Una nit plena de màgia
andrearosello | 8 gener 2015La tradició dels Reis Mags és una de les més boniques que hi ha al llarg de les festes nadalenques i és estimada per tothom, especialment pels nens i nenes, que porten mesos esperant el matí del dia 6, que és un dels dies que més matinen de tot l’any.
Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Carrosses amb diferents decoracions avisen que els Reis Mags estan a punt de passar i tots els nens van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen.
Els Patges Reials passen i recullen les cartes que els infants, plens d’il·lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos.
Un cop acabada la cavalcada és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels Reis. És tradició deixar en el balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, es deixa una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells (penseu en la feinada que tenen aquesta nit. Si a cada casa hi troben un petit mos, la feina se’ls farà més fàcil).
I arriba el moment de posar-se a dormir… si els nervis ho permeten!
Des del moments que els més petits obren els ulls són conscients que aquesta nit han passat els reis i que el menjador deu estar ple de regals. A totes les cases passa el mateix: crits, emoció, corregudes amunt i avall, nervis… quan es descobreixen tots els regals.
Paquets i paquets de regals, amb els noms dels destinataris i carbó per a aquells que no han estat del tot bons o que han fet alguna entremaliadura durant l’any.
Andrea
Andrea,
era un “esborrany”, però pel que m’has dit aquest matí he suposat que t’havies oblidat d'”enviar per revisió”. Així que he decidit publicar l’article. És una bonica descripció de la tradició de Reis. L’escrit m’ha semblat excessivament esmicolat (set paràgrafs en un escrit d’aquesta extensió és excessiu). Segurament es podrien unir alguns dels paràgrafs i així s’aconseguiria donar més cohesió, no et sembla? Fixa’t que uns quants d’aquests paràgrafs són d’una sola frase!
M’ha agradat. No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria