LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Relaciones

nicolesalcedo | 15 desembre 2014

Todos piensan que cuando se habla de relaciones nos referimos a una relación amorosa o sexual.

Tener una relación con una persona es bonito y agradable, sobretodo cuando se está enamorado. Estar enamorado es una de las sensaciones donde todo lo ves bonito pero nos sentimos vulnerables. Lo mejor de este sentimiento es ser correspondido. Recibir amor, respeto  y confianza por la persona amada lo es todo en una relación de amor. Casi siempre que tenemos una relación de este tipo nos termina conduciendo a tener una sexual ya que esta se produce por el deseo de estar íntimamente con alguien que nos guste. El deseo también del amor. Pero no todo siempre es así : hay personas que tienen relaciones sexuales solo por deseo y hay otras que mantienen una relación por otros intereses.

Para mi, la relación mas valiosa es la de amistad.

-¿Por qué?

-Pues por el simple hecho de que tener una relación de amistad implica tener un buen amigo/a. Cuando encuentras a un buen amigo, uno de verdad que te entienda, que se preocupe por ti, en quien puedas confiar, alguien que te dirá tus cuatro verdades cuando lo necesites. Pero sobretodo encontrarás a alguien que estará ahí pase lo que pase.

Tal vez muchos piensan que tener una relación amorosa es más difícil que una de amistad. Pero no! No es así.

Una relación amorosa implica muchas cosas y es difícil de mantener. Pero en verdad todo es muy sencillo: normalmente cuando la empiezas todo es color de rosa y cuando ya no os entendéis y “se acaba el amor” se termina todo. Y al cabo de un tiempo vuelves a iniciar otra. En cambio una de amistad es diferente. Cuando estableces una, con un amigo de verdad sabes que lo tendrás para toda la vida.

-¿Por qué es diferente o más difícil?

-Porque encontrar a un amigo de verdad, cuesta, no a todos podemos llamar amigo. Es difícil encontrar a alguien en quien podamos confiar, que nos ayude sinceramente y que nos- nos falle sin pedir nada a cambio, nada más que tu amistad. Por eso cuando lo encuentras se debe de cuidar.

Hay una frase que es muy cierta: “los amigos de verdad se pueden contar con los dedos de la mano”. Cada día que pasa lo voy comprobando.

Nicole

Comentaris
2 Comentaris »
Categories
Amistat, Amor, Nicole Salcedo
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un viatge especial

laiasolbes | 15 desembre 2014

Aquest últim estiu vaig poder gaudir d’una gran experiència, vaig anar a Gàmbia (Àfrica). La meva mare sempre ha sigut una persona amant d’Àfrica, ja que per ella la gent allà té uns valors molt macos de la vida. Vam decidir fer aquest viatge unides, tenia moltes ganes així que vaig decidir informar-me sobre aquell petit país.

No explicaré el que vaig fer durant aquells dies perquè penso que no és el més important, tot i que és un dels millors viatges que he fet mai, prefereixo explicar el que he après d’unes persones meravelloses. Vaig aprendre que qui menys té és qui més comparteix, que allà quan algú et pregunta “Com estàs?” sí que els interessa la resposta. Allà, malgrat tot, sempre van amb un somriure per davant. Compartir, estimar i ser responsable des de ben petit és el que més s’ensenya.

Un cop aquí, he après que no he de comprar per comprar, que la felicitat no depèn del que tenim sinó de com ho valorem. Crec que avui en dia, el que la gent desitja és tenir aquelles magnífiques bambes que tant li agraden, aquell rellotge que està de moda, tot d’una súper marca i poder tenir tot el que vol i més. Per això crec que tothom hauria de tenir l’oportunitat de viatjar a un país del tercer món per poder conèixer personalment les condicions en les que viuen allà.

És més important tenir al teu voltant gent que t’estima i et valora que tenir molts diners i coses materials.

