LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

És una paraula definida com l’espai que existeix entre dos punts. En realitat, a ningú li agrada parlar de la distància. Molts diuen que es l’oblit, altres, que fa la força i la unió. Ningú sap el que realment significa aquesta paraula fins que no la viu en la seva pròpia pell, fins que no perds a una persona per culpa d’uns kilòmetres. A ningú li agrada esta lluny de qui estima, i menys, amb por de perdre-la.

Jo, personalment, he sigut una persona que ha viscut molt d’aprop la distància i sé millor que ningú els sentiments que et provoca tenir lluny algú que de veritat és important per tu. És una sensació que no sé realment com explicar-la. És impotència i tristesa a la vegada. Impotència perquè saps que no pots fer res, que no tens més opció que esperar a que arribi el dia en que et puguis veure de nou amb aquella persona, és un voler i no poder. I tristesa perquè sents que necessites veure-la, abraçar-la. T’agradaria sortir de casa, trucar-la i dir-li “ens veiem en cinc minuts en el lloc de sempre”. T’agradaria veure-li la cara, escoltar la seva veu. T’agradaria sentir que la tens al teu costat, que si necessites algú, ella estarà allà per tu, les 24 hores del dia. En aquests moments es quan t’adones realment de les coses. T’adones que les persones venen i van, que res és per sempre i que per més que desitgis amb totes les teves forces tenir a prop a aquella persona, hauràs d’esperar o simplement acceptar que l’has perduda.

Per això, quan la gent pregunta què és la distància i contesten que es l’espai que hi ha entre dos punts, sempre somric. Si realment sabessin el que és la distància, mai contestarien això.

Valentina