Satanás NO QUIERE QUE LO LEAS!
helenahosta | 11 març 2014“Este puede ser uno de los libros más difíciles que hayas leído jamás.
Satanás NO QUIERE QUE LO LEAS!
Padre celestial, te pido que escudes y protejas al que lea este libro y le des un claro entendimiento de lo que has querido que digamos. Te lo pido y agradezco en el nombre de Jesucristo nuestro Señor. Amén.”
Dit això crec que ja puc començar el meu escrit. Primer vull deixar clar que és un escrit d’opinió i no de crítica. Per això vull ser el màxim respectuosa.
No fa gaire va caure a les meves mans un llibre anomenat “ÉL VINO A DAR LIBERTAD A LOS CAUTIVOS”. Si us plau no em pregunteu com, ja us ho dic jo, PURA CURIOSITAT. Com sóc molt curiosa i m’agrada investigar, vaig decidir donar-li una ullada. Primer vaig trobar un resumet a Internet d’allò més curiós on deia els principals objectius del llibre:
“Este libro presenta un relato honesto y profundo de las actividades de Satanás en el mundo de hoy, a la vez que ofrece herramientas escriturales sanas para:
-Reconocer y combatir a los satanistas que se infiltran y destruyen las congregaciones cristianas.
-Reconocer y combatir a Satanás en las diferentes formas en que nos ataca.
-Reconocer a los servidores de Satanás y traerlos a Jesucristo.”
No vaig poder evitar fer un somriure, no perquè estigui totalment d’acord, sinó més aviat va ser un somriure de “¿com és possible…?”. Sincerament em vaig quedar plasmada. Tinc entès que Satanàs és un dimoni molt dolent que causa tots els mals del món i tot això tan horrorós. Pobre, ara ell té la culpa de que jo hagi suspès mates i m’hagi refredat! Entenc que moltes cultures hagin posat un “nom” al mal, però que aquest “mal” estigui dins teu i s’hagi de fer una sèrie de tonteries cridant i donant voltes perquè marxi, ja trobo que és un gra massa (em refereixo a l’exorcisme). Vull dir que aquesta necessitat dels humans de posar noms a coses tan naturals com la pluja, em sembla molt bé ja que forma part de la cultura, tradicions i tot això tant bonic. És una necessitat que ha sorgit durant el llarg de la història. La història d’aquest llibre no l’he entès molt bé així que abans d’escriure coses que no són us explicaré més o menys el que entès (apart dels fantàstics objectius). És una mena de infermera que treballa en un hospital i veu una sèrie de coses molt sospitoses relacionades amb Satanàs i tot això tan tenebrós. Després coneix a una tal Eliane i a partir d’aquí la protagonista es torna una mena salvadora que treu la maldat de dins la gent. Almenys era quelcom així. Si algú se l’ha llegit, m’encantaria que me l’expliqués millor per profunditzar el meu pobre coneixement.
Jo no estic acostumada a llegir o creure aquest tipus de creences (Satanàs i tot això) però crec que haig de donar la enhorabona per algun cop a la vida a la humanitat per saber fer creure a tanta gent tots aquets afers.
Helena
Helena, és interessant, encara que confús i nevcessitat d’una bona revisió. He corregit una colla d’errors ortogràfics, però algunes peculiaritats val la pena comentar-les:
– “No vaig poder habitar fer un somriure” devia voler dir “No vaig poder evitar fer un somriure”
– “em vaig quedar plasmada”. “Plasmada”, del verb “plasmar”, no crec que vulguis dir això. Potser devies voler dir el castellà “pasmada”. En català es diu:
Pasmado -da 1 adj [pp de pasmar]. 2 (de asombro) esbalaït -ïda; aterrit -ida; meravellat -ada; estupefacte -a; atònit -a. 3 (de frío) glaçat -ada; gelat -ada; mort -a de fred. 4 p fr (plantas) gelcuit -a; gelat -ada. 5 me dejó pasmado em va deixar parat (o atònit, o estupefacte). 6 adj m f (atontado) […]
– “Havans d’escriure” volia dir “abans d’escriure”.
Ho deixem aquí. Recorda’t que revisar els escrits és feina teva!
Josep Maria