LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan ve el Nadal tots estem contents perquè ja han arribat les festes i tindrem molts regals. Però, a més a més d’aquest fet,  jo el que espero amb més impaciència d’aquests dies és la sopa de la iaia.

El dia 25 és el moment desitjat. La família està asseguda a taula. Les nenes crides, la tieta pesada explica les mateixes aventures de cada any, el cosí em fa pessigolles… i , l’àvia va voltant per la casa amb l’olla de caldo.

Per fi, tots estan menjant ja el segon plat, però jo repeteixo del primer. A poc a poc quan només em queda la darrera cullerada, penso: “Sopa, fins l’any vinent”.

Per concloure, aquests dies són especials perquè ens tornem a trobar tots i disfrutem de les petites coses que ens uneixen. Per sort, la felicitat no sempre ha d’anar lligada amb aspectes materials.

Laia

Surto de l’institut i em dirigeixo cap a casa. És un dia plujós i m’estic mullant, així que accelero el pas. Com sempre, passo pel costat del cementiri i baixo per les 250 escales que baixen la muntanya. Al finalitzar-les veig un llibre tirat a la carretera, m’apropo i llegeixo unes lletres grans i vermelles que diuen: “Matar por matar el tiempo” i, a baix a la dreta en el subtítol posa: El temblor de saber que entre nosotros hay hombres que asesinan por placer. Un calfred em recorre el cos, faig un pas enrere, de cop i volta em sento observada, però per més que miro al meu voltant no hi ha ningú.

Passen els dies i el llibre segueix al mateix lloc a diferència que està col·locat sobre l’entrant que fa una paret. Durant els següents dies el llibre s’esfuma i en el seu lloc apareix un “Diccionari de la Llengua espanyola” que després d’un temps torna a ser canviat per un altre que és una novel·la i es titula: “Una dama vidua jove i bella cerca refugi en un amor incert”.

La veritat és que tot plegat és força estrany. Primer de tot, perquè sempre que desapereix un llibre, al mateix lloc n’apàreix un de nou, i després, perquè els estils no tenen cap mena de relació entre ells. Aquí ve quan jo em pregunto, ha estat una coincidència o realment algú pot haver deixat els llibres expressament perquè siguin agafats? I si és així, amb quin propòsit?

Marta

Els assajos del festival de Ballet que duren 5 dies, sempre es fan en el mes de Juny, però aquest any en aquestes mateixes dates tinc el viatge de final de curs. Això fa ràbia perquè has de decidir-te per una de les dues coses quan, en realitat, vols fer-ho tot. Però no pot ser. Aquest any és l’últim festival que faig i, a més a més de ballar, hauria de cantar, però degut a aquest inconvenient no sé si podré.

La solució ideal, malgrat que no es podrà realitzar, seria moure el dia del festival. Potser si les ballarines afectades ens organitzéssim es podria demanar un canvi a l’Ajuntament.

Encara no sé com ho arreglaré, ja que les persones no ens podem partir en dos. Suposo que, al final, com sempre, hauré de triar.

Laia