LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Cada dilluns, dimarts i dimecres vaig a Barcelona amb autobús, ja que faig música al Conservatori del Liceu. Baixo a la parada de Ronda Universitat, final del trajecte, després de tres quarts d’hora de camí. Com que l’edifici del conservatori es troba a la Plaça Urquinaona, he de travessar Plaça Catalunya i un tros de carrer. Faig aquest petit viatge sola, així que moltes vegades, per tenir companyia, em poso els auriculars, una bona cançó i camino al ritme de la música.

Des de que a classe ens van encarregar escriure aquest, jo sabia que el meu, d’una manera o altra, acabaria parlant de música. La gent que em coneix, sobretot la més propera a mi, sap com m’encanta la música, com m’emociona una bona harmonia (que és el conjunt d’acords que formen una peça). Ser pianista – el piano és un dels tres instruments que toco- és una paraula que em descriu perquè toco el piano des de molt petita i tocar és la meva forma d’expressar-me. Molts dels meus records estan envoltats de música i espero que també ho estiguin les meves futures vivències. Per això és tan important la música per a mi.

Però també ho és per a moltes altres persones. Per més que no ens n’adonem, la música ens acompanya cada dia. Podem trobar una cançó per a cada sentiment, per a cada estat d’ànim. Moltes vegades, les nostres cançons preferides es converteixen en himnes per nosaltres: ens ajuden a desconnectar i ens fan passar una bona estona, fins i tot en els moments més difícils. Totes aquestes cançons formen la banda sonora de les nostres vides.

Així que, quan vaig caminant per Barcelona amb la motxilla a l’esquena plena de partitures, encenc l’mp3 i busco entre totes aquelles cançons que tant m’agraden i en trio una, una diferent cada dia. Serà la cançó d’aquell record i així, a poc a poc, vaig creant la meva pròpia banda sonora.

Blanca

Ja fa uns anys que no vaig a l’Esplai, només et pots apuntar fins els tretze anys. Per això, alguns monitors van decidir formar un grup de Joves, som uns quants nois i noies que sovint en quedem per sopar, parlar i fer sortides.

L’any passat, els monitors ens van proposar participar en un viatge amb altres esplais i caus, a tothom li va semblar una idea molt bona. Al principi, em feia respecte conviure amb tanta gent que no coneixies de res. Però finalment, vaig decidir anar-hi. Anàvem al País Basc, concretament a Zarautz.

Vam marxar amb autocar a les dotze de la nit, el trajecte era llarg, però al ser a la nit vam dormir una estona. Quan vam arribar a Zarautz, vam descarregar totes les motxilles, estris de cuina, tendes de campanya, menjar… Ens allotjàvem a un càmping, un cop muntat i organitzat tot, vam fer unes activitats per aprendre el noms. Va estar molt bé, ja que tots érem de la mateixa edat. Allà vam anar visitant pobles, platges… La platja que em va agradar mes va ser la de Zarautz, eren molts quilòmetres de platja, i al fons de tot del mar es veien persones fen surf, allà és ideal per practicar-ho.

Un altre dia vam anar a San Sebastià, ens va encantar, era un lloc preciós. Caminant vam anar fins al “Peine de los Vientos”. Personalment, em va agradar molt aquest lloc. Per aprofitar el dia, ens van barrejar diferents esplais i cada grup anava visitar lloc, mercats…

En resum, va ser una experiència molt bona, on vam conèixer molta gent, m’encantaria tornar-hi.

Sara

Fa temps que insisteix-ho a apuntar-me a l’autoescola, els meus pares hi estan d’acord, però faig els anys al desembre, per això durant l’estiu no m’hi he pogut apuntar. Fa unes setmanes vaig anar a informar-me amb una amiga, vam anar a l’autoescola de Vilassar de Dalt i al Racc de Cabrils. Finalment em vaig decantar per l’autoescola de Vilassar de Dalt, i ara que només falten 2 mesos per complir els 15 m’hi he apuntat. Els meus pares em van advertir que primer de tot són els estudis i treure bones notes.

Entre setmana, hauré de combinar-me l’anglès, el voleibol, i l’autoescola. Aquest curs l’únic dia lliure que tinc és el dijous, aquest dia aprofitaré per anar a les classes que donen allà. Pel carnet de ciclomotor no fan intensius, ja que és bastant senzill, però aniré a escoltar les classes que donen per altres permisos. Aquestes classes duren dues hores, allà t’expliquen coses que potser tu sol no entendries. M’agrada que et puguin ajudar, ja que si tens algun dubte, pots preguntar-li al professor que estigui allà i t’ho explica. Tinc dos mesos per poder-me treure la teòrica, i quan hagi fet els 15, faré les pràctiques que necessiti. Amb el permís no es fan pràctiques pel carrer, sinó que les fas a una pista.

Finalment, espero poder-me treure el permís a la primera i d’aquí poc poder tenir la meva pròpia moto. Sense oblidar que primer haig de treure bones notes!

Sara