Laia

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Aprendre, Laia Solbes, Valors, Viatges
Etiquetes
Viatge
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El recuerdo de lo vivido

nicolesalcedo | 15 desembre 2014

Actualmente vivo en Vilassar de Dalt, pero a lo largo de mi vida he vivido en diferentes lugares, de los cuales me he llevado recuerdos, tanto malos como buenos.Cambiar con frecuencia de residencia tiene sus pros y sus contras. Lo mejor  que tiene es que conoces siempre gente nueva; haces muchos amigos. Pero a la vez es malo, porque cuando te vas tienes que dejar de verlos, y con algunos incluso pierdes el contacto. Pero los que de verdad marcan tu vida son esos que a pesar de la distancia siguen ahí, de los demás solo queda el recuerdo.Cuando eres pequeño eso de cambiarte de cole, de casa, dejar de ir al parque de siempre, es triste; pero cuando te instalas en tu nueva casa, pierde importancia. Cuando eres más mayor, no solo es triste sino fastidioso. La verdad es que a los adolescentes nos jode mucho cambiar de instituto y de todo porque nos encerramos en nuestro mundo. Nos gustan nuestros amigos, nuestra casa, lo que hacemos cada día, y todas esas cosas que sabemos que cambiaran al mudarnos.A mi personalmente tampoco me ha importado mucho hacerlo, porque gracias a ello he vivido muchas situaciones y experiencias que siempre llevaré conmigo.

Nicole

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Canvis, Nicole Salcedo
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Reflexión

enricmartinez | 15 desembre 2014

Los que mejor me conocen, supongo que ya lo saben. Saben cómo soy. Reconozco que hay ocasiones en las que puede que no me llegue a conocer por completo a mi mismo, y es verdad. Aquellos que me conocen saben una de las verdades más interiores que tengo.

Cuando más lo noto, es en el ámbito de la familia. Se supone que hay comunicación entre los padres, hermanos y hermanas. Pero yo no suelo expresar todo lo que siento o pienso. En repetidas ocasiones ya me han dicho que soy demasiado “introvertido”, según ellos yo debería expresarme mejor, o con frecuencia. Ya ha habido veces en las que me han preguntado por qué soy así, por qué soy tan “introvertido”. Normalmente suelo evadir la pregunta o, simplemente ignorarla, pero dependiendo de quien me lo pregunte, puedo llegar a darle alguna respuesta que a la vez intento convencerme de que es verdad, o que sea lo que quiere oír.

Cuando estoy solo, haciendo lo que me gusta: como escuchar música, pasar tiempo en algún juego o mirar alguna serie que me guste, me pongo a pensar… Pienso sobre mi comportamiento en ciertas ocasiones. Sobre como soy normalmente. Pero sobretodo pienso sobre como podría llegar a describirme. En esas ocasiones puedo quedarme perdido, en blanco; sin saber qué hacer. Cuando me quedo así, me invade una tristeza desde dentro. Me siento cansado, agobiado, hecho pedazos. Cuando me siento así, subo el volumen de la música y me pongo a jugar a cualquier otro juego en el que se me pase toda esa clase de preocupaciones. Cuando me pongo a jugar, siento como si formara parte de otro mundo, me siento desconectado del mundo real, me siento libre de todas las presiones y responsabilidades de esta vida que tanto se me llega a complicar o a parecer que es un callejón sin salida. Una vez desconectado, soy otro. Dejo de comportarme como me suelo comportar y eso me gusta. Me gusta poder cambiar mi personalidad de algún modo.

Como resumen general de la reflexión, me parece que son pocas las personas que me conocen completamente, son realmente pocas las que podrían predecir mi reacción delante de alguna situación. Y en cierta parte eso no me molesta, me siento seguro. Esas personas en las que confío sé que nunca me traicionarán cuando las necesite de verdad, y que siempre estarán ahí cuando las necesite, por pocas que sean.

Enric Martínez

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Enric Martínez, Personalitat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

“Notícia”

sarapibernat | 15 desembre 2014

Moltes vegades llegim els diaris, mirem les notícies o bé escoltem la ràdio i sovint, dubtem si allò que llegim o escoltem és del tot cert o fins a quin punt pot arribar ser veritat.

Normalment quan obrim un diari i el comencem a llegir, de seguida pots esbrinar del que parlarà i tu mateix decideixes si vols continuar llegint o simplement no t’interessa aquell tema. El mateix passa amb la televisió, ells t’expliquen algunes de les notícies més recents que els ha arribat, però són del tot veritat o poden afegir-hi informacions perquè la notícia sigui més impactant?

