LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan parlo de la tardor, el primer que em ve al cap són castanyes, el típic fruit d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha un dia en què no poden faltar, el dia de Tots Sants.

Les castanyeres surten als carrers amb les seves parades i comencen a torrar les castanyes. Algunes les acompanyen amb moniatos i d’altres no. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues, que mentre feien les castanyes, aguantant el fred, aprofitaven per escalfar-se les mans.

Aquesta és una festa popular de Catalunya. A diferència dels països estrangers com Canadà, Estats Units, Irlanda i Regne Unit se celebra el “Halloween”, una tradició que ara nosaltres anem adquirint. Es basa en la decoració terrorífica de les cases, l’obtenció de caramels que els nens aconsegueixen de porta en porta i el fet de donar “vida” a les carbasses buidant l’interior i traient parts per personificar-les de manera que semblin cares.

Eren casi les tres del migdia i estava acabant de dinar per anar a casa els tiets del meu pare a menjar castanyes i panellets. Com cada any, en menjo pocs de cada cosa, però aquest any em vaig posar les botes. Estàvem col·locats en una taula allargada. Els petits en una punta i els grans en l’altra part. Al meu cosí no li agrada tan aquest tipus de menjar i, com sempre, m’ajudava a pelar les castanyes que després em menjava.

Mai no he provat els moniatos i em pica la curiositat saber el gust que s’amaga darrere d’aquest aspecte tan estrany. L’any que ve proposaré de comprar-ne, i així, poder acabar amb aquesta intriga.

S’anava acostant l’hora especial i vam començar a treure els panellets i castanyes sobrants, per poder passar a jugar al bingo. M’encanta jugar a aquest joc amb la família. S’ha convertit en el nostre joc. Els silencis acompanyats de nervis quan et falten un o dos números, les emocions de cantar “Bingo!”, el so de les fitxes sobre la taula o el seu suau cop i lliscament quan tapen el número desitjat… Mai no tinc sort. Sempre faig o un bingo o alguna línia, però no acostumo a guanyar molt. En canvi, la meva cosina té una sort… No sé com s’ho fa, però sempre acaba guanyant més de la meitat dels diners que juga. Tot i això, m’encanten aquests moments en família. No els canviaria per res del món!

Andrea