LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’amor … Aquest gran amic i alhora enemic, aquest que et pot fer feliç però alhora infeliç, la veritat és que no he arribat a trobar una forma de descriure aquesta paraula, no he arribat a trobar forma ni tan sols de descriure el que se sent …

Uns els hi diuen papallones a l’estómac, altres diuen que és quan algú et deixa sense paraules sense dir-te res, però, potser puc intentar descriure-ho … Per descomptat, el que per mi és l’amor …
Crec que comença amb el típic, una persona sempre en la teva ment, en la qual sempre penses que no vols deixar escapar, aquesta persona que vols estar amb ella, però que alhora no, per por al mal, i comences amb una lluita amb tu mateix sobre què fer, sobre què dir …

Però és una lluita que, igual que totes, només es pot guanyar si es tria bé, i és que per a mi, estar amb la persona que més estimes, és triar bé, ningú t’assegura que acabi bé, ningú t’assegura que no et facin mal, però si t’asseguro, que si hi ha amor, hi ha felicitat … i és que jo sempre dic, que un segon de felicitat, val per un any d’infelicitat, ja que com diuen: “Mas val el dolent conegut, que el bo per conèixer” Si deixes escapar a aquesta persona que et pot fer perdre la son, aquesta persona que és l’última en la teva ment abans d’anar-te’n a dormir, l’única en els teus somnis, i la primera a despertar, és que no la pots deixar escapar, potser és el pitjor càstig que a tu mateix et puguis donar, prohibir al cor el que a crits et demana, estar amb una persona vol dir estar alegre, trist, somrient, plorant … Però sempre amb ella, i crec que això és el realment important, tenir a qui abraçar, a qui besar, a qui dir-li t’estimo i esperar ansiós un “i jo”, amb qui compartir tantes coses, quan arribes a estimar, arribar a punts que ni tu mateix sabies, ser una persona tancada amb tots, però obert amb ella, no cal tractar de preguntar el perquè, només dir que és per amor, com el que jo he arribat a sentir, i com el que, vulgui o no, sentiré …

Maria