En aquest cas hi haurà lectors que s’ho creuran o d’altres que no, sovint les notícies més vistes són aquelles que tracten sobre la violència, crims, robatoris… I poques vegades hi ha noticies que parlin sobre descobriments o simplement bones notícies. Pel meu punt de vista, potser per això tinc l’instint de quan escolto la paraula “noticia” ho relaciona amb fets tristos o coses dolentes. Segurament perquè li he posat aquesta etiqueta i ara és difícil canviar la teva mentalitat.

De fet, sempre ha estat així, hem viscut enganyats sense saber mai quina part de veritat i quina de mentida hi ha a qualsevol notícia. Molt sovint les dades que donen no coincideixen amb altres dades que has vist en un altre mitjà de comunicació. Però realment aquest problema no interessa o potser nosaltres immediatament ens ho creiem sense dubtar-ho?

Anna

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Notícies, Premsa, Sara Pibernat, Veritat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El “mundo” de los humanos

Alberto Udina Silvestre | 13 desembre 2014

Los humanos somos una especie de animal, el homo sapiens sapiens. A simple vista no dejamos de ser lo mismo que otro animal, un ser vivo. El hecho es que a pesar de ser así, nos hemos convertido en algo completamente diferente comparado con los otros animales.

Todas las especies existentes cumplen tres funciones vitales: la reproducción, la relación y la nutrición. Todos los seres vivos tienen como objetivo la supervivencia en este mundo y el reproducirse para así evitar la extinción de la especie. Todos menos los humanos. Los humanos tenemos otros objetivos en la vida. Nuestra vida no es nacer, aprender a cazar, cazar para sobrevivir, reproducirnos y cuidar de nuestra cría hasta la muerte. Nuestra vida está predeterminada, sí, pero de distinta manera. Primero de todo nacemos, somos cuidados y alimentados y enseñados para seguir adelante. Al hacernos mayores estudiamos durante años y años hasta cumplir mínimo los dieciséis (generalmente). Después escogemos entre seguir estudiando o trabajar. Y finalmente, todos acabamos trabajando de alguna manera u otra. A medida que pasa la vida, también hacemos muchísimas otras cosas, de las cuales las demás especies no hacen apenas ni una. Mi pregunta está en porqué hemos montado, los humanos, este “mundo” en el que somos simples marionetas. Por qué tenemos que estudiar cosas que nosotros mismos hemos inventado. Por qué la base de la sociedad es el dinero y nada más que eso. En por qué nos hemos distanciado tanto de la realidad de los otros seres vivos.

Los humanos somos la única especie que tras cientos de años, seguimos aniquilando la tierra. Somos los únicos que vivimos a base de explotar todos los recursos naturales que se nos han proporcionado. Los únicos que matamos de manera descontrolada para satisfacer nuestro apetito sin necesidad o para satisfacer nuestra ira. Los únicos que llevan a cabo guerras sin razón alguna. Los únicos que queremos aspirar alto para mandar por encima de otros. Los únicos que mantenemos una jerarquía sin ninguna base. Somos la única especie en este planeta que en lo único en que se basa la vida es en el dinero, el cual no serviría de nada si no hubiésemos organizado así nuestra forma de vivir. Una jornada laboral actualmente está en las ocho horas. Eso es una tercera parte del día. Sin necesidad de pensar demasiado, una tercera parte de nuestra vida se va trabajando, pero ¿por qué trabajamos? La respuesta es fácil, para ganar dinero. Una tercera parte de nuestra vida, se basa exclusivamente en el dinero. Así hemos montado nuestra sociedad. Vivimos para ganar dinero solamente para comprar cosas que no necesitamos para llevar a cabo una vida que no debemos.

¿Alguna vez han visto a un perro enseñando a separar por sílabas, palabras que ellos mismos han inventado? ¿Alguna vez han visto a un caballo darle dinero a otro para intercambiarlo con un vestido de estampados? ¿Alguna vez han visto que un gato sea político, juez, administrador, profesor, dependiente de una tienda o jefe de una empresa? Todo lo que vemos a nuestro alrededor son verdaderas estupideces que nosotros mismos hemos inventado solamente para hacer una vida extremadamente complicada.

