LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa uns anys, em vaig començar a interessar per la música. No toco cap instrument, però des de petita, el meu pare sempre posava música, i molt variada; clàssica, jazz, rock…

Quan em vaig interessar més, escoltava el que escoltava ma germana: David Bowie, Bob Dylan, The Who, The Cure… Després vaig començar a investigar per mi mateixa i em va interessar música més “Hard Rock”, i ara el gènere que m’agrada més és el Punk. He trobat que als grups més famosos de Punk com els “Sex Pistols” moltes de les seves cançons sonen igual.
Ma germana s’interessa molt per la música que escolto, i sap quines cançons m’agradaran i quines no. Aquest Nadal m’ha fet un CD de música. Ha agafat cançons de diferents artistes i grups i els ha ajuntat tots. Puc dir de veritat que és el millor CD que he escoltat en ma vida. Després d’escoltar-lo, estava pensant com de feliç et podien fer sentir uns sorolls que surten d’uns altaveus.

Danielle

Feia anys que desitjava tenir un gos però les circumstàncies eren difícils; ja que vivia a Barcelona i la meva família i jo portàvem un horari on no hi havia temps per passejar-lo i fer-li companyia. Però com ens vàrem mudar a Cabrils i va suposar un gran esforç en canviar-nos d’institut, els nostres pares ens van comprar un gos com a regal. Aquest abril farà dos anys exactes que vam anar a buscar-lo. Vam entrar en aquella cambra on els tenien a tots i jo només pensava: a quin gosset d’aquests li canviaré la vida? Li donaré una casa? Molt més espai per córrer, amor i felicitat? A quin de tots podré treure d’aquestes capses on estan? Vam escollir un “bichón maltès” preciós. Blanquet i no gaire gran de mida, més aviat petitet, amb ulls marrons com els meus i una mirada que em diu molt. Em té bojament enamorada.

Es diu Ric, perquè és ric d’amor, felicitat i alegria. A mi personalment m’aporta un benestar extrem. Quan em veu trista està al meu costat, dorm als meus peus, sortim a passejar junts… Tenim una connexió màgica. Per a mi és un plaer despertar-me cada dia i estigui sobre meu petonejant-me la cara. I en arribar a casa, de l’escola o de qualsevol lloc, sembla que faci anys que no ens veiem, sempre em rep amb moltíssima il·lusió.

Jo recomano a tothom que tingui gos perquè aporta molta pau i tranquil·litat. I alhora com ja he dit abans, un amor enorme.

Per a mi el meu gos significa moltíssim. Només he vist un cop que estigués a punt de morir i poques vegades ho havia passat tan malament. Se’m va escapar al mig del carrer i vaig posar-me a la carretera perquè no l’atropellessin, exposant la meva vida per davant de la seva, ja que considero que li dec la vida sencera. Sé que morirà perquè és el cicle de la vida i perquè tots morim, però no estic gens preparada perquè passi, i mentre gaudiré cada dia, cada minut i cada segon que passi al seu costat. Desitjant que no n’arribi l’últim i entregant-li el màxim de mi.

Mònica Dausà