LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ahir vaig tenir una idea. Em va venir de sobte, quan vaig veure un tatuatge amb un ying-yang. I amb tota la simbologia de la llum i la foscor, se’m va passar pel cap la següent ocurrència: i si les ombres fossin blanques? Us ho imagineu?

Que les ombres fossin blanques no comportaria que la llum fos negra, es clar, perquè després d’estar-ho pensant una bona estona vaig arribar a la conclusió que només veuríem zones blanques i zones negres, i com que les zones negres serien completament negres, ja no sabríem què és una obra i què no.

Per tant us ho heu d’imaginar tot tal i com és menys les ombres. En canvi, els reflexos serien negres. Un cop vaig acabar d’imaginar-me tal i com seria el món vaig començar a fer plantejaments diversos i curiosos, com per exemple:

-Les ulleres de sol serien blanques?

-En lloc de fer ombres xineses sobre una pantalla blanca s’haurien de fer sobre una de negra?

-Els objectes blancs, depenent de la posició del sol semblaria que anessin canviant de forma, a la tarda serien més llargs que al matí, no?

-Què passaria quan caminéssim sobre un pas de zebra?

-La nit seria blanca. Potser no ens faria tanta por, però no veuríem ni la lluna ni els estels.

-La lluna sempre semblaria que fos lluna plena.

-Als dibuixos animats, quan algú somrigués, enlloc de posar-li una estrelleta blanca a les dents, li posarien una de negra.

-La màgia negra seria la bona i la blanca la dolenta?

-Etc.

En fi, us animo a mirar el món des d’una altra perspectiva, sigui lògica o il·lògica, sigui del dret o del revés, blanc o negre, sigui com sigui o de qui sigui. De vegades això t’ajuda a entendre el món o, com a mínim, a mirar-te’l amb més atenció.

Maria

Vull parlar-vos de com veig jo la situació. Jo veig el meu institut com el millor que pot haver, no solament pels alumnes, sinó també pels professors, si us ho pregunteu això és per a que m’aprovin (és broma).

Realment estimo als meus companys, són els millors, sempre estan fent broma o estudiant, m’agrada divertir-me amb ells i m’ho passo molt bé amb ells. Estic desitjant que arribi el dilluns per explorar Holanda amb ells. Sense ells estaria tot el dia callat, sol i pensant en altres coses no tan divertides com un acudit.

Els professors, d’altra banda, també crec que són molt bons, ens tenen molta consideració, ens escolten quan tenim un problema, ens fan somriure amb algun acudit o alguna broma. Ensenyen molt bé, encara que jo suspenc algunes coses, jo sé que ells ho fan tot el millor que poden. Sóc jo el que ha de treballar més. Així i tot ells es preocupen d’això, m’adverteixen per a que millori, els hi dec molt.

L’institut en si és molt més organitzat, té més nivell, i d’alguna manera vull dir que és diferent a l’institut de Premià de Mar. Jo allà no hi feia res bo, no m’agradava el meu entorn, els professors eren molt estrictes i no tenien tant nivell com els que tinc ara, els alumnes hi havia alguns que fins i tot em feien por, però el pitjor és que amb tanta gent no hi ha suficient vigilància: he vist a nens de primer amb ampolles de licor i fumant cigarrets i porros. En aquest institut, en canvi, no hi ha tant de caos ni la gent fa por, els professors són molt amables, els alumnes són genials, simpàtics, realment únics.

I per això diré que als que ja no veuré perquè van a un altre institut o a fer mòduls o que repeteixi o alguna cosa d’aquestes, que els trobaré molt a faltar.

Jordi