Drac
laialepiani | 18 desembre 2014Fa aproximadament 7 anys repetia als meus pares sense parar que volia un gos. Em passava el dia donant la tabarra per intentar convence’ls dient-los que ja sabia el nom que li posaria.
Al cap d’un temps d’estar insistint en el tema, els meus pares van marxar sense dir-me on anaven. Jo estava intrigada, no sabia què havien anat a fer. Més tard els vaig veure arribar amb un gos blanc molt petit. Em vaig posar molt contenta. Quan va entrar a casa, el meu gos va estar bastant rato observant el lloc, fins que mentre jo estudiava es va adormir a sobre meu. Me’l vaig mirar i el vaig cridar amb el nom de Drac. Al moment em va mirar i es va posar content.
Ara mentre estic escrivint aquest escrit ell està al meu costat mirant amb curiositat les tecles que teclejo. És un gos, ho sé, però és qui m’anima quan estic trista, qui es queda adormit al meu costat, qui quan arribo a casa em rep a la porta i qui també m’emprenya. És el meu amic i ara per ara no sabria que fer sense ell.
Laia
Laia, fas un article força complet a partir del teu animal de companyia, en Drac. Parles de quan encara era un desig, de quan va arribar i de com és ara (una mena de viatge en el temps), però també de la teva relació amb ell (desig, companyia…). Estic segur que en pots dir moltes més coses: el caràcter, el que li agrada, qui el porta a passejar, alguna aventura curiosa, on dorm… però no cal fer un relat exhaustiu. De tota manera has de fugir dels relats massa simples, i aquí comences a fer-ho. Molt bé.
Pel que fa a l’ortografia, he corregit alguna pífia massa grossa (per exemple, deia “m’entres” en lloc de “mentres”!).
M’ha agradat. Segueix així!
Josep Maria