vilassar de Dalt situada al Parc de Can Rafart on em va rebre molt bé una professora que es diu Marta Álvarez, molt simpàtica.
Als inicis de començar, no se’m donava malament i ja ara amb 5 anys de pràctica vaig molt bé, ja que el domino molt.
Ara toco el piano a l’església evangèlica de Premià De Mar on cada diumenge el grup de lloança ens ho passem genial amb ganes d’omplir-nos de l’esperit de Déu.

Júlia

A punt d’apropar-se març i ja se’m venen a la ment els records de l’any passat on els alumnes de 3r de francès vam fer un intercanvi amb francesos.

Al novembre, la Mònica, professora de francès del centre, ens va proposar fer l’intercanvi. Tots estàvem feliços i alegrats del fet que ho poguéssim fer. Els pares també hi estaven d’acord que es pogués fer, ja que així nosaltres també podíem practicar francès i ells podien aprendre espanyol.
Mesos més tard, la Mònica ens va donar unes cartes que havien fet els francesos i així podríem saber com era i com es deia el nostre corresponsal. La meva deia: << Me llamo Léa, soy bajita i gorda. Mi color preferido es el rosa porque es el color de las princesas...>> No tenia ganes de fer l’intercanvi. Tothom m’animava i a més, què si és gorda i baixeta? Jo volia aprendre francès.

Va arribar el dia en el qual van arribar a l’institut i la veritat és que la vaig rebre molt bé. Vam anar a casa, vam xerrar, amb l’ajuda del “transalte google” i per senyals de fum. Ens fèiem fotos i la veritat que com les dues estem molt boges, era un temps molt agradable i ho era més quan ens ajuntàvem amb els altres francesos. Li he agafat molta estima a la meva “fifille” i tinc ganes de què arribi l’estiu per poder tornar-la a veure.

Júlia

Si em donessin l’opció d’anar a un país, qualsevol país, seria Nova Zelanda. No és un país molt conegut però té uns paisatges preciosos. Hi ha molts països que segurament són molt bonics, però jo tinc un motiu especial per anar a Nova Zelanda: m’encanta la trilogia del senyor dels anells i m’agradaria visitar els llocs on s’han gravat les pel·lícules; des que vaig assabentar-me que les pel·lícules s’havien filmat allà, he volgut anar-hi.

Segurament trigaré molt en viatjar a Nova Zelanda però tard o d’hora hi acabaré anant.

Kevin

El dia 18 de Gener, vaig partir cap a Andorra amb la família d’en Jaume, un amic que m’estimo molt. Al cap de dues hores i mitja de viatge vam arribar a l’hotel. Després d’instal·lar-nos vam anar caminant a la botiga on llogaríem i compraríem el material necessari que faltava per esquiar. Els cinc dies següents vam seguir una rutina molt activa. Ens llevàvem a les vuit i mitja de la matinada, a les nou esmorzàvem del bufet lliure de l’hotel i a les nou i mitja ja agafàvem el telecabina per pujar a les pistes. Després de quatre hores intenses d’esquí fent alguna petita pausa, anàvem a dinar cada dia a un restaurant diferent (tots molt bons) i a la tarda fèiem diferents activitats. Un dia anàvem a passejar per Andorra, un altre patinàvem sobre gel, ens banyàvem a la piscina i al jacuzzi de l’hotel o jugàvem al billar. Quan ens cansàvem de tot això, anàvem a l’habitació a descansar.

Haig de reconèixer que va estar una esquiada diferent amb gent molt agradable i simpàtica. M’ho vaig passar d’allò més bé.

Marina

Hem arribat ja a quart de l’ESO i això vol dir que també ha arribat el moment de decidir a què ens volem dedicar. Jo tinc clar que mai he sigut de lletres, però tampoc de números (malgrat que si només tens aquestes dues opcions, em decantaria per la física i les matemàtiques sens dubte) llavors, de què sóc jo? El meu pare sempre m’ha remarcat que la creativitat és el meu fort i gràcies a ell vaig arribar a la conclusió que m’hauria de dedicar al màrqueting.

Per fer-me entendre, el màrqueting és un procés que engloba la creació d’un producte o servei fins a l’última fase de postvenda, aquest procés pot estar constituït per moltíssimes etapes, tot depèn de la persona. La definició més correcta que he sigut capaç de trobar a internet ha sigut la d’un director de màrqueting, Alex Serrano, aquesta és la seva definició: “El marketing es un proceso donde la propuesta de valor se encuentra en la diferenciacion, que és percibida como un beneficio único para el cliente“.

Jo opino que és una manera de manipular a les persones, sé que sona una mica impactant però és la veritat. Fa un temps vaig veure un vídeo en el qual tots els possibles compradors que entraven a una mateixa botiga feien, pràcticament, el mateix recorregut. Aquestes imatges em van impactar perquè vaig poder comprovar que una col·locació determinada dels objectes és capaç de manipular els nostres moviments i, el que és “pitjor”, nosaltres no ens n’adonem.

També crec que és interessant la publicitat, perquè et pot arribar a transmetre sentiments. El més buscat entre els publicistes és el de necessitat, la necessitat de posseir el producte que ens estan anunciant, perquè al cap i a la fi, el que pretenem amb la publicitat és convèncer a algú de què no hi ha res que sigui millor que el nostre.

Tots tenim objectius i aquest és el meu, ser capaç de treballar del que jo més desitjo: El màrqueting

Mariona Vilà

Éste año en mi instituto han prohibido sacar el móvil entre clase y clase. Pero realmente no le veo el sentido, porque a pesar de las prohibiciones los alumnos siguen usándolo.
Entiendo que mientras estés en clase no puedas usar el móvil, pero no hacerlo en el cambio de clase es una tontería. A mi opinión, parece que los profesores están buscando otro motivo para poner  faltas de disciplina a los alumnos.

Los padres y los profesores suelen culpar al móvil de nuestra falta de interés en los estudios. Pero la verdad es que tampoco tiene tanto que ver cómo piensan, porque si no quieres estudiar siempre buscarás una distracción para no hacerlo. También nos amenazan constantemente con quitárnoslo pero todos sabemos que la única razón por la cual no lo hacen, y si lo hacen nos lo regresan, es porque en realidad el móvil es una herramienta muy útil y necesaria para la vida cotidiana hoy en día.

Nunca entenderé por qué le ponen tantos peros.

Nicole