LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El meu postre preferit són les maduixes. M’encanten. En menjaria cada dia, però els meus pares em diuen que he de variar. A més a més, són cares. És una fruita saludable ja que porta moltes vitamines.

Les més típiques són les del Maresme i les de Huelva. Jo prefereixo les d’aquí perquè les trobo més gustoses, encara que, les altres són més grans i vistoses.

Ara no és l’època d’aquest postre tan deliciós. Ara no són tan vermelles ni tan dolces com a la primavera.

M’agrada tallar-me-les a rodanxes petites i afegir-hi algun complement, com per exemple, un quilo de sucre o xocolata desfeta. Quan la meva mare me’n compra em fa molta il·lusió. Disfruto menjant-me-les, sobretot si estan fresques i tenen el suquet que desprenen quan les deixes unes hores a la nevera.

Maria

L’altre dia, estressada pels deures; exàmens i treballs, el primer que vaig pensar va ser en la gimnàstica artística. Em vaig adonar de que cada vegada que estic baixa d’ànims, estressada, preocupada, nerviosa o no tinc ganes de fer res, un llarg entrenament sol arreglar-ho tot. La gimnàstica artística és el meu esport, encara que és dels més durs, és el que m’agrada. Els entrenadors t’ensenyen pràcticament a volar, per dir-ho d’alguna manera, t’ensenyen a fer coses increïbles, salts elaborats, piruetes de tot tipus… I per suposat, t’ensenyen a coordinar tots els músculs del teu cos i a utilitzar-los com tu vols exactament. A més a més, la gimnàstica ajuda a mantenir la flexibilitat (tots naixem amb 100% de flexibilitat i segons el que es treballa durant els primers anys de vida, quan ets gran tens més o menys flexibilitat) i per tant, ets molt més àgil (sí, quan més flexible, més àgil). També et deixa un cos esvelt i saludable, el qual es reconfortant i agradable quan te’n adones de tot el que ha servit tant d’esforç.
Els esports són saludables pel nostre cos. És sorprenent la diferència entre la salut d’ algú que fa esport i la d’algú que no en fa. Però el més important és l’efecte que causa mentalment. Quan descobreixes quin és el teu esport i el practiques, això et pot ajudar en molts moments.
M’he adonat de que no canviaria la gimnàstica per res!

Carla

El meu grup d’amics no és el que es diu molt extens, tinc els amics del pati, amb els quals passo l’estona i quedo, i després els amics amb els que m’agrada jugar però no comparteixo els interessos a l’hora de parlar.

Els primers, son molt bons amics i amb els que podria estar molta estona, la diferencia està en el nombre, ja que per suposat són menys. Els segons vindrien a ser els amics de la infància amb els que m’he anat distanciant de forma involuntària, però amb els que encara m’agrada quedar per jugar a la play alguna tarda. En canvi, sí que s’ha donat el cas de gent que va ser molt amiga meva uns anys enrere i amb els que ara o bé parlo poc o bé ni ens saludem.

És una llàstima veure com una forta amistat es pot trencar d’un dia a un altre per raons que poden ser tant insignificants com inexistents, perquè en el fons saps que podríeu haver sigut amics per molt més temps. Però també és veritat que, amb el pas dels anys, tots canviem i veiem les mateixes coses amb una òptica diferent, les nostres prioritats no són les mateixes avui que anys enrere i l’entorn pot semblar que ha canviat quan en realitat som nosaltres els que hem canviat.

Tot això ho entenc però el que em costa més d’acceptar són aquells que es van mostrar molt amables, al principi, i després la seva presència s’ha acabat fent insuportable. Aquell tipus de persones que, en realitat, no són com s’havien mostrat inicialment. Amb el pas del temps, han anat perdent aquella falsa màscara i ara la realitat em mostra el seu egoisme en tota la seva plenitud. És possible que només sigui una tècnica per a semblar mes “guay”, però que en el fons fa que els amics de facebook s’acabin confonent amb els reals.

Però qui sóc jo per a fer de jutge de ningú, quan moltes vegades dubto dels meus propis pensaments i no entenc les raons que em guien.  Hi ha una cosa que he après de tot això: s’han de cuidar les relacions que conformen el nostre present, per tal de conservar-les al futur.

Mark

Després de tot aquest temps sense aprovar vaig tindre un cop de sort.

Fa uns dies vam fer uns exàmens i per sorpresa meva els he aprovat, o si no, he tret un quatre amb poc. Ara puc tindre més oportunitats per aprovar les assignatures, de cop em trobo que estic més animat, encara que no m’haig de confiar, perquè he aprovat però just. De moment continuaré fent el que he fet en aquest trimestre per intentar aconseguir el meu objectiu, que exactament es treure’m l’ESO i fer el que realment m’agrada.

En conclusió, ara ja que queda ‘’poc’’ per acabar el curs he d’intentar esforçar-me al màxim per aconseguir el meu objectiu.

Pablo