LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Les prporcions no són sempre equivalents, i la Terra no és com un globus -que com més aigua té, més gran es fa-.
Què passarà dintre d’uns anys amb aquest planeta? La població segueix augmentant i la Terra sembla que es vagi fent cada vegada més petita per culpa de l’escalfament global que desfà el gel de l’Antàrtida.
¿Haurem de començar a menjar insectes per sobreviure? ¿Menjar un tall de carn de vedella serà com tenir un “porche”? ¿S’hauran de començar a construir cases a l’aigua, fer pobles en mig del mar, enmurallats per tal de controlar les marees, on els cotxes seran barques i els carrers, canals?
Ningú sap què passarà, però potser que ens comencem a preocupar pel nostre planeta.

Carla

No sé què punyetes està passant. Cada dia al matí, omplo la motxilla amb els llibres que toquen i al mateix moment miro l’horari i m’hi fixo amb les assignatures que pertoquen al meravellós dia. El dilluns és el pitjor dia perquè tinc assignatures d’allò més avorrides. El dimecres m’agrada més perquè no tinc ni mates ni castellà ni biologia, les meves preferides. I llavors m’hi fixo. Abans d’ahir era dilluns i avui és dimecres. Demà és dijous i demà direm que demà passat ja és dissabte. Enrrabassat però ràpid. Llavors quan intentem gaudir del cap de setmana, ja serà dilluns altre cop. Com s’explica això? Quan és dilluns, de cop és dimecres, i quan és dimecres, de cop és divendres i després diumenge. I així passen les setmanes, els mesos els anys i la vida.

Però per què tan ràpid? Fa quatre dies tenia 5 anys i ara ja en tinc 15. Ara tancaré els ulls i quan els torni a obrir ja en tindré 30. Diuen que el que més ens agrada passa ràpid. No sé si aporto res de nou o interessant en aquest text, però és veritat. Tampoc escric de res en concret, i ara us preguntareu, si no escriu de res en concret, i diu que el temps passa tan ràpid, per què ho està escrivint? Una de les respostes més indicades és que ho escric per no tenir un zero, però crec que, si més no, ho escric perquè us adoneu que la vida són quatre dies. No sé si em faig entendre, però em temo que és veritat. Sé que això de “la vida són quatre dies” sona molt poètic i tot el que vulgueu, però no sé com expressar-ho millor. Aquest curs m’ha passat d’una bufetada. Sembla ahir que vaig entrar per la porta de la classe amb pantalons curts i dient que aquest curs estudiaria molt més.

Ahir vaig néixer, avui sóc adolescent, demà serè adulta i demà passat serè vella. Durant aquets quatre dies podem fer de tot. Des d’adoptar un gos, pintar una obra d’art horrorosa, o enamorar-nos (l’amor no hi pot fallar per suposat, sempre ha d’estar pel mig). Mentre tot això em faci feliç, crec que podem arribar al cinquè dia la mar de contents.

Si som feliços avui, per què no ho podem ser demà? Així que si ha valgut la pena viure un dimecres, un dijous ho valdrà encara més.

Helena

La meva tieta ara deu tenir 53 anys però des dels 18 que es cega. Ella és de Madrid però va venir a Barcelona a operar-se de cataractes. El dia de l’operació li van tocar una part del nervi òptic que la va deixar sense veure res per sempre.

Tot i això, ella fa vida normal. Té un marit i un fill de 23 anys que mai podrà arribar a veure, cosa que a mi em sembla molt injusta ja que ningú es mereix això, però ella segueix sempre feliç, compartint les experiències que ha viscut.

Del que m’he adonat amb l’experiència de la meva tieta és que el nostre món està més adaptat a les persones cegues del que ens pensem. Per exemple, ella té com un comandament que va fent sorolls segons si el semàfor està vermell o  verd,  aquells puntets que hi ha sempre sobre els números de l’ascensor que a ells els serveixen de molt i el móbil, el móbil és el que l’ajuda més. Té moltes aplicacions que li permeten fer tot el que vulgui i el maneja més bé que cap altra persona amb vista. Fins i tot ella pot escriure whatsapps, mirar el correu , escriure pel seu facebook i també  pel twiter sense l’ajuda de ningú.

Encara que això no sigui comparable amb tot el que poden fer les altres persones, la nova tecnologia a ells els serveix de molt i encara que sigui poc, els alegra ja que cada vegada depenen menys de les persones del seu voltant i per tant poden fer més coses ells sols, això els fa ser més lliures i sentir-se millor.

Una de les coses que em passa és que hi ha cops que dubto que no vegi, com tota la resta de la família família, ja que ho fa tot amb tanta normalitat i parla dels llocs que ha anat amb tants detalls que això m’impressiona, però serà que, com no ho pot veure, s’imagina el que li van dient les persones i ho dibuixa dins la memòria com a ella més li agrada.

Cristina

La lliga és un campionat entre diversos equips, que competeixen entre si.  El Barça és un equip que està en la categoria més superior, on també estan altres equips com el Madrid i el Athletic de Madrid. Aquest cap de setmana, a la última jornada de la lliga, es van enfrontar el Barça contra l’Athletic de Madrid, on s’hi jugaven el trofeu. El Barça havia de guanyar sí o sí, perquè es poses a 87 punts, com el Athletic. Però no va ser així, ja que, va acabar el partit amb un empat.

Jo sóc del Barça, però reconec que no es mereixia guanyar el títol, ja que portaven una temporada desastrosa. L’Athletic havia estat lluitant tota la temporada per aconseguir el seu objectiu, i finalment va complir-lo.

Aquest cap de setmana, s’enfronten el Athletic contra el Madrid, on s’hi juguen la Champions. Espero que no sigui el Madrid qui gaudeixi d’aquest premi.

Sergi

Feia temps que volia tenir una moto, i ara que tinc 16 anys ja puc conduir una de 125, per això li he demanat als meus pares que si em podia inscriure a l’autoescola i m’han dit que sí, que seria una bona idea, ja que em vaig fent gran i sóc més autònoma, com diu el meu pare no em farà de “taxi” tota la vida quan vulgui anar a algun lloc.

Així que aquí estic intentant treure’m el carnet de moto. M’agradaria treure-me’l abans de l’estiu, encara que ho veig difícil, ja que ara és època d’examens i d’estudiar molt, i després tenim el viatge de fi de curs.

Però ara m’esforçaré perquè vull treure-me’l com abans millor, per així també disfrutar. Espero tenir temps per totes les coses i treure’m els exàmens de la moto el primer cop. Ara a creuar els dits.

Salomé