Els únics éssers que existeixen?
| 18 maig 2014A vegades em paro a pensar en què, és possible que només siguem els únics que vivim en aquest univers?
Jo no ho crec, en tot l’univers, en les milers de galàxies que existeixen i sistemes, que nosaltres en el nostre sistema solar, com l’anomenen, siguem els únics éssers vius que visquem en l’univers.
Han fet molts reportatges i documentals on es veu a gent que ha vist ovnis o coses estranyes,on es veuen imatges amb objectes no existents a la Terra. Els que no viuen a la Terra, els anomenats extraterrestres, poden existir, poden tenir una civilització més avançada o més endarrerida que nosaltres. Segurament si descobreixen alguna cosa, nosaltres no estarem aquí, però jo hi confio. Potser és molt imaginatiu i us direu que estic boja, però jo no canviaré d’opinió.
Si us pareu a pensar, creieu que som els únics a viure en aquest univers?
Salomé
Salomé, benvinguda!
No sé si hi ha extraterrestres o no. En qualsevol cas la seva hipotètica existència ha donat lloc a una fantàstica producció literrària i, sobretot, cinematogràfica.
L’escrit pot elaborar-se més. Fixa’t, per exemple, que no queda clar si et preguntes per si ha formes de vida extraterrestre o formes de vida intel·ligent. El mateix títol parla tan sols d'”éssers”, i un ésser és qualsevol cosa que és: una planta, una pedra, un gra de sorra, un planeta… són “éssers”, així que és evident que hi ha éssers estraterrestres incomptables.
Al marge d’això, l’escrit pot esporgar-se. Per exemple, la frase inicial “A vegades em paro a pensar en què, és possible que només siguem els únics que vivim en aquest univers?” podria ser dita d’aquesta manera “A vegades em pregunto si som els únics éssers intel·ligents de l’univers” (he posat “intel·ligents”, perquè més endavant parles de “cultures”. La construcció “em paro a pensar en què, és possible…?” és molt discutible sintàcticament, i es pot dir el mateix amb “pregunto si”. Això és el que volia dir quan parlava de treballar més els escrits. No et conformis amb el primer que surti!
No paris
Josep Maria