LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de ben petit, aproximadament quart de primària, vaig començar a anar a daVinci per fer anglès, però durant de primer d’ESO, com les coses començaren a torçar-se, també em van apuntar a reforç.

A mi no m’agrada gens anar-hi però segons ma mare, gràcies a allò anava millor a l’institut, cosa que a mi no m’ho semblava ja que les classes acostumaven a esvalotar-se bastant, però com a mínim tenia un temps per fer deures que abans no tenia.

Llavors va ser quan em van apuntar a l’estiu per recuperar les assignatures pendents. De sobte, haver de despertar-me a les vuit per passar dues hores tots el dies de dilluns a divendres durant juliol i finals d’agost no va ajudar gaire a millorar el meu estat d’ànim negatiu. El pitjor de tot és que tot segon i tercer va passar el mateix, la història es repetia; per sort aquest curs vaig poder evitar-ho, però la veritat és que si al primer trimestre hagués anat a daVinci podria haver tret millors resultats dels que vaig treure.

Gràcies al reforç, encara que no m’agradés, les meves notes van millorar, però ara, com tots els estius, torno a estar a daVinci per haver fet el vago durant el curs.

Sergi

Quan un va a l’institut pot arribar a percebre les desgràcies de la gent per qualsevol motiu. Motius que potser per a una persona són insignificants però per a d’altres els va la vida. El secret està en l’observació, escoltar i entendre els altres.

Cada petit gest que té una persona pot demostrar com són els seus sentiments, les seves preocupacions, els seus remordiments; quan un és capaç de veure aquestes petites coses, es pot dir que és una persona empàtica. Aquest tipus de persona que és feliç quan els altres ho són, que es pot posar en el lloc dels companys i entendre les actuacions i les preocupacions, també pot tenir un gran problema, que sigui patidora, que estigui trista si els del voltant ho estan i sofreixi pels altres.

Hi ha molts joves que ho estan passant molt malament per malalties, notes, sentiments (personalitats, enamoraments…) a part de l’adolescència que ja té trets especials. Aquestes persones necessiten ajut per part dels companys perquè de ben segur també tenen situacions dolentes i s’han de donar suport; no cal l’adult o l’especialista, cal l’amic, el company que comprèn la situació.

Així doncs, observar els companys, un somriure, una mirada, un gest pot tenir molta importància per evitar enfrontaments, per establir bones relacions i sobretot per ajudar quan és necessari.

Un somriure, una mirada, un gest, coses que la gent no li dóna gaire importància però crec que si les saps apreciar l’alegria que passes en cada moment es multiplica exponencialment. Personalment penso que cada moment que passes amb una persona pot ser especial, pot arribar a ser un moment que mai oblidaràs. Però veure aquestes coses et pot posar trist, quan per exemple detectes un somriure fals, una mirada perduda, un plor es podria interpretar que sents pena per aquesta persona.

Una cosa que no m’agradava era que sempre que anava a l’institut es podia percebre les preocupacions de la gent per això cada cop que es veu un gest sincer trobo que es un moment que s’ha recordar perquè avui en dia molta gent ho esta passant malament a causa de molts motius. Motius que potser per altres persones son insignificants, cada persona te els seus problemes i hi ha molta gent que no hi pensa en els demes.

El que vinc a dir es que molta gent necessita ajuda molta gent necessita que li donin la ma i que si a tu t’han ajudat en alguna cosa per molt insignificant que sigui el que l’altre persona es mereix es que facis el mateix.

Sergi