Últim any
patriciarigal | 9 novembre 2014Gairebé s’apropava l’estiu poc abans en acabar l’any de tercer. Després d’acabar les dures recuperacions. Durant l’arribada d’estiu estava nerviosa sense saber les noves sensacions que passaria a l’estiu, i ara ho estic per l’arribada d’un nou curs.
Setembre, arriba la rutina de sempre. Per una part penses el millor, que és poder estar amb els teus companys de classe des de fa anys, ja que seria l’últim any junts, però per altra banda els estudis i l’esforç que s’ha de fer. És molt dur pensar que ja no et pots llevar tard, fer el que vols durant tot el dia amb la família o els amics. Però bé, ens hi haurem d’acostumar.
Ara ja he començat a esforçar-me per poder passar de quart i fer un mòdul d’auxiliar cuidar a nadons a l’hospital, encara que això no ho tingui gaire clar, el que vull dir que les coses es guanyen i jo m’he adonat que, posant-hi moltes ganes, es poden aconseguir les coses que et proposis. Per tant, cada dia m’esforçaré el més que pugui per poder-ho aconseguir.
Patrícia Rigal
Patrícia, és veritat que l’esforç és la base de tot. Tens tota la raó.
Pel que fa al redactat, el primer paràgraf és confús (no l’he retocat perquè no em toca, però no està massa clar què vols dir). En canvi, els altres dos són molt més clars i s’entenen molt bé.
Si fas un redactat diferent del primer i m’envies l’aricle revisat, el canviaré.
No deixis d’escriure!
Josep Maria