LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Va començar a entrar una petita ràfaga de llum que va fer-me despertar. Al principi, em vaig notar una mica extranya però de seguida vaig pensar que era perquè el dia anterior havia anat a dormir tard i estava cansada. Una estona després de llevar-me vaig anar a veure l’àvia, que feia temps que no la veia. Com que vaig estar tot el matí distreta no vaig tornar a pensar en el malestar que tenia quan em vaig llevar, però tan aviat com vaig acabar de dinar vaig tornar a notar-lo. Vaig decidir estirar-me al sofà i dormir una mica a veure si sem passava però no aconseguia adormir-me, així que quan la meva mare em va dir d’anar a Barcelona no m’ho vaig pensar dos cops perquè vaig creure que una mica d’aire fresc podria ser la solució al meu problema.

A les nou del vespre vaig tornar a casa i pels calfreds que em venien de tant en tant vaig sospitar que tenia febre així que em vaig posar el termòmetre per assegurar-me i, efectivament, tenia febre. Em van diagnosticar grip. Mocs, tos, febre bastant alta i per si fos poc, als pocs dies s’hi van afegir els vòmits a la festa.

Al final, vaig acabar pensant que sóc gafe i atrec tots els virus perquè tot just un mes abans havia tingut angines. Però després, en tornar a classe em vaig enterar que més companys estaven igual que jo i que tot havia sigut una epidèmia. Em va consolar saber que no sóc gafe però ara em sap greu per tots els meus companys que deuen estar patint el virus perquè, de veritat, sembla una tonteria però és passa malament.

Núria