LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de tercer de primària he tingut una millor amiga, una amiga molt especial en qui he pogut confiar des del principi fins al final. Amb ella he fet ple de coses, excursions, sortides, viatges… però ara que acabem la ESO marxarà i gairebé no ens veurem.

Quan va arribar de Canadà i va venir a la nostra escola sense saber l’idioma ni com comunicar-se, recordo que insultava als nens en anglès i ells no ho entenien o que un dia va venir amb el cabell lila i que no li agradava sortir a les fotos i sempre feia cares llargues. Al principi no ens portàvem, ni be ni malament, únicament no ens portàvem; fins que un dia vaig convidar-la a venir a jugar a casa meva i li vaig dir amb anglès de nena de tercer: “Want you play my House?”. Sincerament, encara no sé com va entendre’m. Quan estàvem a casa meva jugant a les nines no ens enteníem però ens ho passàvem bé i rèiem molt. Quan va arribar el meu aniversari vaig fer una festa de pijames i la vaig convidar. Crec que totes les que estàvem podem recordar la frase que va dir volent-se referir a que s’escoltava un soroll estrany: L’aigua xuta molt. Quan vam anar a Canadà juntes i vaig descobrir les meravelloses “frozen lemonade” del Tim Hortons.

Coses com aquestes n’hem viscut mil i mai ens em cansat de estar juntes, hem crescut una al costat de l’altre i ens em vist plorar, riure, ens em enfadat, ens em reconciliat… per això és i serà sempre la meva millor amiga.

Danielle vull què sàpigues que mai m’oblidaré de tu (encara què tingui memòria de peix) i que et trobaré moltíssim a faltar. Gràcies per formar aquesta part tant important de la meva vida i ajudar-me tantíssimes vegades. Ets molt especial per mi. T’estimo.

Mariona Vilà