Quan el temps s’atura
martagomezbuisan | 5 març 2014Em desperto, m’aixeco del llit, vaig a l’institut, torno a casa, dino ràpid, surto de casa, el bus està arribant, corro i l’aconsegueixo agafar, baixo del bus i torno a córrer però aquest cop per agafar el tren, entro per la porta i m’assec. Sí, m’assec. Just en aquest instant deixo totes les parts del cos en repòs, el tren va gairebé buit, com sempre, l’únic soroll que es pot escoltar són les rodes del tren en contacte amb les vies que avancen al costat de la platja, on no hi ha ningú, la mar està en calma i una sensació de tranquil·litat m’envaeix, m’oblido de tot i desconnecto. Aquest és el moment del dia que més m’agrada, recent dinada i asseguda al tren, no em falta res, ni he d’anar a cap lloc, no m’he de moure, simplement estar asseguda contemplant el paisatge. Durant tot el trajecte sembla que el temps estigui parat, un descans, una pausa abans de sortir altre cop al carrer i escoltar l’enrenou dels carrers de Barcelona.
Marta
Marta, l’escrit és una petita joia… sense polir. Per exemple, fixa’t en aquesta frase:
“Just en aquest instant deixo totes les parts del cos en repòs, el tren va gairebé buit, com sempre, l’únic soroll que es pot escoltar són les rodes del tren en contacte amb les vies que avancen al costat de la platja, on no hi ha ningú, la mar està en calma i una sensació de tranquil·litat m’envaeix, m’oblido de tot i desconnecto”. Té més de seixanta paraules! Separes amb comes alguns elements que podrien estar separats amb un punt. Per exemple:
“Just en aquest instant deixo totes les parts del cos en repòs. El tren va gairebé buit, com sempre, i només se sent el soroll de les rodes del tren en contacte amb les vies que avancen al costat de la platja, on no hi ha ningú. La mar està en calma i una sensació de tranquil·litat m’envaeix, m’oblido de tot i desconnecto”
No paris d’escriure!
Josep Maria