Quizás el destino de la humanidad se predetermina a lo que estamos haciendo con el resto de seres y la Tierra, quién sabe, pero lo cierto es que somos una especie egocéntrica y egoísta, en la que todo lo que hemos tenido a mano, lo hemos devastado.

Alberto Udina Silvestre

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Albert Udina, Cultura, Terra
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Burriac atac

marialoire | 12 desembre 2014

El dia 6 de Setembre després de tot un dia de descans i nervis, havia arribat l’hora, a les 21:00 h de la nit. 700 persones equipades amb frontals per endinsar-nos en el bosc.

Van llençar el tret de sortida, després de fer-nos fitxar amb un xip per controlar els talls de pas i els controls sorpresa, vam pujar des de la plaça de l’ajuntament de Vilassar de Mar, corrent amunt, per l’Espinaler i cap a la muntanya de la creu per la part cremada i molt dreta, el turó de l’infern, allà ens vam trobar amb un embús de gent que corria perquè era molt dret i molt estret, això va fer perdre temps, tot i així vam arribar 15 minuts abans del temps límit en el primer tall de pas, a la bassa del senglar, al km 8.

Després d’aquesta dura pujada vam baixar per una baixada molt tècnica anomenada els “uiuiuis”, que com fa veure el seu nom és fàcil fer-se mal, era molt rocosa i hi va haver varies reblincades de peu. En acabar la baixada vam planejar fins a arribar al punt baix de Burriac, tocava passar el pitjor, vam vorejar el “bucle” abans de pujar Burriac on hi havia el segon tall de pas.

Vam començar a Pujar Burriac per les marques blaves, la part més dreta, al km 15, aquesta pujada és on tothom queia, o vomitava, era molt dura i era per passar-ho malament. Quan vaig ser a dalt, sentia la veu de la meva germana animant-me, li vaig fer una forta abraçada, vaig fitxar el 2n tall de pas i tocava baixar.

Vam baixar una baixada rocallosa i molt tècnica, després d’aquesta baixada vam tornar a pujar, la pujada del turó dels oriols, sort que ja era l’última pujada. Per fi havia arribat la part final, anava amb les cames fetes pols i nerviosa pel temps, em quedaven 5 km i havia de fer menys de 4 h per complir el meu repte. Vam fer una llarga baixada per corriols i vam arribar a l’asfalt, però estàvem a la part de dalt de Cabrils i la meta era a la platja de Vilassar de Mar. La baixada es feia eterna i el que m’inquietava més era el temps. Vam arribar al pla de l’Abellà i anava justeta de temps, només em quedava fer l’últim esforç per complir el meu repte, sense sentir-me les cames.
Vaig trepitjar la platja, només quedaven 50 metres, vaig fer l’últim esprint i faig arribar a la meta. Repte finalitzat!

Vaig esperar a l’entrega de premis, i de sobte van dir: I el premi a la noia més joveneta de la Burriac atac 2014 és MARIA LOIRE I LLONGUERAS, vaig pujar a recollir el meu premi, un ram de flors molt gran. Però seguidament van tornar a anomenar: i la primera junior femenina de la Burriac atac 2014: MARIA LOIRE LLONGUERAS, em van obsequiar amb una gran copa i tothom em va felicitar.

Estic molt orgullosa del meu repte, una cursa de 22 km amb un desnivell positiu de 1172 metres i un desnivell acumulat de 2344 metres. El punt més alt de la cursa es troba a 466 metres. I vaig aconseguir-ho fer amb 3 hores i 56 minuts.

Maria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Admiració, Afició, Ateisme, Cansament, Córrer, Cursa, Entrenar, Esport, Exercici, Èxit, Maria Loire, Orgull, Risc
Etiquetes
Correr, Cursa, Esport
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Germans

ivetllobera | 12 desembre 2014

Només uns quants sabem el que és tenir un germà gran, jo tinc la gran sort de tenir-ne tres. El transcurs de la vida de cada un de nosaltres, ha sigut molt diferent. Jo personalment considero que sóc la que el destí li ha posat més fàcil. Menys entrebancs, menys dificultats menys preocupacions.

