Viatjar
daniellemacia | 8 desembre 2014Des de molt petita, m’ha encantat viatjar, i ha estat una gran part de la meva vida des de que vaig néixer. La meva família està bastant repartida pel món i és la meva excusa sempre que vaig a algun lloc; vaig a visitar família.
Cada estiu torno a Canadà per visitar a gent i perquè els meus pares tenen feina allà a l’estiu, però a part d’això, en els últims dos anys havia viatjat mínimament i estava inquieta per visitar algun lloc nou. La oportunitat va sorgir quan la Universitat de Glasgow van acceptar a la meva germana. Jo ja tenia excusa per anar-hi; anava a visitar a la Natalia.
Viatjava sola, i era la segona vegada que ho feia, però estava una mica nerviosa. Havia de canviar d’avió a Gatwick. Ja ho havia fet moltes vegades però sempre amb els pares, i això era la cosa que em preocupava. En arribar allà em sentia molt tranquil·la, tenia cinc hores entre avions, i primer de tot em vaig situar, un cop fet vaig anar a donar una volta per les botigues que hi havien. Mentre passejava vaig descobrir que m’agradava molt viatjar sola. La meva família estava a moltíssims quilòmetres i em sentia molt lliure. Podia fer el que volia. No vaig fer res d’extraordinari, però era el simple fet de pensar que ho podria fer si jo volgués.
Danielle
Danielle, en aquesta ocasió no t’he fet esperar i he publicat l’article a la primera. De tota manera hi havia un “m´mínimament” a l’inici del segon paràgraf, o un “Desde” en començar l’article, que m’han fet pensar que no estava gaire revisat. Què hi farem! Recorda que si jo corregeixo les errades, no et serveix de res, no aprens; i l’objectiu hauria de ser aprendre a escriure millor a còpia d’anar escrivint… i revisant!
M’ha agradat, però pots escriure molt millor, n’estic segur. Només t’ho has de prendre més seriosament, i no com un tràmit.
Fins aviat,
Josep Maria