La nostra vida és una màscara?
juliaenguidanos | 29 setembre 2014Des que han començat a desenvolupar-se les xarxes socials, aparentem que les nostres vides són millors, però realment et semblen que ho són?
Normalment solem penjar imatges on se’ns veu feliços mentre fem activitats amb amics, anem a passejar amb el nostre gos o altra mena de coses que solem fer en aquests temps. Així sembla que les nostres vides són meravelloses o que simplement no ens cal preocupar-nos de res, i, creem una preciosa història de princeses on la que tothom dóna “m’agrada” al Facebook, Instagram, etc.
Ens preocupa molt mostrar al món que som feliços i pot ser que afecti la nostra vida el que l’altra gent pugui pensar de nosaltres. Realment ens fa més feliços aparentar una cosa que no veritablement fer-la? Jo crec que no.
Solem amagar defectes i magnifiquen les nostres virtuts i/o valors positius.
En aquests temps, la gent esta sotmesa al “què diran de mi?” i això fa que estiguin capficats en una espècie de “reality” en el que no poden treure’s la seva veritable màscara i on comparteixen informació amb gent que no coneixen.
Això ens fa pensar en què si realment la nostra vida sembla genial però, realment ho és?
Júlia
Júlia, abordes al teu article una qüestió important i alhora delicada: les xarxes socials ens fan més hipòcrites? A mi em fa l’efecte que tot és més o menys com era abans de l’existència de les xarxes. No és que siguem menys insincers, sinó que la xarxa no és el millor espai per a una comunicació franca i sincera (que mai podrà ser multitudinària!).
M’ha agradat l’escrit, encara que hi trobo massa paràgrafs: sis paràgrafs en un escrit d’aquesta extensió és excessiu. No és possible convertir algun punt i apart en un punt i seguit?
Segueix escrivint. Fins al proper article!
Josep Maria