Un viatge inoblidable
martagomezsalinas | 2 gener 2014A mí, personalment, m’agrada molt viatjar, però hi ha un destí que em crida especialment l’atenció. Aquest lloc, són els Estats Units. És el meu somni des de fa temps i m’agradaría poder anar-hi algún dia. Ara són temps difícils, però en un futur, no perdo l’esperança. És un país molt gran i on hi ha moltes coses per visitar. No vull anar a un lloc en concret, sinó que m’agradaría visitar-ho tot. Quan ho veig per la tele i surt, per exemple, Nova York amb els seus cartells lluminosos, el Times Square, l’Estàtua de la llibertat…, pensó: quina enveja la gent que hi viu allà. Però bueno, espero poder anar algún dia amb la meva familia i poder disfrutar també, de les platjes paradasíaques de Miami. Espero poder fer el meu somni realitat, però mentrestant, disfrutaré del lloc on visc que tampoc està tan malament.
Marta
Marta, val la pena viatjar: s’aprèn molt vagis on vagis, si vas amb els ulls ben oberts i amb ganes de gaudir del viatge. Quan algun lloc et deixa bocabadat, o bé quan és una il·lusió com ara la teva, és inevitable pensar això de “quina enveja viure aquí”. Però després t’adones que, probablement els veïns de Booklyn o de Manhattan també els encantaria viure on vius tu aquí! Rareses humanes.
L’escrit, breu i força directe, és clar i senzill. Potser es pot esporgar d’alguns elements molt propis del llenguatge oral: “A mí, personalment, m’agrada molt viatjar” podria ser “A mí m’agrada molt viatjar” (el “personalment” no hi afegeix res, no hi cal) “Però bueno, espero poder anar” podria ser “Però espero poder anar…”.
No deixis d’escriure (però recorda’t de fer unes quantes revisions a fons).
Segueix gaudint de les vacances.
Josep Maria