Un gran referent per mi és la germana més gran, la que va arribar primer, també possiblement la que el destí li ha posat més proves que superar. Ella és filla del primer matrimoni del meu pare, la seva mare va morir molt jove així que ella i la meva altra germana gran van haver de cuidar els fills de la seva mare, els seus germans, des de molt petites. La meva germana ho dóna tot pels seus germans, pels seus fills, per mi. Mentre he sigut petita la idea de tenir una germana 16 anys més gran que jo no m’agradava, però a poc a poc me’n vaig anar adonant del fet que allò era un avantatge molt gran. Podia fer coses amb ella que les altres no podien fer: podia anar de vacances amb ella en la caravana, podia jugar amb els seus fills que tant m’estimo i milers de coses més. Hi ha vegades que tenim mals dies amb problemes que en realitat són tan estúpids… i només per això ja pensem que la nostra vida és desagradable, que no val la pena. Gràcies a la meva germana que m’ha ajudat a veure més lluny dels petits problemes, m’ha ensenyat que encara que puguem tenir dificultats, les hem de superar amb positivitat i que hem de mirar de portar una vida feliç. Ella, el meu referent, possiblement encara té el pitjor per venir però la veritat, jo no he vist ningú que visqui tan feliç.

En general, sóc afortunada de tenir els meus tres germans, de tenir els seus consells i les seves ajudes. Malgrat les diferències que puguem tenir, com tots els germans, el temps que pugui passar amb cada un ja sigui escàs o extens procuro aprofitar-lo i gaudir-lo al màxim, ja que no ens veiem gaire sovint.

Ivet

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Germans, Ivet Llobera
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Freestyle Football

sergiosanchezfernandez | 12 desembre 2014

El freestyle football, és una pràctica que consisteix en fer malabarismes amb la pilota, on pots utilitzar les cames, el cap, i fins i tot les mans en casos especials.

Aquesta pràctica no és considera un esport, la gent ho veu com futbol normal i corrent, però en realitat no té res a veure. En el futbol es juga per guanyar i marcar gols, però en aquest subesport només cal passar-ho bé i intentar fer els trucs més difícils, i si tens companyia, ja sigui un amic, o fins i tot un desconegut, ho passaràs el doble de bé.

Així doncs fa unes setmanes que m’he enganxat a practicar-ho, i quan estic avorrit o simplement vull alliberar-me una estona, baixo al carrer, i amb una pilota i un lloc pla més suficient per passar l’estona fent tocs a la pilota i inventant noves jugades. Com sempre que vaig estic sol, em gravo a mi mateix fent-ho i jo mateix ho edito i ho penjo al meu canal de Youtube per simple diversió, no m’importen el nombre de visites, només ho penjo perquè ho vegin els meus amics.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GbwYcyVrESo[/youtube]

Sergio

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Esport, Sergio Sánchez Fernández
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Te quiero para toda la vida

laiasolbes | 12 desembre 2014

Respóndeme, ¿Qué sería de mí sin ti a éstas alturas, después de verte dormir tantas veces en mis brazos, de quererte por las mañanas y por las tardes, de mirarte a los ojos y transmitirte mis sentimientos?

Has pisado demasiado fuerte en mi vida, que sin ti no sé qué sería de mí, lo único que sé con certeza es que te quiero para toda la vida, y no me place estar con otro ser que no seas tú, será porque cumples cada mínima necesidad que se interpone  en mi camino, y te lo agradezco.

No me importa estar un día sin verte, mientras tu voz o un mensaje tuyo sea lo último que escuche antes de caer en un sueño; eres el mejor de todos, y tal vez no pienses lo mismo, pero para mí sí lo eres y lo serás siempre.

Me costaría la vida agradecerte las tantísimas cosas que has hecho por mí, que necesitaría otra para seguir dándote las gracias; espero que nunca te canses de quererme a tu manera y de quererme cuando ni yo lo haga, de sonreír al verme, de abrazarme por sorpresa, de besarme cuando me enfade, de seguir estando en mis malos momentos para darme ánimos, de llamarme diciéndome que me echas de menos, de seguir en mi camino y de ver un futuro a mi lado.

Gracias por convertirte en una persona esencial para mí.

Laia Solbes

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Amor, Laia Solbes
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

desembre 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox